28
de setembre
del
2020
Una investigació, duta a terme per l’Institut Català de Recerca de l’Aigua (ICRA) i per l'Instituto de Diagnóstico Ambiental y Estudios del Agua - CSIC (IDAEA-CSIC), amb la col·laboració de l’Agència Catalana de l’Aigua (ACA), ha analizat la presencia de contaminants en diversos rius de Catalunya i els seus efectes sobre la qualitat biològica (invertebrats i algues).
La presència de nous contaminants (contaminants emergents), tot i a nivells molt baixos, pot derivar en possibles problemes ambientals, per la qual cosa la Comissió Europea requereix fer-ne un seguiment. Cal tenir present que per avaluar l’estat dels rius es tenen en compte tres indicadors: la qualitat fisicoquímica (qualitat de l’aigua segons paràmetres de nitrats, fosfats, TOC), la qualitat hidromorfològica (continuïtat fluvial, morfologia) i la qualitat biològica (macroinvertebrats, diatomees i peixos). Aquests darrers poden estar condicionats per la presència de diversos contaminants al medi.
En aquest estudi s’han agafat mostres en 89 punts de control de 16 rius catalans com l’Ebre i els seus afluents; el Llobregat; el Ter; el Fluvià; la Muga; el Foix, el Francolí; el Besòs, la Tordera, entre d’altres, amb l’objectiu de comprovar la presencia d’aquests contaminants emergents i els seus possibles efectes sobre les comunitats biològiques en compliment de la Directiva marc de l’aigua (DMA).
S’ha detectat la presència d’alguns medicaments –principalment antibiòtics i antiinflamatoris-, metalls pesants com el níquel, i pesticides com el diuron en un 80% de les mostres preses. Les majors concentracions de contaminants es troben en els rius amb menor capacitat de dilució, en els quals una gran part del seu cabal es nodreix quasi exclusivament de les aportacions d’aigua residual urbana i/o industrial.
Aquests sovint són trams fluvials amb una alta densitat de població (rius Llobregat i Foix, en el seu tram mitjà i baix, per posar dos exemples) i, en menor mesura, en els cursos alts dels rius com el Segre i les dues Nogueres. Això, segons la investigació, pot ser el causant d’una pèrdua de qualitat biològica associada als macroinvertebrats (insectes, crustacis, mol·luscs, entre d’altres) en aquests trams de rius, així com també de les diatomees (principal grup d’algues fluvials).
Sense risc per a l’aigua de consum
La presència d’aquests contaminants no suposa un risc per a la salut de les persones, ja que els nivells es troben dins del que estableix la normativa, i l’aigua per al consum humà passa per un tractament de potabilització que garanteix la seva salubritat. Aquesta investigació expressa la necessitat de desenvolupar estudis específics sobre l’impacte ecològic d’aquests contaminants i potenciar la seva inclusió en els plans de gestió de conca europeus.
Sobre l'ICRA
L'Institut Català de la Recerca de l'Aigua (ICRA) és un centre multidisciplinari de recerca en aigua creat el 26 d'octubre de 2006 pel govern de la Generalitat de Catalunya, en el marc del Programa de Centres de Recerca de Catalunya (CERCA).
La recerca que es duu a terme a l'ICRA es refereix a tots els aspectes relacionats amb l'aigua, especialment aquells que tenen a veure amb el seu ús racional i els efectes de l'activitat humana sobre els recursos hídrics.
La presència de nous contaminants (contaminants emergents), tot i a nivells molt baixos, pot derivar en possibles problemes ambientals, per la qual cosa la Comissió Europea requereix fer-ne un seguiment. Cal tenir present que per avaluar l’estat dels rius es tenen en compte tres indicadors: la qualitat fisicoquímica (qualitat de l’aigua segons paràmetres de nitrats, fosfats, TOC), la qualitat hidromorfològica (continuïtat fluvial, morfologia) i la qualitat biològica (macroinvertebrats, diatomees i peixos). Aquests darrers poden estar condicionats per la presència de diversos contaminants al medi.
S’ha detectat la presència d’alguns medicaments –principalment antibiòtics i antiinflamatoris-, metalls pesants com el níquel, i pesticides com el diuron en un 80% de les mostres preses. Les majors concentracions de contaminants es troben en els rius amb menor capacitat de dilució, en els quals una gran part del seu cabal es nodreix quasi exclusivament de les aportacions d’aigua residual urbana i/o industrial.
Aquests sovint són trams fluvials amb una alta densitat de població (rius Llobregat i Foix, en el seu tram mitjà i baix, per posar dos exemples) i, en menor mesura, en els cursos alts dels rius com el Segre i les dues Nogueres. Això, segons la investigació, pot ser el causant d’una pèrdua de qualitat biològica associada als macroinvertebrats (insectes, crustacis, mol·luscs, entre d’altres) en aquests trams de rius, així com també de les diatomees (principal grup d’algues fluvials).
Sense risc per a l’aigua de consum
La presència d’aquests contaminants no suposa un risc per a la salut de les persones, ja que els nivells es troben dins del que estableix la normativa, i l’aigua per al consum humà passa per un tractament de potabilització que garanteix la seva salubritat. Aquesta investigació expressa la necessitat de desenvolupar estudis específics sobre l’impacte ecològic d’aquests contaminants i potenciar la seva inclusió en els plans de gestió de conca europeus.
Sobre l'ICRA
L'Institut Català de la Recerca de l'Aigua (ICRA) és un centre multidisciplinari de recerca en aigua creat el 26 d'octubre de 2006 pel govern de la Generalitat de Catalunya, en el marc del Programa de Centres de Recerca de Catalunya (CERCA).
La recerca que es duu a terme a l'ICRA es refereix a tots els aspectes relacionats amb l'aigua, especialment aquells que tenen a veure amb el seu ús racional i els efectes de l'activitat humana sobre els recursos hídrics.