16
d'octubre
del
2020
Actualitzat
el
19
d'octubre
a les
8:15h
Per quart any consecutiu des que es va crear, la residència Faber a Olot torna a la palestra amb un nou curs, enmig de la pandèmia, que s'enceta amb una estada de creadors a l'entorn de la nova forma literària anomenada nature writing, que vol assumir el relat des del concepte català de "Liternatura".
I una revelació expansiva: a més dels actuals estatges de la capital garrrotxina i de la Massana (Andorra), la rebatejada FaberLlull obrirà ben aviat seu a Palma i es proposa de fer, també, estades externes d'autors catalans a diverses capitals europees sota el mateix segell pancatalà que aixopluga l'Institut Ramon Llull.
Ho ha anunciat aquest matí, des de l'Hotel Riu Fluvià, el director de la xarxa de residències Faberllull, l'escriptor de Saidí, Francesc Serés, junt al batlle d'Olot, Pep Berga, Pepa Pasamón, tècnica de continguts de la institució garrotxina, i Gabriel Martínez, autor d'Un cambio de verdad, que ha estat qui ha propiciat la residència suara en cartell fins al pròxim 23 d'octubre.
Liternatura
Des del passat 13 d’octubre es porta a terme aquesta estada de Liternatura, que tracta sobre el fet d'escriure sobre natura i des de l’òptica de la natura; una dinàmica que viu una eclosió arran de l’emergència climàtica mundial.
En aquest cas es posa el focus en les alertes pel deteriorament mediambiental tot fomentant el debat existent sobre com s’hauria d’escriure la natura. Els residents són Irene Solà, Antonio Sandoval, Nancy Campbell, Gabi Martínez, Oscar Aranda, Andreas Weber, Laia Llobera i Jorge Riechmann.
S’han previst 10 activitats obertes al públic i que es porten a terme a Barcelona, Vic, Olot i la Vall d’en Bas.
Per causa de les imposicions derivades per la pandèmia, la residència olotina va dur a terme algunes de les seves sessions en línia i va haver d’ajornar-ne d’altres, que s’han anat reprogramant durant aquesta tardor. D’entrada, del 23 al 28 de setembre l’escriptor David Cirici, el dissenyador gràfic Enric Jardí, el fotògraf, editor i dissenyador de so Maximilian Martínez i l’historiador i crític d’art Ricard Mas van portar a terme una estada sobre comunicació visual per a tractar la conceptualització i creació de muntatges no lineals.
Les activitats van consistir en trobades al Museu d’Olot, una videoconferència i una xerrada a l’Escola d’Art d’Olot i el resultat d’aquesta trobada és un documental per capítols que es podrà veure pròximament. Posteriorment, es va portar a terme una residència amb participants d’arreu de Catalunya i de les Illes Balears de l’1 al 8 d’octubre.
Des de la seva obertura el setembre de 2016, la residència Faberllull a Olot ha acollit un total de 420 residents de més de 30 països, i ha ofert més d’un centenar d’activitats com 28 estades temàtiques o 70 estades individuals, entre d’altres. La residència d’arts, ciències i humanitats és una institució interdisciplinària que cerca aliances tot potenciant un coneixement compartit on prima el màxim retorn possible a la societat i el foment i la promoció de la cultura catalana arreu del món.
Més estades: envelliment, drets lingüístics…
Posteriorment, del 26 d’octubre al 13 de novembre hi haurà una estada sobre diversitat lingüística i drets lingüístics en la qual participaran una vintena de persones d’arreu d’Europa i de fora de la Unió Europea. Uns dies més tard, del 16 al 30 de novembre, s’ha previst una nova estada de residents individuals catalans i internacionals, com
Per últim, de cara al pròxim 2021 ja s’ha programat una nova sessió que versarà sobre l’envelliment de la societat. Del 18 al 29 de gener la Faberllull d’Olot reflexionarà sobre l’apoderament dels adults en els aspectes biològics, psicològics i socials així com els actuals riscos ambientals i psicosocials així com les mesures preventives possibles.
Faberllull és la xarxa de residències d’arts, ciències i humanitats de l’Institut Ramon Llull amb la col·laboració de l’Ajuntament d’Olot que disposa de seus a Olot i la Massana (Andorra). A Olot, Faberllull es troba situat a l’Hotel Riu Fluvià i es tracta de la primera residència d’aquesta xarxa de coneixement, que va nèixer del pensament i l'ànima dels mateixos Pep Berga i Francesc Serés ara fa quatre anys.
.jpg)
És un espai on professionals del món de les arts, les ciències o les humanitats aprofiten per treballar durant uns dies en els seus projectes en un entorn immillorable compartint experiències amb la resta de ciutadans i residents, tant de l’espai com d’Olot. Durant les seves estades, que poden ser temàtiques o individuals, els residents col·laboren en activitats adreçades a estudiants, professionals o el públic de caire social i cultural.
L'escriptor –i director de la xarxa de residències Faberllull–, Francesc Serés, tot i que se sent "com un cagalló per la séquia" –en dita popular del seu Saidí natal– en relació amb tots els problemes que comporta la pandèmia, roman igualment entusiasmat per l'expansió anunciada a les Balaers i amb la mateixa il·lusió del primer dia perquè la cultura i els creadors puguin desenvolupar i fer conèixer arreu la seva obra.
I una revelació expansiva: a més dels actuals estatges de la capital garrrotxina i de la Massana (Andorra), la rebatejada FaberLlull obrirà ben aviat seu a Palma i es proposa de fer, també, estades externes d'autors catalans a diverses capitals europees sota el mateix segell pancatalà que aixopluga l'Institut Ramon Llull.
Ho ha anunciat aquest matí, des de l'Hotel Riu Fluvià, el director de la xarxa de residències Faberllull, l'escriptor de Saidí, Francesc Serés, junt al batlle d'Olot, Pep Berga, Pepa Pasamón, tècnica de continguts de la institució garrotxina, i Gabriel Martínez, autor d'Un cambio de verdad, que ha estat qui ha propiciat la residència suara en cartell fins al pròxim 23 d'octubre.
L'escriptor Gabi Martínez és qui ha propiciat la residència de «Liternatura». Foto: Martí Albesa.
Liternatura
Des del passat 13 d’octubre es porta a terme aquesta estada de Liternatura, que tracta sobre el fet d'escriure sobre natura i des de l’òptica de la natura; una dinàmica que viu una eclosió arran de l’emergència climàtica mundial.
En aquest cas es posa el focus en les alertes pel deteriorament mediambiental tot fomentant el debat existent sobre com s’hauria d’escriure la natura. Els residents són Irene Solà, Antonio Sandoval, Nancy Campbell, Gabi Martínez, Oscar Aranda, Andreas Weber, Laia Llobera i Jorge Riechmann.
S’han previst 10 activitats obertes al públic i que es porten a terme a Barcelona, Vic, Olot i la Vall d’en Bas.
Per causa de les imposicions derivades per la pandèmia, la residència olotina va dur a terme algunes de les seves sessions en línia i va haver d’ajornar-ne d’altres, que s’han anat reprogramant durant aquesta tardor. D’entrada, del 23 al 28 de setembre l’escriptor David Cirici, el dissenyador gràfic Enric Jardí, el fotògraf, editor i dissenyador de so Maximilian Martínez i l’historiador i crític d’art Ricard Mas van portar a terme una estada sobre comunicació visual per a tractar la conceptualització i creació de muntatges no lineals.
Les activitats van consistir en trobades al Museu d’Olot, una videoconferència i una xerrada a l’Escola d’Art d’Olot i el resultat d’aquesta trobada és un documental per capítols que es podrà veure pròximament. Posteriorment, es va portar a terme una residència amb participants d’arreu de Catalunya i de les Illes Balears de l’1 al 8 d’octubre.
El batlle d'Olot, Pep Berga –amb Pep Pasamón darrere– durant la presentació de la FaberLlull. Foto: Martí Albesa.
Des de la seva obertura el setembre de 2016, la residència Faberllull a Olot ha acollit un total de 420 residents de més de 30 països, i ha ofert més d’un centenar d’activitats com 28 estades temàtiques o 70 estades individuals, entre d’altres. La residència d’arts, ciències i humanitats és una institució interdisciplinària que cerca aliances tot potenciant un coneixement compartit on prima el màxim retorn possible a la societat i el foment i la promoció de la cultura catalana arreu del món.
Més estades: envelliment, drets lingüístics…
Posteriorment, del 26 d’octubre al 13 de novembre hi haurà una estada sobre diversitat lingüística i drets lingüístics en la qual participaran una vintena de persones d’arreu d’Europa i de fora de la Unió Europea. Uns dies més tard, del 16 al 30 de novembre, s’ha previst una nova estada de residents individuals catalans i internacionals, com
Per últim, de cara al pròxim 2021 ja s’ha programat una nova sessió que versarà sobre l’envelliment de la societat. Del 18 al 29 de gener la Faberllull d’Olot reflexionarà sobre l’apoderament dels adults en els aspectes biològics, psicològics i socials així com els actuals riscos ambientals i psicosocials així com les mesures preventives possibles.
Faberllull és la xarxa de residències d’arts, ciències i humanitats de l’Institut Ramon Llull amb la col·laboració de l’Ajuntament d’Olot que disposa de seus a Olot i la Massana (Andorra). A Olot, Faberllull es troba situat a l’Hotel Riu Fluvià i es tracta de la primera residència d’aquesta xarxa de coneixement, que va nèixer del pensament i l'ànima dels mateixos Pep Berga i Francesc Serés ara fa quatre anys.
L'escriptor –i director de la xarxa de residències Faberllull–, Francesc Serés. Foto: Martí Albesa.
És un espai on professionals del món de les arts, les ciències o les humanitats aprofiten per treballar durant uns dies en els seus projectes en un entorn immillorable compartint experiències amb la resta de ciutadans i residents, tant de l’espai com d’Olot. Durant les seves estades, que poden ser temàtiques o individuals, els residents col·laboren en activitats adreçades a estudiants, professionals o el públic de caire social i cultural.
L'escriptor –i director de la xarxa de residències Faberllull–, Francesc Serés, tot i que se sent "com un cagalló per la séquia" –en dita popular del seu Saidí natal– en relació amb tots els problemes que comporta la pandèmia, roman igualment entusiasmat per l'expansió anunciada a les Balaers i amb la mateixa il·lusió del primer dia perquè la cultura i els creadors puguin desenvolupar i fer conèixer arreu la seva obra.