Agència de Residus de Catalunya

La Garrotxa se situa al podi de les comarques que fan més recollida selectiva

Amb un 51,81% el 2019 –gairebé una dècima menys que el 2018–, encara és la comarca gironina que més recicla, però per sota de la veïna Osona (65,43%), i el Berguedà (68,82%), que encapçala el rànquing

per NacióGarrotxa , Olot, 24 de juliol de 2020 a les 08:00 |
El conseller de Territori i Sostenibilitat, Damià Calvet, ha presentat les dades dels residus de 2019. | @gencat.
El conseller de Territori i Sostenibilitat, Damià Calvet, acompanyat del director de l’Agència de Residus de Catalunya (ARC), Josep Maria Tost, ha presentat aquest dijous les dades de generació de residus municipals a Catalunya durant l’any 2019. De les dades presentades –que podeu veure directament des d'aquest vincle- se'n conclou que la Garrotxa continua molt ben posicionada entre les 14 comarques que depassen el 50% en la recollida selectiva.

Les dades de la Garrotxa


Efectivament, la comarca, que el 2019 va arribar al 51,81% (un 0,90% menys que el 2018) continua com la que més recollida selectiva fa a la demarcació de Girona, per damunt de les seves veïnes (Pla de l'Estany, Alt Empordà, Ripollès, Selva), però encara lluny de les xifres d'Osona (ja a la demarcació de Barcelona, que assoleix el 65,43% i, encara més, de qui en aquest report de 2019 se situa al capdavant del rànquins, el Bergeuedà, que arriba al 65,43%.

Pel que fa a la recollida selectiva als municipis, els qui se situen per damunt del 60% són Besalú (amb un brutal 87,40%), Argelaguer (79,68%), la Vall de Bianya (63,33%) i Castellfollit de la Roca (61,00%); els que ho fan entre el 50% i el 60%, de més a menys, Tortellà, Sant Joan les Fonts, Santa Pau, Montagut i Oix, Olot; el que ho fan el 40% i el 50%, també de més a menys –i que, per tant, no han fet prou bé els deures obligats per les directives europees–, les Preses, Sant Feliu de Pallerols, Sant Jaume de Llierca, Sales de Llierca i les Planes d'Hostoles, i amb només el 41,29% la Vall d'en Bas i el 40,24% Mieres. Els municipis que se situen ben bé a la cua són Maià de Montcal (38,51%), Riudaura (38,34%), Beuda (33,68%), Sant Ferriol (36,31%) i, finalment, Sant Aniol de Finestres amb el 28,28%.


Cal recordar, que a banda que els municipis tenen fins al 2020 per a complir l'objectiu de reciclar el 50% dels residus generats si no es volen enfrontar-se a sancions europees, també la taxa d'escombraries municipal pot ser més cara per als ciutadans si al seu municipi no s'hi recicla prou bé o no s'arriba al tant per cent esmentat.

Quatre milions de tones de deixalles


Calvet ha explicat que, “del total dels residus municipals, l’any passat es va recollir selectivament el 44,8%, és a dir, 1,8 milions de tones, la xifra més alta de la història, i que representa un augment respecte l’any anterior del 9%”.

L’any passat es van generar a Catalunya 4 milions de tones de deixalles, que corresponen a 1,4 quilos per habitant i dia (526 kg/hab/any). En comparació amb els indicadors econòmics de Catalunya -el PIB i la variació interanual PIB-, la generació i la variació de la generació per càpita se situen per sota del creixement econòmic, confirmant la tendència dels darrers anys de dissociació entre generació de residus i creixement econòmic. El conseller Calvet ha valorat aquest menor increment de generació com “un bon indicatiu”, “que fa pensar que, en part, a poc a poc, va canviant la manera de consumir, més preventiva pel que fa a la generació de residus”.

En termes d’emergència climàtica, la recollida selectiva va evitar l’any 2019 l‘emissió de 564.000 tones de gasos amb efecte d’hivernacle, equivalent al CO2 que produeixen 564.000 vehicles durant un any recorrent una distància de 10.000 quilòmetres.

Per al conseller, “la generació de residus i la seva gestió a través de la recollida selectiva formen part de la nostra Agenda Verda, una agenda que prioritza l’activació del nou Pla d’Acció d’Economia Circular de la Unió Europea, la circularitat de sectors amb usos intensius de recursos, i aposta per una nova legislació per a la reducció de residus que eviti l’excés d'embalatges i envasos i que millori la cooperació al llarg de les cadenes de valor”.

Xifres rècord en la selectiva

Totes les fraccions ordinàries que es recullen de forma selectiva continuen creixent. Respecte l’any anterior, la que ho ha fet en major mesura, i de forma ben ostensible, ha estat la del paper i cartró (+29%). Aquest increment, ha explicat el conseller, “va acompanyat de la disminució del preu del paper, que ha fet desaparèixer pràcticament els furts als contenidors de color blau”.

El vidre és la següent fracció en percentatge d’augment (+6,6%), una xifra molt alta tenint en compte que les més de 200.000 tones recollides la situen a nivells assolits l’any 2008, quan es va produir el màxim històric. També han arribat al màxim registrat mai la fracció orgànica dels residus municipals, amb un increment del 6% respecte el 2018, i els envasos lleugers (+4,5%). El servei de recollida de l’orgànica s’ha prestat a 793 municipis, dels quals 294 tenen també implantat autocompostatge.

 Menys residus, més recursos

 La fracció resta –la que no es recull de forma selectiva– ha disminuït un 3,75% respecte l’any anterior i ha estat de 2,2 milions de tones. Gairebé el 70% s’ha destinat a tractament mecànic biològic previ a la disposició final. D’aquest, només el 23,4% ha anat a l’abocador sense un tractament previ.

La destinació final a dipòsit controlat ha anat davallant des del 43,3% de l’any 2014 fins al 32,9% del 2019. L’any 2035, segons les noves directives europees, només s’hi podrà dur el 10% dels residus generats.
 

Les dades de la recollida selectiva, per comarques by naciodigital on Scribd


La nova llei de residus

El conseller ha anunciat que l’ARC està treballant internament en la redacció d’un text articulat de la nova Llei de prevenció i gestió dels residus i d’ús eficient dels recursos de Catalunya i que té previst tenir-la enllestida el proper mes de setembre, en la represa de l’acció de Govern i l’activitat parlamentària.

“Aquesta llei”, ha puntualitzat, “ha de permetre activar mecanismes amb tots els actors, però especialment amb el sector empresarial, per facilitar noves maneres de consumir i, particularment també de produir, perquè el millor residu és el que no és produeix ja que, en la jerarquia de gestió de residus, el primer graó és la prevenció”.

Podeu consultar totes les dades de generació de residus municipals a l’apartat “Estadístiques” del web de l’ARC.

 

Participació