19
de juny
del
2020
Actualitzat
a les
12:26h
El ple de l'Ajuntament d'Olot d'aquest dijous ha aprovat una moció presentada per l'Associació de Caçadors de Batet de la Serra en defensa de la caça i dels caçadors. La moció, que va defensar durant la sessió plenària el secretari de l'entitat, Pere Alzamora –que ni té llicència ni és caçador, com dos altres socis més– defensa que la caça és una activitat amb un fort arrelament social, cultural i econòmic a Catalunya "que mereix i ha de ser recolzada, protegida i fomentada pels poders públics catalans a causa de la seva contribució a la conservació de la biodiversitat i al desenvolupament socioeconòmic del món rural català".
La moció també reclama que l'Ajuntament es comprometi a recolzar la caça, així com a instar els governs autonòmic i estatal a donar suport a aquesta activitat com a motor de desenvolupament socioeconòmic del mon rural i com a eina de conservació ambiental.
Mentre que JxCat –amb llibertat de vot– va votar-hi unànimement a favor i el PSC va repartir dos vost a favor i una abstenció, la resta de grups (CUP i ERC) van votar-hi en contra.
Adriana Roca, en nom de la CUP Olot, va afirmar que hi votarien en contra perquè defensen els "drets dels animals" i no inclouen la caça com una activitat de lleure, excepte en els casos de sobrepoblació degudament acreditada o amb mesures de control, com els mètodes anticonceptius que s'estan provant en algunes zones.
Per la seva banda, Josep Guix, del PSC Olot, va fer una defensa aferrissada de la caça i dels caçadors a la comarca, als qui va qualificar de "grans amants de la natura", tot i que la regidora Marina Alegre, del mateix grup municipal, que hi hauria votat en contra amb els mateixos arguments que la CUP, es va abstenir per disciplina de partit.
Anna Barnadas, per ERC Olot, va dir que la moció no tenia gaire sentit ja que els ajuntaments no tenen competències sobre la caça i que, en tot cas, a banda de la necessitat d'exercir-la per al control de poblacions d'espècies desestructurades (com és el cas del senglar o del cabirol), els republicans no creuen que aquesta activitat contribueixi de manera efectiva a la biodiversitat.
En nom de JxCat Olot, el mateix batlle, Pep Berga, va manifestar que es tractava d'una moció d'un grup de veïns "que fan una activitat important en els sectors agrícoles i ramaders" amb els controls "d'aquests animals que són un perill. L'activitat dels caçadors és important, segons Berga, "perquè mantenen camins, recuperen fonts i abeuradors i tenen cura de recollir els animals morts quan se'ls troben durant tot l'any".
Pere Alzamora va agrair la posició dels grups municipals i va defensar la caça –des de la seva petita entitat de solament 21 socis, alguns dels quals d'edat avançada i sense relleu– perquè "és molt més que un esport o una simple afició que es desenvolupa a l’aire lliure".
Com a mostra de la seva importància i tradició, Alzamora va informar que és l’única activitat amb pel cap baix una societat a cada municipi de Catalunya. És una activitat "que practiquen més de 63.000 catalans de tots els estrats socials" i que contribueix de manera efectiva "a la conservació de la biodiversitat, al desenvolupament econòmic del món rural i a la seva vertebració social".
El secretari de l'associació també va informar que a la zona volcànica de la Garrotxa durant la temporada 2015-2016 es van abatre 3.400 senglars, durant la de 2016-2017, 2.900,
en la de 2017 1.982. De fet, va recordar que la densitat poblacional en aquesta zona és de les més altes de Catalunya, amb més de 12 senglars per km2. De fet, el 2018 es va caçar el mascle més gran de tot Catalunya, amb 147 quilos de pes.
La moció també reclama que l'Ajuntament es comprometi a recolzar la caça, així com a instar els governs autonòmic i estatal a donar suport a aquesta activitat com a motor de desenvolupament socioeconòmic del mon rural i com a eina de conservació ambiental.
Mentre que JxCat –amb llibertat de vot– va votar-hi unànimement a favor i el PSC va repartir dos vost a favor i una abstenció, la resta de grups (CUP i ERC) van votar-hi en contra.
Adriana Roca, en nom de la CUP Olot, va afirmar que hi votarien en contra perquè defensen els "drets dels animals" i no inclouen la caça com una activitat de lleure, excepte en els casos de sobrepoblació degudament acreditada o amb mesures de control, com els mètodes anticonceptius que s'estan provant en algunes zones.
Per la seva banda, Josep Guix, del PSC Olot, va fer una defensa aferrissada de la caça i dels caçadors a la comarca, als qui va qualificar de "grans amants de la natura", tot i que la regidora Marina Alegre, del mateix grup municipal, que hi hauria votat en contra amb els mateixos arguments que la CUP, es va abstenir per disciplina de partit.
Anna Barnadas, per ERC Olot, va dir que la moció no tenia gaire sentit ja que els ajuntaments no tenen competències sobre la caça i que, en tot cas, a banda de la necessitat d'exercir-la per al control de poblacions d'espècies desestructurades (com és el cas del senglar o del cabirol), els republicans no creuen que aquesta activitat contribueixi de manera efectiva a la biodiversitat.
En nom de JxCat Olot, el mateix batlle, Pep Berga, va manifestar que es tractava d'una moció d'un grup de veïns "que fan una activitat important en els sectors agrícoles i ramaders" amb els controls "d'aquests animals que són un perill. L'activitat dels caçadors és important, segons Berga, "perquè mantenen camins, recuperen fonts i abeuradors i tenen cura de recollir els animals morts quan se'ls troben durant tot l'any".
Pere Alzamora va agrair la posició dels grups municipals i va defensar la caça –des de la seva petita entitat de solament 21 socis, alguns dels quals d'edat avançada i sense relleu– perquè "és molt més que un esport o una simple afició que es desenvolupa a l’aire lliure".
Com a mostra de la seva importància i tradició, Alzamora va informar que és l’única activitat amb pel cap baix una societat a cada municipi de Catalunya. És una activitat "que practiquen més de 63.000 catalans de tots els estrats socials" i que contribueix de manera efectiva "a la conservació de la biodiversitat, al desenvolupament econòmic del món rural i a la seva vertebració social".
El secretari de l'associació també va informar que a la zona volcànica de la Garrotxa durant la temporada 2015-2016 es van abatre 3.400 senglars, durant la de 2016-2017, 2.900,
en la de 2017 1.982. De fet, va recordar que la densitat poblacional en aquesta zona és de les més altes de Catalunya, amb més de 12 senglars per km2. De fet, el 2018 es va caçar el mascle més gran de tot Catalunya, amb 147 quilos de pes.