VÍDEO Olot gemegarà el Cornamusam del 27 al 29 d'agost al puig del Roser

Tant sí com no, els organitzadors del Cornamusam –el festival de música tradicional i popular– volen que els sacs de gemecs tornin a sentir-se a Olot en la que serà la vint-i-novena edició, després que l'anterior, el maig d'enguany, es va haver de posposar per la imposició de l'estat d'alarma (tot i que es van oferir tres actes en línia i en directe a través d'Instagram).

Enguany, del 27 al 29 d'agost, si les imposicions sanitàries no ni impedeixen, el festival vol fer-se present si més no en un escenari, el puig del Roser, l'espai obert que s'encimbella damunt del Firal d'Olot, just a tocar de la plaça de braus que si tot, va bé, podria ser un altre dels escenaris d'aquest esdeveniment de cultura tradicional.

Avui mateix, Àlvar Borrell i Pol Valverde n'han presentat els detalls al pati de l'Hospici, que també ha acollit, al final de la conferència de premsa, un tast del que s'hi podrà sentir, a càrrec d'Els Berros de la Cort, una formació gironina amb més de 20 anys de trajectòria i que presentarà en aquest Cornamusam el seu darrer disc, Torb, amb un repertori de creació per primera vegada. Marc Daunis i Alba Logan –acompanyats de dos joves aprenents de verro– n'han donat compte amb la interpretació de dues peces.

Borrell ha destacat que "per primer cop a la història el festival comença un dijous", amb una col·laboració amb Òmnium Cultural Garrotxa, ja que a mode de prèvia de la programació musical –i dins del cicle els Dijous d'Òmnium–, el periodista Ferran Riera presentarà el seu llibre Inventari. La música folk als Països Catalans, del franquisme al Tradicionàrius.
 
El programa de divendres i dissabte

Aquest any la tocada d'inici anirà a càrrec d'Elda Daunis, amb què es posa en valor la seva figura com a dona en el món de la música tradicional i del sac de gemecs a les comarques gironines. A la tocada d'inici la seguiran, com sempre el ball de la Cabreta interpretat per RSK!, la macrocobla de ministrers de la Garrotxa. La nit de divendres acabarà amb l'escenari obert de la CornamuJAM, que ja encadena tres edicions seguides, en què cadascú du el seu propi instrument.

Les activitats de dissabte començaran amb les parades per bufar i la pujada dels sacaires, espais participatius destinats a tothom qui vulgui portar el sac i interpretar alguna peça. Destaca especialment el tercer Concert-Vermut d'enguany: una producció del festival per a Jordi Molina i Perepau Ximenis, on sonaran tenora, acordió i el sac de gemecs de Pol Valverde. El Concert-Vermut té la particularitat, segons Borrell, que aposta per un instrumentista –com és el cas de Molina– que no hagi tocat mai amb sacs de gemecs, amb què es produeix un concert únic i irrepteible.

La tarda serà per a la Cabreta i la Cobla Espontània, tot i que, si res no canvia, no hi podrà haver cercavila pels carrers tal com la coneixíem fins ara. Seguidament Els Berros de la Cort presentaran el seu últim disc, Torb, en el seu retorn al festival després de nou anys. Les activitats acabaran dissabte a la nit amb el concert de la Cobla la Mitja Lluna i la cloenda a càrrec d'El Til·ler, cor i ànima del Cornamusam. 

El pressupost del festival s'ha vist afectat, de manera que alguns dels actes previstos el maig passat sí que s'han hagut de suspendre, com és la visita de l'irlandès Jarlath Henderson o l'estrena d'un nou projecte en col·laboració amb Marcel Casellas. Tots ells, però, seran presents a la XXX edició del festival, al 2021.   

Seguretat per davant de tot

La voluntat dels organitzadors és que l'experiència del públic sigui la millor possible i que en cap moment la seva seguretat es pugui veure compromesa. Per això s'haurà de respectar tota mesura de seguretat vigent. Així, serà imprescindible accedir al recinte amb mascareta, no presentar cap símptoma, mantenir les distàncies de seguretat i deixar un registre d'entrada i de sortida del recinte.

Tots els actes es concentraran a la zona del puig del Roser d'Olot, que tindrà l'accés tancat a un aforament concret. Això implica que alguns actes hauran de canviar el format per adequar-se al nou espai, com és el cas de la tocada d'inici o la cercavila i ball de la Cabreta. Malgrat les adaptacions s'ha volgut mantenir aquests actes, que constitueixen l'essència del festival, a més a més de totes les activitats participatives. Tanmateix, Àlvar Borrell no ha descartat que, si és possible, es pugui fer alguns dels concerts a la plaça de braus, en què l'aforament podria arribar a les ter-centes persones.
 
La nova imatge gràfica: "No sabem si podrem fer el Cornamusam"

Una situació excepcional, demanava una campanya excepcional, segons que ha explicat Pol Valverde. "La realitat ha superat la ficció, i ens hem vist abocats a una situació, que ha sacsejat tots els estaments de la societat", una situació que novament ha afectat especialment (una altra vegada) la cultura i, encara més, la cultura tradicional de carrer (a diferència de les arts escèniques).

"La incertesa s’ha apoderat de totes les capes de la cultura, des del músic fins al programador i, per primer cop, també de l’espectador, que s’ha vist privat del dret a consumir cultura", ha afegit Valverde.

En aquest context, la gràfica del Cornamusam es converteix en un crit de protesta, i a partir del desordre i de la incertesa, s'ha generat una campanya que vol posar de manifest una situació límit, i que demana una solució a crits, una solució que depèn tant de músics, com de festivals, com d’usuaris.

Aquesta gràfica cerca atansar-se als nous mitjans i els seus llenguatges característics: el mem, la irreverència i la conceptualització. D’aquesta forma, s'aposta per una gràfica que no només vol transgredir en la seva estètica, si no en la seva manera d’apel·lar el públic, i de comunicar-s’hi. Una gràfica incerta, per a una situació incerta.

"La gràfica mostra com es desmunta el cànon cultural", ha aclarit Pol Valverde.

[Vegeu el programa de la XXIX edició del Cornamusam.]