1 de 10
estat d'alarma

Les empreses de la Garrotxa demanen assessorament, flexibilització de taxes i ajuts econòmics

Són algunes de les principals conclusions que s’extreuen de l’enquesta sobre l’impacte econòmic per la imposició de l'estat d'alarma en el teixit empresarial de la comarca

El mercat d'Olot durant la imposició de l'estat d'alarma. | Martí Albesa.
per NacióGarrotxa, Olot | 11 de juny de 2020 a les 12:07 |
Aquesta informació es va publicar originalment el 11 de juny de 2020 i, per tant, la informació que hi apareix fa referència a la data especificada.
A partir de la imposició de les mesures de confinament per l'estat d'alarma arran de la pandèmia de la Covid-19, l’Agència d’Innovació i Desenvolupament de la Garrotxa (DinàmiG) –conjuntament amb l’Associació de Turisme Garrotxa, l’Associació d’Hostalatge de la Garrotxa i l’Associació de Comerciants d’Olot (ACO) entre altres entitats representants del teixit productiu, comercial i turístic de la Garrotxa–, van engegar un qüestionari per a mesurar els impactes i les principals inquietuds de les empreses i autònoms de la comarca davant l’emergència econòmica.

L’objectiu de la iniciativa era aproximar-se i fer visible l’impacte real que la crisi provocada ha generat en el teixit productiu, empresarial i laboral de la comarca amb la voluntat de determinar i impulsar accions, serveis i mesures per part de les administracions i institucions per combatre’n els efectes i ajudar a mitigar les conseqüències.



L’enquesta es va iniciar el passat 31 de març a través de xarxes socials, webs i butlletins electrònics. Durant 15 dies els interessats van poder-hi respondre telemàticament i de forma anònima. En total, 317 empreses –principalment autònoms i empreses petites d’entre 1 i 5 treballadors– van respondre el qüestionari. La gran majoria, un 70,35% són situades a Olot, seguit de Sant Joan les Fonts, les Preses, Santa Pau, Sant Jaume de Llierca o la Vall d’en Bas que, de forma conjunta, acumulen un 15% de les respostes.


Pel que fa a àmbits i serveis, el 20,5% de les empreses participants formen part del sector de comerços no alimentaris, un 15,1% es dediquen als serveis a persones, un 14,5% són industrials, un 13,6% s'enfoquen als serveis per a empreses, un 10,1% a l'hostaleria i la restauració i un 8,8% al comerç alimentari.

Teletreball, cancel·lacions i tensions de tresoreria


Segons els resultats obtinguts, el teletreball va ser una de les mesures que es va adoptar majoritàriament en alguns sectors –com és el cas dels serveis a empreses, afectant el 57,6% de la plantilla– per adaptar-se a les restriccions de mobilitat i poder continuar actius davant de la crisi. No obstant això, en sectors com la indústria o els serveis a persones aquest va romandre restringit a un 22% de la plantilla.

Durant la primera fase de l’estat d’alarma, la meitat de les empreses van abaixar la persiana per obligació legal o responsabilitat i un 34,2% va decidir adoptar mesures de flexibilitat interna pel que fa a la plantilla i l’organització.

Indiferentment dels àmbits empresarials, tots els negocis coincideixen a ressaltar la disminució de les vendes, la cancel·lació de les reserves i les tensions de tresoreria com les principals afectacions arran de la imposició de l'estat d'alarma


En aquest sentit, 88 empreses (un 27% del total) confirmaven que havien hagut de reduir plantilla, principalment en els àmbits d’hostaleria, restauració i comerços no alimentaris. La meitat van aplicar un ERTO a gran part del seu equip de personal per a poder gestionar la situació.

Assessorament, flexibilització de taxes i ajudes econòmiques

L’exempció de les quotes de la Seguretat Social, ajudes a fons perdut, la bonificació d’impostos com l’IVA, l’IRPF o l’impost de societats així com iniciatives per a la reactivació del consum i del comerç local són les principals mesures que les empreses i autònoms reclamen a les administracions catalanes i espanyoles.

En el cas de les institucions municipals, les peticions són similars, amb especial èmfasi en la necessitat de flexibilitzar les taxes i impostos locals, la facilitació de subministraments, suport i assessorament en la gestió d’ajudes econòmiques i la formació a treballadors, accions de dinamització del comerç per a la reactivació de l’economia i l’impuls d’una taula d’emergència del comerç local.


Unes peticions i demandes que, des de l’Ajuntament d’Olot s’han anat treballant a través de la Taula de Grups Municipals de la ciutat que ha permès l’aplicació de més de 50 mesures urgents per ajudar a mitigar els efectes de la crisi a la ciutat.

En aquest sentit, algunes de les principals accions realitzades han estat la remodelació del calendari fiscal amb la flexibilització i condonació de taxes municipals, la creació d’un fons econòmic de 205.000 euros per ajudar a empreses, comerços i autònoms de la ciutat a través dels Ajuts Olot 500, la creació d’un fons social dotat amb 295.000 euros per acompanyar a les famílies de la ciutat així com veïns i veïnes més vulnerables.

Unes mesures que se sumen a la simplificació i potenciació dels serveis a domicilis a la ciutat, la possibilitat d’ampliar terrasses i bars per afavorir la reactivació econòmica o la mediació per part de l’Ajuntament d’Olot amb les empreses de serveis de llum, electricitat, gas o aigua; entre moltes d’altres.

A la resta de la comarca, els municipis també han adoptat mesures per a impulsar l'activitat econòmica post-Covid, com per exemple la modificació des les dates dels calendaris fiscals per a endarrerir el període de pagament, facilitar el fraccionament i/o ajornament dels tributs municipals o la concessió d’ajuts a les activitats econòmiques que s’han vist afectades per la imposició de l'estat d'alarma o a persones que s’han quedat sense feina.


També, s’està preparant una bateria d’accions per a la reactivació econòmica que es portaran, per a la seva aprovació, al ple de la setmana vinent de l’Ajuntament d’Olot i posteriorment al Consell Comarcal de la Garrotxa. Algunes de les propostes ja s’han engegat, com per exemple sessions formatives gratuïtes en línia en relació al salt a l’economia online, reorientació dels negocis, sobre els ERTO, adaptació a les normatives en seguretat i higiene al sector de la restauració, entre d’altres.

Podeu consultar totes les dades de l’enquesta sobre l’impacte econòmic i mesures del teixit empresarial de la Garrotxa a la pàgina web de DinàmiG.




​​
​​
​​

 

Participació