Judici 1-O

Suport veïnal de Besalú a Lluís Guinó davant el judici per desobediència al TSJC per l'1-O

La fiscalia demana 20 mesos d'inhabilitació i 30.000 euros per a l'exvicepresident del Parlament de Catalunya i quatre membres mes de la Mesa

per NacióGarrotxa , Besalú, 20 de juliol de 2020 a les 08:39 |
El batlle agraeix el suport i l'estima dels veïns de Besalú. | @Goretti75.
Aquest diumenge, família, amics, veïns de Besalú i companys de l’Ajuntament i del Parlament, han donat suport al batlle. de la vila, Lluís Guinó, en un acte públic, ja que que aquest dimarts s'ha de presentar al Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) acusat d'un delicte de desobediència en l'inici d'un judici que s'havia ajornat diversos cops.

La fiscalia demana per a ell –que l'any 2017 exercia com a vicepresident del Parlament de Catalunya–, un any i vuit mesos d'inhabilitació per a càrrec públic i una multa de 30.000 euros per haver desobeït resolucions del Tribunal Constitucional i tramitar iniciatives parlamentàries a favor de la independència i de l'1-O, pena i multa que també vol per als membres de la Mesa d'aleshores: Lluís Corominas, Ramona Barrufet, Lluís Guinó, Anna Simó i Mireia Boya.


El mateix batlle de Besalú ha agraït a les xarxes socials l'acte de suport d'aquest diumenge:
 

L'Advocacia de l'Estat demana les mateixes penes excepte per a Boya, per a qui demana 24.000 euros de multa, a banda de la inhabilitació. Per la seva banda, l'acusació popular de Vox demanava 12 anys de presó per grup criminal, dos anys d'inhabilitació per desobediència i 3,2 milions d'euros de multa a cadascun.

El ministeri fiscal els acusa de ser "conscients" que incomplien el "deure d'inadmetre actuacions", tot i les múltiples advertències i requeriments del TC, "desoint-les, sabent que eren obertament inconstitucionals, de manera que donessin aparent cobertura jurídica al procés d'independència".


Entre aquestes resolucions, destaquen la d'inici del procés constituent el 9 de novembre del 2015, la comissió d'estudi del procés constituent i l'aprovació de les seves conclusions, la resolució del debat de política general del 2016 sobre el referèndum i el procés constituent, l'aprovació dels pressupostos del 2017 amb una partida per l'1-O, les lleis del referèndum i de transitorietat jurídica del 6 i 7 de setembre i l'aprovació de la sindicatura electoral.

L'Advocacia de l'Estat creu que haurien d'haver paralitzat i no haver admès a tràmit totes les propostes contràries a la Constitució i recorda que van tenir "múltiples advertències i requeriments personals" del Tribunal Constitucional per fer-ho i, en canvi, van "votar sistemàticament" a favor d'aquestes iniciatives.

Inicialment el judici s'havia de fer al Tribunal Suprem, però quan l'expresidenta Carme Forcadell va quedar com a única encausada de la Mesa per rebel·lió, la resta d'encausats van ser retornats al TSJC. La vista oral s'havia de celebrar entre el 19 i el 22 de novembre de l'any passat, però es va posposar uns dies, fins a finals del mateix mes i principis de desembre, perquè coincidia amb altres judicis dels advocats.

En aquelles noves dates tampoc es va poder fer perquè un dels acusats, Joan Josep Nuet, havia estat escollit diputat al Congrés i, per tant, es convertia en aforat davant del Tribunal Suprem. El TSJC va remetre la causa contra ell a l'alt tribunal espanyol. A principis de febrer l'alt tribunal català va fixar l'inici de la vista per al 23 d'abril, diada de Sant Jordi, però el confinament per la pandèmia va tornar a endarrerir la vista fins aquest juliol.

Aquest dimarts al matí està prevista la declaració dels cinc acusats. A la tarda es preveu que declarin com a testimonis els dos membres de la mesa no acusats, José María Espejo Saavedra (Cs) i David Pérez (PSC), així com els lletrats i juristes de la cambra, Antoni Bayona, Xavier Muro i Pere Sol. L'últim a declarar dimarts serà l'expresident del Parlament, Ernest Benach (ERC).

Dimecres al matí es preveuen deu testimonis, entre els quals els diputats o exdiputats de la CUP Carles Riera, Eulàlia Reguant, Albert Botral i Gabriela Serra; els exdiputats de JxSí Ferran Civit, Lluís Llach i Antoni Castellà; l'exdiputat de Catalunya Si que es Pot, Albano Dante Fachin, l'expresidenta del Parlament Núria de Gispert, i Mercè Arderiu, lletrada del Parlament.

Dimecres a la tarda i divendres al matí serà l'hora de les conclusions definitives de les parts, la presentació dels informes finals i el dret a l'últim torn de paraula per part dels acusats.

El tribunal estarà format pels magistrats Jesús María Barrientos, president del TSJC, Carlos Ramos, que serà el ponent, i Jordi Seguí. Simó va recusar els dos primers, però la petició va ser denegada.

El judici tindrà la peculiaritat que per primer cop al TSJC un dels acusats, Mireia Boya, parlarà en aranès, llengua cooficial a Catalunya, i comptarà amb un intèrpret al català durant la seva declaració i el dret a l'últim torn de paraula.

 

Participació