El Museu de la Garrotxa ofereix millorar la salut emocional dels sanitaris a través de l'art

Amb "Recuperart-19", que s'adscriu a la iniciativa internacional "Arts in Health", es pretén que els professionals afectats per la crisi de la Covid-19 es recuperin de l'estrès patit

Montserrat Mallol durant la presentació de la iniciativa al Museu de la Garrotxa.
Montserrat Mallol durant la presentació de la iniciativa al Museu de la Garrotxa. | Martí Albesa.
17 de juliol del 2020
Actualitzat a les 9:30h
Les obres d'art poden ajudar a curar les emocions? Com a resposta –positiva– a aquesta demanda el Museu de la Garrotxa –junt amb el Museu de l'Empordà de Figueres i el Museu d'Art de Girona a les comarques de la demarcació– proposa des d'aquest mes de juliol amb Recuperart-19 una visita anònima, gratuïta i de fàcil accés per a contemplar cinc obres d'art que ajudin els professionals sanitaris tocats emocionalment per la crisi de la Covid-19.

Aquesta iniciativa de l’Institut Català de la Salut (ICS), amb la col·laboració del Departament de Cultura, sota l'aixopluc internacional de l'Arts in Health International Foundation, s'ha presentat aquest dijous al Museu de la Garrotxa de la mà de Montserrat Mallol, directora dels Museus d'Olot, i Joel Piqué, director de l'Observatori d'Humanitats en Medicina de la Fundació Hospital de Vic i Comarcal de la Garrotxa.
 

«Les banyistes», de Francesc Vayreda, és una de les obres proposades al Recuperart-19. Foto: @MuseusOlot.


Mallol, just des de davant d'una de les obres seleccionades (Les banyistes, de Francesc Vayreda), ha destacat que és una bona notícia que qualli la idea que "els museus poden acompanyar al benestar de les persones" i així "ajudar a tancar ferides emocionals". Segons la directora dels Museus d'Olot, el patiment íntim i personals dels professionals de la salut es fonamenta, especialment, en l'angoixa, i durant la crisi de la Covid-19 se n'ha generat molta, amb què es mina la salut, també física.

Les obres seleccionades són les escultures de Miquel Blay, Eclosió, una peça simbolista sobre el desig; la Maternitat, de Josep Clarà, amb una mare mirant el seu nadó; i tres pintures: Les banyistes, de Francesc Vayreda; Fira d'Olot, de Francesc Xavier Nogués, i Noi enmig d'un camp de gira-sols, de Leonci Quera.

L'Institut Català de la Salut promou a les xarxes socials diverses propostes per a animar els professional sanitaris a sumar-se a la iniciativa, com es pot veure, per exemple, a Twitter:Per a participar-hi només caldrà que els professionals sanitaris s’acreditin tot mostrant la identificació professional a qualsevol dels museus participants, que els oferiran l’entrada de franc. Tot seguit, se’ls proporcionarà un quadern especialment elaborat per a l’activitat i una fitxa amb una relació d’obres del museu sobre les quals pivotarà la intervenció.

Aquesta llibreta serà la guia per a seguir l’activitat, que serà autoguiada, i en detalla instruccions i pautes per al participant. La proposta d’activitats se centra en exercicis d’atenció plena, concentració, focalització, associació cognitiva, creativitat, escriptura, dibuix i reflexió.
 

Joel Piqué, director de l'Observatori d'Humanitats en Medicina. Foto: Martí Albesa.


Joel Piqué, director de l'Observatori d'Humanitats en Medicina –que es va posar en marxa l'abril de 2019– ha recordat que la iniciativa és una "eina més per a recolzar els sanitaris en un moment d'incertesa", especialment amb el conflicte d'emocions viscudes als hospitals. Segons Piqué la contemplació d'aquestes obres d'art també pot ajudar a aflorar el pensament crític i aplegar disciplines que ajudin a entendre la complexitat.

Precisament, l'Observatori d'Humanitats en Medicina va néixer, entre altres objectius, per a impulsar la relació entre salut i cultura a partir de les diferents experiències avalades per l’informe publicat l'any 2018 per l’Arts Council England, que recollia les investigacions sobre avaluacions i evidències d’aquest tipus de pràctiques. La crisi de la Covid-19 ha provocat el foment de les relacions entre salut i humanitats i la posada en pràctica de diferents experiències en el mateix sentit.
 
De fet, el model mèdic de salut basat tradicionalment en la malaltia i en l’entorn clínic ha evolucionat els últims anys cap a un model més social centrat en la prevenció, en el benestar i en el paper de la comunitat.  

Des del punt de vista clínic el Recuperart-19 ha estat dissenyat pel Servei i Grup de recerca de psiquiatria, salut mental i addiccions del Campus Vall d’Hebron, per a fer entendre el museu com un espai terapèutic, comunitari i integrador, l'activitat cerca, doncs, activar recursos personals per a afavorir efectes positius en l’estat anímic. En el cas de Recuperart-19 els destinataris de la intervenció són els propis professionals sanitaris, un dels elements innovadors del projecte i que el situa a l’avantguarda de la disciplina internacionalment coneguda com Arts in Health. De fet, un objectiu secundari del projecte és avaluar integralment els resultats de la intervenció “per tal d’ampliar la base d’evidència de les estratègies Arts en Salut” [vegeu-ne el dossier informatiu]-

Llista de museus participants