Patrimoni

L'Església ha inscrit 88 finques al seu nom a la Garrotxa sense cap títol de propietat

A banda de temples, santuaris, ermites, capelles i cementiris, també es fa propietari de finques rústiques a Beuda, Castellfollit, Maià de Montcal, Olot, Santa Pau o la Vall de BIanya

per NacióGarrotxa , Vall d'en Bas, 11 d'agost de 2020 a les 10:00 |
El temple parroquial de Sant Privat d'en Bas. | Foto: Montserrat Escayola.
L'Església catòlica ha inscrit 3.722 immobles al seu nom, sense cap títol que n'acredités la propietat, segons el Govern. Les inscripcions, fetes entre el 1946 i el 2015, són majoritàriament construccions de culte (50 %), com ara ermites o cementiris, però també terrenys rústics, i edificis com rectories o palaus.

La demarcació més afectada és Lleida, sobretot els Pallars i l'Alt Urgell, amb el Pont de Suert encapçalant el rànquing. L'executiu crearà una oficina de mediació perquè les parts seguin a negociar, però els afectats diuen que no hi ha res a parlar perquè és "una il·legalitat i un robatori". L'Església va dur a terme les immatriculacions emparada per una llei franquista en vigor fins al 2015 que li permetia actuar com a notari.


A la Garrotxa consten, segons es pot consultar en línia, 88 immaculacions eclesiàstiques: 2 santuaris, 42 temples, 13 ermites, 5 conjunts ecelesiàstics, 3 cementiris i 13 capelles. També, cal comptar-hi 9 terrenys rústics (en municipis com Beuda, Castellfollit de la Roca, Maià de Montcal, Montaguit i Oix, Olot, Santa Pau i Sant Feliu de Pallerols) i un terreny urbà a la VAll de Bianya. Precisament, la Vall de Bianya encapçala el rànquing d'immatriculacions eclesiàstiques, amb 14, seguida d'Olot, amb 13 o la Vall d'en Bas amb 10. Entre aquests manlleus, cal destacar el Santuari de la Mare de Déu del Tura d'Olot o l'ermita de Sant Anotni del Porquet de Puigpardines, a la Vall d'en Bas.

La immatriculació és el registre d'un bé immoble per primera vegada. La polèmica sobre els béns a nom de l'Església té origen en la Llei Hipotecària que el franquisme va aprovar el 1946. Aquesta norma, vigent fins al 2015, establia que l'Església, igual que l'administració, podia immatricular una finca malgrat no tenir cap títol que acredités la propietat.


Una oficina per arribar a acords

Davant d'una immatriculació, si el legítim propietari vol recuperar la finca, s'ha d'adreçar als jutjats per demostrar documentalment que l'immoble li pertany. Aquesta acció no prescriu i, per tant, no hi ha límit de temps per presentar la demanda. Amb l'objectiu de "cridar" a la mediació entre les parts que reclamen la propietat, el Departament de Justícia ha creat l'Oficina de Mediació sobre Immatriculacions, un servei que pretén servir per arribar a acords extrajudicials, per la via del diàleg.


Actualment la major part de les disputes són per la inscripció de llocs de culte ubicats en propietats privades i solars rústics, així com d'equipaments esportius i places públiques a l'entorn d'esglésies i rectories. Entre els llocs de culte, hi destaquen conjunts monumentals que són patrimoni històric i cultural, però també hi ha, fins i tot, equipaments esportius. El vicepresident del Govern, Pere Aragonès, assegura que no es tracta d'assenyalar ningú amb el dit, sinó de buscar solucions.

"Que en cap cas hi hagi privilegis per a ningú, és una mesura a favor de resoldre els problemes", ha afegit. Per la seva banda, des del Bisbat de Vic insisteixen que, si es demostra algun error en una immatriculació, seran els primers a resoldre-ho. En aquest sentit defensa la legalitat de les immatriculacions.

La Generalitat és la primera administració que fa públiques les immatriculacions de l'església. Ha optat per fer-ho després que l'executiu espanyol fes cas omís de la Resolució 419/X del Parlament, de 13 de novembre de 2013; i incomplís la Proposició no de llei del Grup Parlamentari Socialista al Congrés, de 4 d'abril de 2017, que exigien transparència a l'Estat en relació amb els béns que l'Església ha inscrit al registre sense cap títol de propietat.

També n'ha instat la divulgació el Consell de Transparència i Bon Govern (CTBG), amb la Resolució 498/2016, de 9 d'octubre de 2019. Cal recordar que el Govern espanyol disposa de la llista de tots els béns immatriculats per l'Església des del 6 de febrer de 2018, però mai l'ha difós.  

 

Participació