07
d'octubre
del
2020
Actualitzat
el
08
d'octubre
a la
13:07h
L'empresa garrotxina LC Paper ha decidit recórrer al Síndic de Greuges per a "desbloquejar" el projecte de construcció d'un parc fotovoltaic d'autoconsum industrial en un terreny abandonat adjacent al centre productiu que tenen entre Besalú i Beuda. L'empresa, que dirigeix Joan Vila, denúncia "entrebancs administratius" per part de la Ponència d'Energies Renovables de la Generalitat i demana mediació al defensor.
La tramitació del projecte va començar fa cinc anys però no va prosperar per les limitacions de l'antic marc normatiu. Amb l'entrada en vigor de la nova legislació, van decidir tornar a presentar-lo però la Ponència d'Energies Renovables el va tornar a rebutjar, tal cm ja va avançar NacióGarrotxa el març d'enguany.
De fet, aquest havia de ser el parc fotovoltaic per a autoconsum més gran de Catalunya –de 3 MW, ampliables a 5 MW en una segona fase–, projectat per l'empresa garrotxina LC Paper a Beuda, ha vist aturada la iniciativa per part del Departament de Territori i Sostenibilitat, que ha fet cas del dictamen desfavorable del Departament d'Agricultura tot adduint que el sòl seleccionat està classificat com a terreny no urbanitzable agrari protegit, tot i que al camp triat no s'hi conrea res.
Segons l'empresa, la Conselleria d'Agricultura va al.legar que calia presentar un estudi d'emplaçaments alternatius, "tot i que l'emplaçament previst compleix amb els requisits formals d'acord amb la legislació vigent i no existeix oposició territorial ni conflictivitat urbanística".
Des de LC Paper asseguren que fa quatre mesos van presentar l'estudi d'ubicacions alternatives, "entrant així en un escenari on hi ha terminis regulats i sense disposar d'una data estimada de resolució". Transcorreguts aquests mesos, l'empresa va decidir posar-se en contracte per escrit amb la Ponència d'Energies Renovables davant dels "reiterats retards administratius i la manca de terminis de resposta regulats", sense obtenir resposta.
Ara, l'empresa ha decidit fer un pas més enllà "davant de l'opacitat de la Ponència" i els "entrebancs burocràtics" i ha demanat la mediació del Síndic per intentar "desbloquejar el projecte".
Joan Vila: "La Ponència d'Energies Renovables és un nyap"
Segons va declarar llavors a NacióGarrotxa l'enginyer industrial i director executiu de LC Paper, Joan Vila, la decisió "és una patinada de l'Administració", on "hi ha un munt de talibans", per bé que creu que al capdavall es resoldrà favorablement. "A l'administració hi ha un munt de gent que només veu la seva parcel·la, no mira la del seu costat, la del funcionari d'un altre departament. El país no pot anar així".
Precisament, Vila escrivia aquesta passada setmana al seu blog, en relació amb un nou projecte "tombat" a l'Alt Empordà, que la Ponència d’Energies Renovables és "un nyap fabricat per la llei de 2019 per tenir content a tothom: Medi ambient, Energia, Cultura i Agricultura. És aquí quan hem descobert que la Ponència tenia una dinàmica trituradora de projectes amb raonaments que no són racionals ni sovint intel·ligents, com el cas que ens ocupa.
LC Paper es va fundar l'any 1881 i produeix anualment 50.000 tones de paper, més de les meitat de les quals s'exporten a 40 països de quatre continents. Sota la marca comercial Dalia, distribueix productes derivats del paper tisú amb 'packaging' alternatiu al plàstic, orientats als canals de gran consum.
La tramitació del projecte va començar fa cinc anys però no va prosperar per les limitacions de l'antic marc normatiu. Amb l'entrada en vigor de la nova legislació, van decidir tornar a presentar-lo però la Ponència d'Energies Renovables el va tornar a rebutjar, tal cm ja va avançar NacióGarrotxa el març d'enguany.
De fet, aquest havia de ser el parc fotovoltaic per a autoconsum més gran de Catalunya –de 3 MW, ampliables a 5 MW en una segona fase–, projectat per l'empresa garrotxina LC Paper a Beuda, ha vist aturada la iniciativa per part del Departament de Territori i Sostenibilitat, que ha fet cas del dictamen desfavorable del Departament d'Agricultura tot adduint que el sòl seleccionat està classificat com a terreny no urbanitzable agrari protegit, tot i que al camp triat no s'hi conrea res.
Segons l'empresa, la Conselleria d'Agricultura va al.legar que calia presentar un estudi d'emplaçaments alternatius, "tot i que l'emplaçament previst compleix amb els requisits formals d'acord amb la legislació vigent i no existeix oposició territorial ni conflictivitat urbanística".
Des de LC Paper asseguren que fa quatre mesos van presentar l'estudi d'ubicacions alternatives, "entrant així en un escenari on hi ha terminis regulats i sense disposar d'una data estimada de resolució". Transcorreguts aquests mesos, l'empresa va decidir posar-se en contracte per escrit amb la Ponència d'Energies Renovables davant dels "reiterats retards administratius i la manca de terminis de resposta regulats", sense obtenir resposta.
Ara, l'empresa ha decidit fer un pas més enllà "davant de l'opacitat de la Ponència" i els "entrebancs burocràtics" i ha demanat la mediació del Síndic per intentar "desbloquejar el projecte".
Joan Vila, director executiu de LC Paper. Foto: Arxiu NG.
Joan Vila: "La Ponència d'Energies Renovables és un nyap"
Segons va declarar llavors a NacióGarrotxa l'enginyer industrial i director executiu de LC Paper, Joan Vila, la decisió "és una patinada de l'Administració", on "hi ha un munt de talibans", per bé que creu que al capdavall es resoldrà favorablement. "A l'administració hi ha un munt de gent que només veu la seva parcel·la, no mira la del seu costat, la del funcionari d'un altre departament. El país no pot anar així".
Precisament, Vila escrivia aquesta passada setmana al seu blog, en relació amb un nou projecte "tombat" a l'Alt Empordà, que la Ponència d’Energies Renovables és "un nyap fabricat per la llei de 2019 per tenir content a tothom: Medi ambient, Energia, Cultura i Agricultura. És aquí quan hem descobert que la Ponència tenia una dinàmica trituradora de projectes amb raonaments que no són racionals ni sovint intel·ligents, com el cas que ens ocupa.
LC Paper es va fundar l'any 1881 i produeix anualment 50.000 tones de paper, més de les meitat de les quals s'exporten a 40 països de quatre continents. Sota la marca comercial Dalia, distribueix productes derivats del paper tisú amb 'packaging' alternatiu al plàstic, orientats als canals de gran consum.