04
de novembre
del
2020
Actualitzat
a la
13:03h
L'escriptor Francesc Serés (Saidí, 1972) –actual director de la xarxa de residències Faberllull– ha guanyat el II Premi Proa de Novel·la amb La casa de foc, un llibre que té com a protagonistes els ciutadans de la Vall del riu Ser, a la Garrotxa, a cavall entre aquesta comarca i la del Pla de l'Estany.
Un professor desubicat arriba a la vall i intenta entendre l'espai i les persones que hi viuen, que "són les que agafen protagonisme". "No és en cap moment una novel·la que vulgui explicar fins al darrer racó de la zona, sinó que narra com viu aquella gent i les seves vivències", ha explicat Serés en roda de premsa. La dotació del Premi Proa de Novel·la és de 40.000 euros i el llibre es posarà a la venda l'11 de novembre.
L'inici de "La casa de foc" se situa l'any 2014 amb l’enterrament d’en Jordi de Can Sol, l’home al voltant del qual giren les vides de molts personatges del Sallent, un llogarret del temre municipal de Santa Pau. Set anys abans, un home jove acabat de separar-se, s’ha traslladat a Can Mau, una masia del Sallent. El nouvingut fa de professor d’una aula d’acollida a Olot i en Jordi de Can Sol li demana que faci classes a la seva neta de tretze anys, la Mar, que té problemes a l’escola. Ell acaba acceptant la proposta d’en Jordi, un home reservat que té una gran influència sobre la gent de la vall. En Jordi té el do de trobar aigua i treballa de saurí per a empreses constructores. La Mar sembla haver heretat algun dels dons de l’avi.
A poc a poc, es va teixint una peculiar complicitat entre el narrador i tots els de Can Sol, el Jordi, la filla Carmina i la neta Mar. Va destapant la història del lloc, de les cases i de gent que no és el que sembla.
Serés ha reconegut que a la novel·la hi ha una part autobiogràfica perquè quan escriu necessita que hi hagi "un espai de proximitat" i, també, pel temps que va passar en la zona que apareix al llibre. "La relació amb el lloc és gairebé personalíssima", ha destacat. El personatge principal, ha apuntat, té moltes coses properes a ell, però els protagonistes reals són els que viuen allà.
L'entorn és una de les claus de la novel·la. Serés ha indicat que és una zona particular que queda entre Banyoles i Olot i hi ha moltes muntanyes, camins i valls, "muntanyes que separen gent però també l'uneixen". L'autor ha intentat "entendre una part del passat" de la zona, "fer-ne un mite i una novel·la i fixar-lo per a compartir i perquè duri en el temps". Aquest "és un lloc amb una vida prèvia" que el protagonista "intentarà comprendre i desenvolupar a través de fets gairebé al·legòrics".
L'escriptor Fancesc Serés
Francesc Serèés, fincat a la Garrotxa des de fa anys –ara a cavall entre Barcelona i la comarca per les noves responsabilitats professionals–, és l'anima de l'antiga residència Faber d'Olot, ara FaberLlull, que escampa el seu saber i bon fer a Andorra i, ben aviat, també, a València i a Palma.
L'obra literària de Serés inclou títols com De fems i de marbres (2003), La força de la gravetat (2006), Caure amunt. Muntaner, Llull, Roig (2008), Contes russos (2009) o La pell de la frontera (2014).
Els seus textos han estat traduïts a diferents llengües i han estat guardonats amb el Premi Nacional de Literatura i el Premi Ciutat de Barcelona, entre d'altres. Col·labora habitualment en diversos mitjans de premsa escrita. Des de 2016 és el director de la Residència Faber, a Olot, i des de desembre de 2018 Director de l'Àrea de Creació de l'Institut Ramon Llull, que comporta la direcció de la xarxa de residències FaberLlull.
Un professor desubicat arriba a la vall i intenta entendre l'espai i les persones que hi viuen, que "són les que agafen protagonisme". "No és en cap moment una novel·la que vulgui explicar fins al darrer racó de la zona, sinó que narra com viu aquella gent i les seves vivències", ha explicat Serés en roda de premsa. La dotació del Premi Proa de Novel·la és de 40.000 euros i el llibre es posarà a la venda l'11 de novembre.
L'inici de "La casa de foc" se situa l'any 2014 amb l’enterrament d’en Jordi de Can Sol, l’home al voltant del qual giren les vides de molts personatges del Sallent, un llogarret del temre municipal de Santa Pau. Set anys abans, un home jove acabat de separar-se, s’ha traslladat a Can Mau, una masia del Sallent. El nouvingut fa de professor d’una aula d’acollida a Olot i en Jordi de Can Sol li demana que faci classes a la seva neta de tretze anys, la Mar, que té problemes a l’escola. Ell acaba acceptant la proposta d’en Jordi, un home reservat que té una gran influència sobre la gent de la vall. En Jordi té el do de trobar aigua i treballa de saurí per a empreses constructores. La Mar sembla haver heretat algun dels dons de l’avi.
A poc a poc, es va teixint una peculiar complicitat entre el narrador i tots els de Can Sol, el Jordi, la filla Carmina i la neta Mar. Va destapant la història del lloc, de les cases i de gent que no és el que sembla.
Serés ha reconegut que a la novel·la hi ha una part autobiogràfica perquè quan escriu necessita que hi hagi "un espai de proximitat" i, també, pel temps que va passar en la zona que apareix al llibre. "La relació amb el lloc és gairebé personalíssima", ha destacat. El personatge principal, ha apuntat, té moltes coses properes a ell, però els protagonistes reals són els que viuen allà.
L'entorn és una de les claus de la novel·la. Serés ha indicat que és una zona particular que queda entre Banyoles i Olot i hi ha moltes muntanyes, camins i valls, "muntanyes que separen gent però també l'uneixen". L'autor ha intentat "entendre una part del passat" de la zona, "fer-ne un mite i una novel·la i fixar-lo per a compartir i perquè duri en el temps". Aquest "és un lloc amb una vida prèvia" que el protagonista "intentarà comprendre i desenvolupar a través de fets gairebé al·legòrics".
L'escriptor Fancesc Serés
Francesc Serèés, fincat a la Garrotxa des de fa anys –ara a cavall entre Barcelona i la comarca per les noves responsabilitats professionals–, és l'anima de l'antiga residència Faber d'Olot, ara FaberLlull, que escampa el seu saber i bon fer a Andorra i, ben aviat, també, a València i a Palma.
| Els escorpins del Sallent |
|---|
| En una entrevista de NacióGarrotxa el desembre de 2018, Francesc Serés explicava que va arribar al Sallent, al terme de Sant Miquel de Campmajor, per raons familiars l’any 2006, quan per un piset a Olot et cobraven de 900 a 1.000 euros. Llavors vivia en un pis, precisament, just davant de l’Hotel Rius –on s'estatja la residència Faber– i hi havia un camioner que portava llet amunt i avall i que tenia una caseta petita. “Prou te la llogarem –li va dir l’home quan li ho va preguntar–, però no aguantaràs.” No hi havia calefacció ni estufa i “és plena d’escorpins”, va afegir l’home. En Serés ja havia viscut en una casa dels Hostalets de Balenyà que havia bastit l’home que li va llogar i, com sentencia, “no havia passat mai tant de fred”, perquè només hi tenia una estufa de butà. “Pel fred acumulat que he passat a la meva vida, ja no em fa por, no em fa res…, i lo dels escorpins, ho sento, no m’ho crec, me vols fer pot”, li va dir al camioner. La qüestió de l’estufa la van resoldre, és clar, amb una d’aquelles bones i valentes… "Hòstia, quan es va escalfar la casa…, vaig passar quatre o cinc mesos que sortien escorpins pertot arreu…, i serps…, passaven pel mig de parets de noranta (eren rejuntades per dins, però no per fora)…”. Vet aquí com l'indret on va viure als seus inicis Serès és el paisatge i l'escenari d'aquesta nova novel·la, suara guardonada, que ja s'espera amb candeletes a les llibreries a mitjan novembre. |
L'obra literària de Serés inclou títols com De fems i de marbres (2003), La força de la gravetat (2006), Caure amunt. Muntaner, Llull, Roig (2008), Contes russos (2009) o La pell de la frontera (2014).
Els seus textos han estat traduïts a diferents llengües i han estat guardonats amb el Premi Nacional de Literatura i el Premi Ciutat de Barcelona, entre d'altres. Col·labora habitualment en diversos mitjans de premsa escrita. Des de 2016 és el director de la Residència Faber, a Olot, i des de desembre de 2018 Director de l'Àrea de Creació de l'Institut Ramon Llull, que comporta la direcció de la xarxa de residències FaberLlull.