L'olotí Santiago Vilanova, reelegit ponent d'Ecologia de l'Ateneu Barcelonès

El seu principal objectiu és fomentar el debat sobre els principals problemes globals, nacionals i locals de l'entorn i presentar alternatives per a mitigar i adaptar-se al canvi climàtic

Santi Vilanova entrevista Federico Mayor Zaragoza en un acte a l'Ateneu Barcelonès.
Santi Vilanova entrevista Federico Mayor Zaragoza en un acte a l'Ateneu Barcelonès. | Arxiu SV.
NacióGarrotxa
30 d'octubre del 2020
Actualitzat a les 8:42h
El periodista, escriptor i consultor ambiental olotí Santiago Vilanova Tané (1947) ha estat reelegit ponent de la secció d'Ecologia de l'Ateneu Barcelonès, càrrec que va començar a exercir com a gestor, en una primera fase, el març de 2015, i com a ponent el 7 de març de 2016.

La secció d'Ecologia va ser creada i aprovada en una Assemblea General Extraordinària de l'entitat el 9 d'octubre de 2014. El seu principal objectiu és fomentar el debat sobre els principals problemes globals, nacionals i locals de l'entorn i presentar alternatives per a mitigar i adaptar-nos al canvi climàtic, el repte més gran de la història de la Humanitat i de Catalunya.

Vilanova, fundador del Col·lectiu de Periodistes Ecologistes i de la revista Userda, va ser director de Diario de Barcelona (1983-84). Va organitzar els Simposis Internacionals Una Sola Terra del 1989 al 2010 i les Jornades Internacionals de Vulcanologia de la Garrotxa de 1995 al 2008.

La secció d'Ecologia de l'Ateneu ha realitzat més de 60 actes, entre conferències i taules rodones, amb la participació de personalitats científiques, bioeconomistes, enginyers, arquitectes, naturalistes, pensadors i activistes, junt amb destacades plataformes ecologistes (SOS Costa Brava, Residu Zero, L'Aigua és Vida, Defensa de l'Ebre...).

Un dels principals actes celebrats va ser l'homenatge al prestigiós ecòleg Ramon Margalef en el centenari del seu naixement, en el qual van participar els més destacats ecòlegs catalans.

Vilanova ha manifestat que la nova etapa de la secció fins el 2024 "es dedicarà a interrelacionar la crisi sanitària provocada per la Covid-19 amb la crisi ecològica i climàtica, i a fomentar la participació democràtica en la transició energètica impulsada per la UE i el govern de la Generalitat", així com fer el seguiment del Pacte Verd ("Green New Deal") i de l'impacte ecològic de les noves tecnologies digitals com el 5G.
Arxivat a