28
de juliol
del
2020
Actualitzat
a les
10:25h
El secretari d’Infraestructures i Mobilitat del Departament de Territori i Sostenibilitat, Isidre Gavín, es reuneix aquest migdia amb el batlle d’Olot, Pep Berga, i, posteriorment, amb els membres de la comissió de seguiment de l’estudi informatiu i l’estudi d’impacte ambiental de la variant d’Olot. Aquests estudis es troben en la seva fase final de redacció.
Com a part afectada, la plataforma No és un vial, és un carrer –que havia demanat aquesta reunió al febrer, però que ha calgut endarrerir per causa de la pandèmia–, esperen que el mateix Isidre Gavin, i el director general d'Infraestructures i Mobilitat, Xavier Flores, els informin de la situació documental, en termes de planificació, i de totes les qüestions referents al punt que suposa la màxima fita de la plataforma, és a dir, la construcció amb caire d’urgència de la circumval·lació viària de la ciutat -oficialment la variant d’Olot-, si cal de forma independent a la de les Preses-la Vall d'en Bas, "una solució pràctica i creiem que intel·ligent aportada per No és un vial i sobre la qual la Generalitat mai s’ha pronunciat", manifesten des de la plataforma.
També, en aquesta visita, en la qual tenen prevista una representació diversa del col·lectiu i les 7.127 signatures de suport que els avalen, insistiran en el greuge que suposa per a Olot no disposar de cap carretera en condicions per a comunicar el trànsit d’una i altra banda del municipi, de la comarca, i de molt més enllà. "Que el trànsit de tot tipus, inclosos camions d’alt tonatge, un centenar d’ells amb animals vius i morts, hagin de passar per carrers urbans, és una fet indigne i impropi per al nostre país en els temps que vivim", insisteixen des de No és un Vial.
A la reunió, com ja van fer a la de febrer a Barcelona, seguiran en la línia reivindicativa, és a dir:
1. Reclamar el deute històric que la Generalitat té amb els barris afectats, especialment des de l’obertura del túnel de Bracons, i exigir la construcció urgent de la variant d’Olot, si cal de forma independent.
2. Conèixer quin és l’estat actual de la variant, tot reclamant mesures intermèdies mentre no estigui feta. Cap d’elles no ha de ser excusa per alentir un sol dia el procés de la futura circumval·lació.
3. Recordar si cal amb dades i estadístiques, l’escenari real dels milers de vehicles que travessen aquesta avinguda urbana en el context dels centenars d’indústries que envolten la ciutat i que s’estenen per tota la comarca.
4. Recordar que s’està utilitzant de forma abusiva uan simple avinguda urbana que travessa barris molt poblats, i que no té ni la infraestructura viària ni les característiques de seguretat de la calçada que emparin el pas d’aquest trànsit dins una legalitat que posen en qüestió.
5. Avançar a la Generalitat, i de pas a l’Ajuntament d'Olot, la seva intenció d’exigir restriccions al trànsit pesant, especialment –però no només- pel que fa als camions amb animals vius i deixalles d’animals morts, que incomprensiblement encara es permet que hi circulin constantment, "a l’aire", i a tocar de les cases.
Una mancança inexplicable
La mancança històrica que Olot suporta resulta, per a la plataforma, inexplicable si s’analitzen les seves particularitats, que tot i ser causa evident d’aquesta situació, no entenen que ningú no l'hagi posat abans sobre la taula.
Com a capital d’una comarca altament industrialitzada, la ciutat té una situació orogràfica de vall i es troba enmig d’una extensa xarxa de polígons industrials que s’estenen molts quilòmetres a un costat i l’altre de les fronteres del municipi.
Amb un escenari així, els camions pesants i els treballadors de més de mil indústries, que sumen prop de cinc milions de metres quadrats, han de fer per força el seu trànsit pels carrers olotins, amb aturades i arrancades constants, simplement perquè a Olot li manca una carretera o via adequada fora del nucli urbà, que la voregi i faciliti aquest enllaç.
No és una opció, és una necessitat
Els bons nombres que econòmicament aporten totes aquestes empreses, tant als seus propietaris i empleats, com als diversos municipis on uns i altres són establerts, i a la mateixa Generalitat de Catalunya, fan que resoldre la mobilitat sense que els 35.000 habitants d’Olot hagin de fer-se càrrec dels perjudicis del seu transport, "sigui un deute prioritari que el Departament de Territori i la gent del país tenen amb tots i totes nosaltres".
"Toquem de peus a terra. Tal com estan les coses, l’única solució possible –fora que tinguem una vareta màgica per a traslladar totes aquestes empreses a una altra comarca–, només és una: disposar d’una circumval·lació en condicions com tenen tantes i tantes altres ciutats i pobles de Catalunya, i no obligant els nostres carrers urbans a fer eternament de falses carreteres. Això es diu variant d’Olot i no és una opció, és una necessitat de primera magnitud que porta ja, com a mínim, tres dècades de retard", conclouen des de la plataforma ciutadana.
Com a part afectada, la plataforma No és un vial, és un carrer –que havia demanat aquesta reunió al febrer, però que ha calgut endarrerir per causa de la pandèmia–, esperen que el mateix Isidre Gavin, i el director general d'Infraestructures i Mobilitat, Xavier Flores, els informin de la situació documental, en termes de planificació, i de totes les qüestions referents al punt que suposa la màxima fita de la plataforma, és a dir, la construcció amb caire d’urgència de la circumval·lació viària de la ciutat -oficialment la variant d’Olot-, si cal de forma independent a la de les Preses-la Vall d'en Bas, "una solució pràctica i creiem que intel·ligent aportada per No és un vial i sobre la qual la Generalitat mai s’ha pronunciat", manifesten des de la plataforma.
També, en aquesta visita, en la qual tenen prevista una representació diversa del col·lectiu i les 7.127 signatures de suport que els avalen, insistiran en el greuge que suposa per a Olot no disposar de cap carretera en condicions per a comunicar el trànsit d’una i altra banda del municipi, de la comarca, i de molt més enllà. "Que el trànsit de tot tipus, inclosos camions d’alt tonatge, un centenar d’ells amb animals vius i morts, hagin de passar per carrers urbans, és una fet indigne i impropi per al nostre país en els temps que vivim", insisteixen des de No és un Vial.
A la reunió, com ja van fer a la de febrer a Barcelona, seguiran en la línia reivindicativa, és a dir:
1. Reclamar el deute històric que la Generalitat té amb els barris afectats, especialment des de l’obertura del túnel de Bracons, i exigir la construcció urgent de la variant d’Olot, si cal de forma independent.
2. Conèixer quin és l’estat actual de la variant, tot reclamant mesures intermèdies mentre no estigui feta. Cap d’elles no ha de ser excusa per alentir un sol dia el procés de la futura circumval·lació.
3. Recordar si cal amb dades i estadístiques, l’escenari real dels milers de vehicles que travessen aquesta avinguda urbana en el context dels centenars d’indústries que envolten la ciutat i que s’estenen per tota la comarca.
4. Recordar que s’està utilitzant de forma abusiva uan simple avinguda urbana que travessa barris molt poblats, i que no té ni la infraestructura viària ni les característiques de seguretat de la calçada que emparin el pas d’aquest trànsit dins una legalitat que posen en qüestió.
5. Avançar a la Generalitat, i de pas a l’Ajuntament d'Olot, la seva intenció d’exigir restriccions al trànsit pesant, especialment –però no només- pel que fa als camions amb animals vius i deixalles d’animals morts, que incomprensiblement encara es permet que hi circulin constantment, "a l’aire", i a tocar de les cases.
Una mancança inexplicable
La mancança històrica que Olot suporta resulta, per a la plataforma, inexplicable si s’analitzen les seves particularitats, que tot i ser causa evident d’aquesta situació, no entenen que ningú no l'hagi posat abans sobre la taula.
Com a capital d’una comarca altament industrialitzada, la ciutat té una situació orogràfica de vall i es troba enmig d’una extensa xarxa de polígons industrials que s’estenen molts quilòmetres a un costat i l’altre de les fronteres del municipi.
Amb un escenari així, els camions pesants i els treballadors de més de mil indústries, que sumen prop de cinc milions de metres quadrats, han de fer per força el seu trànsit pels carrers olotins, amb aturades i arrancades constants, simplement perquè a Olot li manca una carretera o via adequada fora del nucli urbà, que la voregi i faciliti aquest enllaç.
No és una opció, és una necessitat
Els bons nombres que econòmicament aporten totes aquestes empreses, tant als seus propietaris i empleats, com als diversos municipis on uns i altres són establerts, i a la mateixa Generalitat de Catalunya, fan que resoldre la mobilitat sense que els 35.000 habitants d’Olot hagin de fer-se càrrec dels perjudicis del seu transport, "sigui un deute prioritari que el Departament de Territori i la gent del país tenen amb tots i totes nosaltres".
"Toquem de peus a terra. Tal com estan les coses, l’única solució possible –fora que tinguem una vareta màgica per a traslladar totes aquestes empreses a una altra comarca–, només és una: disposar d’una circumval·lació en condicions com tenen tantes i tantes altres ciutats i pobles de Catalunya, i no obligant els nostres carrers urbans a fer eternament de falses carreteres. Això es diu variant d’Olot i no és una opció, és una necessitat de primera magnitud que porta ja, com a mínim, tres dècades de retard", conclouen des de la plataforma ciutadana.