Ple de la Diputació de Girona

La CUP proposa a la Diputació de Girona fer una prova pilot de renda bàsica universal a la demarcació

Defensen que cal apostar decididament per actuacions amb la lògica de la redistribució de la riquesa i la justícia social basades en la universalitat i la incondicionalitat

per NacióGirona , Girona, 22 de setembre de 2020 a les 12:17 |
Una treballadora del SOC i un usuari, en una imatge d'arxiu | ACN.
En els darrers mesos i davant la crisi generada per la Covid-19, diversos col·lectius, des de mirades diferents, han defensat de manera més urgent l’aplicació de la renda bàsica universal (RBU). Des de l’àmbit de la cultura, el col·lectiu LGBTI i també professionals del sector públic i la iniciativa social han elaborat manifestos i recollit nombroses adhesions a favor de renda bàsica com a mecanisme de justícia social, equitatiu amb les diverses realitats familiar i alhora com a eina de promoció i accés a la cultura.

En aquest sentit, el grup polític de la CUP a la Diputació de Girona se suma a les reivindicacions socials, culturals i professionals per a una RBU i presenta en el ple d'avui una moció al respecte.


Des de la formació exposen que més enllà de la Renda Garantida de Ciutadania i la recent aprovació d’una nova prestació com l’Ingrés Mínim Vital, que aporten ingressos però presenten mancances i molts problemes en la gestió des dels seus inicis, cal apostar per la RBU. La principal aportació social de la renda bàsica és la seva incondicionalitat, un element que garanteix la justícia social i que permet a tots els ciutadans i ciutadanes definir el seu propi projecte i itinerari vital, facilitant unes relacions socials més justes que evitin vincles de dominació que obliguen a acceptar condicions laborals i de vida que haurien de ser inacceptables en una societat avançada.

També en destaquen diversos avantatges en comparació amb altres tipus de subsidis:


-    Evita una realitat absurda que és el fet que algunes persones deixin d’acceptar una feina perquè això comportaria perdre el subsidi que reben.
-    Al rebre-la tothom no estigmatitza els perceptors, com sí que ho fan altres tipus d’ajudes.

-    Elimina la multiplicitat de subsidis condicionats i evita bona part dels costos administratius propis d'aquests, que requereixen una gran tasca de control de requisits i mèrits per a l'accés.
-    Facilita que els professionals dels serveis socials puguin dedicar més temps a projectes emancipadors i comunitaris al reduir-se el temps que han de destinar a la burocràcia i seguiment dels subsidis.


És per això que la moció presentada, que no es va poder presentar en el ple del mes d’agost tal i com la formació havia sol·licitat per considerar-se un ple extraordinari, incorpora com a principals propostes d’acords l’adhesió com a Diputació al manifest "Per una Renda Bàsica Universal", promogut per diversos professionals de la Universitat de Girona, com a mesura de posicionament públic, i la realització d’una prova pilot en diversos municipis de Comarques Gironines d’una renda bàsica, seguint l'exemple del B-Income, que permeti seguir explorant aquesta fórmula com a estratègia de transformació dels serveis socials de base a la nostra demarcació.

Cal recordar que la RBU no està implementada de manera permanent encara a cap país, si bé existeixen o han existit nombroses iniciatives que s’hi han aproximat i que han permès veure’n els resultats positius. Alaska, Ciutat de Mèxic, Finlàndia o el Canadà en són alguns exemples, però també a Barcelona tenim un projecte pilot que s’hi assimila: el B-Mincome. El B-Mincome va iniciar-se el 2017 a l’àrea de l’Eix Besós, però ara està paralitzat per desavinences en entre els dos partits que governen a la ciutat.


A més, cal tenir en compte que les dues iniciatives, tant de l’estat espanyol amb l’Ingrés Mínim Vital com de la Generalitat amb la Renda Garantida de Ciutadania no han sigut prou exitoses.

El govern de l’Estat, el juny passat va aprovar l’Ingrés Mínim Vital  (IMV), una mesura que s’impulsa com a estratègia de reducció de la pobresa i que suposa un pas més en les garanties d’ingressos. La prestació permet complementar-se amb altres ingressos establint un límit i és progressiva en funció dels membres de la unitat familiar. Tanmateix l’IMV ha comportat una nova tramitació en un sistema de protecció social ja saturat i que ens els darrers mesos ha estat incapaç de gestionar amb eficàcia i agilitat els diferents subsidis vinculats al treball que han crescut exponencialment durant l’estat d’alarma.

Alhora, l’IMV naixia amb una greu deficiència, és tan limitat que deixa fora bona part dels ciutadans de l’estat que es troben sota el llindar de la pobresa i directament exclou les persones amb situació administrativa irregular o persones amb discapacitat. Pocs mesos després de la seva entrada en funcionament, són nombroses les entitats (sindicats, moviments socials, associacions i partits polítics) que denuncien la nefasta gestió que ha acompanyat aquesta mesura (manca d’informació, col·lapse del sistema, lentitud en les resolucions, traves en la tramitació...).

Tot plegat comporta que, com ja s’havia apuntat des de l’inici, milers de persones quedin excloses de poder rebre el subsidi, així el percentatge de peticions resoltes és encara avui molt baix i també ho és el de les que s’han resolt favorablement.

Alhora, el 2017 a Catalunya es va implementar la Renda Garantida de Ciutadania que des dels inicis també ha vingut acompanyada de molts problemes per la seva implementació.

Actualment, en l’inici d’aquesta crisi socioeconòmica generada per la crisis sanitària de la Covid-19 i la desastrosa implementació de l’Ingrés Mínim Vital, la diputada cupaire Laia Pèlach exposa que “la RBU és més necessària que mai. Esperem el suport de la resta de partits del ple de la Diputació per a que a les comarques gironines siguem pioners en aquesta aposta per una prestació universal, incondicional i individual”.

 

 

Participació