21
de maig
del
2020
Actualitzat
a les
10:39h
El ple de l'Ajuntament d'Olot, que s'ha iniciat aquest dijous a les nou del matí novament per via telemàtica, ha aprovat, amb el vot en contra del grup municipal d'ERC, la proposta d'incoació de l’expedient per a la dissolució i la liquidació dels organisme autònoms de la ciutat, és a dir, l'Institut Municipal d’Educació i Joventut, l'Institut Municipal de Cultura i Institut Municipal d’Esports i Lleure, que, quan s'aprovi definitivament en una pròxima sessió plenària, passarien a la gestió directa mitjançant els serveis ordinaris de l’Ajuntament.
El batlle d'Olot, Pep Berga, ha justificat la proposta per "la complexitat de les normes jurídiques que van apareixent", que estan orientades a suprimir aquests organismes als ajuntaments, per manera que totes les activitats s'adscriguin a l’àrea que en cada moment tingui atribuïdes les competències definides en els seus objectius principals. De fet, segons Berga, la darrera norma ve a dir que "si són organismes autònoms han de ser autònoms i no portats des de l'ajuntament", encara que siguin en el mateix pressupost.
De fet, segons els reports informatius de la proposta,cal tenir en compte la complexitat que suposaria gestionar quatre pressupostos i la dificultat de complir amb els paràmetres d'estabilitat pressupostària i financera (sense vasos comunicants) i amb la regla de la despesa dels quatre organismes. Les dificultats per a complir els procediments en totes les normatives suposaria més personal, amb una despesa anual de més de 150.000 euros.
Totes les decisions relatives a aquestes àrees es portarien a terme a la Junta de Govern i, segons el batlle, el que caldrà estudiar serà com s'hi podran implicar tots els grups polítics, amb fórmules que permetin continuar accedint a tota la informació que es genera en els àmbits concernits.
Mentre Lluís Riera (CUP) i Josep Guix (PSC) s'han mostrat favorables a tirar endavant la proposta, Pep Quintana, en nom del grups municipal d'Esquerra, ha lamentat que en la decisió hagi pesat més la part tècnica que no pas la política, perquè "creiem que tots els organismes autònoms han de poder continuar dotant-los de més autonomia". L'exsenador d'ERC ha apuntat que, per exemple, es podrien ajuntar els instituts d'Educació i el de Cultura o plantejar un model alternatiu que no trenqués el model d'èxit que han comportat aquests organismes.
En aquests sentit, el batlle ha dit que, precisament, no es tracta de carregar-se aquest model d'èxit, sinó la seva gestió, "perquè tot es pot fer, igualment, des de l'Ajuntament". Berga ha conclòs aquest punt afirmant que per bé que "el sentiment de pèrdua serà inevitable", és un debat "que avui obrim i que ja tornarà al plenari quan tinguem tota la documentació". Segons el batlle, doncs, es tracta bàsicament de simplificar el sistema de gestió i de recursos humans.
De fet, la decisió final no es prendrà fins que no s'hagi aportat tota la següent documentació:
▪ Una memòria relativa al patrimoni i mitjans econòmics dels organismes i del personal adscrit i la memòria pressupostària.
▪ Un report del cap de Recursos Humans en relació a la subrogació del personal.
▪ Un report jurídic sobre les conseqüències laborals de la internalització a l’Ajuntament de les relacions laborals dels treballadors i treballadores dels organismes autònoms per la seva dissolució
▪ Un report jurídic sobre el procés de dissolució.
▪ L'acceptació de les actes elaborades per la Comissió liquidadora de l’organisme.
Modificació de l’ordenança municipal per a la instal·lació de terrasses
El ple també ha aprovat inicialment, aquest cop per unanimitat (fruit del consens abastat a través de la Taula de Treball dels grups municipals), la segona modificació de l’ordenança municipal per a la instal·lació de terrasses en el municipi d’Olot com una de les mesures de reactivació econòmica, ja que –tal com va avançar ahir NacióGarrotxa– l’ampliació de les actuals terrasses es podrà fer sense haver de pagar drets i així poder conciliar les mesures de protecció de la salut i la recuperació econòmica. Aquesta ampliació serà temporal fins que els establiments obrin amb la seva total normalitat i caldrà fer una petició expressa, que estudiarà cas a cas.
L'acord comporta la col·locació de noves terrasses a establiments d’hostaleria i restauració que afectin espais de la ciutat com la via pública o altres, sense haver de pagar drets. Aquesta autorització serà temporal fins que aquests negocis puguin obrir totalment i caldrà realitzar una petició expressa, que s’estudiarà cas per cas.
També s'aprova l’obertura d’espais de degustació a establiments comercials (que no tinguin la llicència de bar o restaurant) i que elaborin productes artesanals. Aquests espais se situaran a la via pública sense haver de pagar drets. Aquesta obertura es permetrà fins al 30 de setembre de 2020 i caldrà realitzar una petició expressa, que s’estudiarà cas per cas.
En qualsevol cas, aquestes autoritzacions provisionals estaran condicionades a:
a. Respectar al descans dels veïns propers a l’establiment, ja que en cas que hi hagi queixes reiterades s’anul·larà l’autorització.
b. Respectar a les voreres la circulació de vianants i als carrers l’espai per on poden circular vehicles.
c. Deixar lliure les entrades dels habitatges propers a l’establiment.
d. No tenir deutes pendents amb l’Ajuntament d’Olot.
El batlle d'Olot, Pep Berga, ha justificat la proposta per "la complexitat de les normes jurídiques que van apareixent", que estan orientades a suprimir aquests organismes als ajuntaments, per manera que totes les activitats s'adscriguin a l’àrea que en cada moment tingui atribuïdes les competències definides en els seus objectius principals. De fet, segons Berga, la darrera norma ve a dir que "si són organismes autònoms han de ser autònoms i no portats des de l'ajuntament", encara que siguin en el mateix pressupost.
De fet, segons els reports informatius de la proposta,cal tenir en compte la complexitat que suposaria gestionar quatre pressupostos i la dificultat de complir amb els paràmetres d'estabilitat pressupostària i financera (sense vasos comunicants) i amb la regla de la despesa dels quatre organismes. Les dificultats per a complir els procediments en totes les normatives suposaria més personal, amb una despesa anual de més de 150.000 euros.
Totes les decisions relatives a aquestes àrees es portarien a terme a la Junta de Govern i, segons el batlle, el que caldrà estudiar serà com s'hi podran implicar tots els grups polítics, amb fórmules que permetin continuar accedint a tota la informació que es genera en els àmbits concernits.
Mentre Lluís Riera (CUP) i Josep Guix (PSC) s'han mostrat favorables a tirar endavant la proposta, Pep Quintana, en nom del grups municipal d'Esquerra, ha lamentat que en la decisió hagi pesat més la part tècnica que no pas la política, perquè "creiem que tots els organismes autònoms han de poder continuar dotant-los de més autonomia". L'exsenador d'ERC ha apuntat que, per exemple, es podrien ajuntar els instituts d'Educació i el de Cultura o plantejar un model alternatiu que no trenqués el model d'èxit que han comportat aquests organismes.
En aquests sentit, el batlle ha dit que, precisament, no es tracta de carregar-se aquest model d'èxit, sinó la seva gestió, "perquè tot es pot fer, igualment, des de l'Ajuntament". Berga ha conclòs aquest punt afirmant que per bé que "el sentiment de pèrdua serà inevitable", és un debat "que avui obrim i que ja tornarà al plenari quan tinguem tota la documentació". Segons el batlle, doncs, es tracta bàsicament de simplificar el sistema de gestió i de recursos humans.
De fet, la decisió final no es prendrà fins que no s'hagi aportat tota la següent documentació:
▪ Una memòria relativa al patrimoni i mitjans econòmics dels organismes i del personal adscrit i la memòria pressupostària.
▪ Un report del cap de Recursos Humans en relació a la subrogació del personal.
▪ Un report jurídic sobre les conseqüències laborals de la internalització a l’Ajuntament de les relacions laborals dels treballadors i treballadores dels organismes autònoms per la seva dissolució
▪ Un report jurídic sobre el procés de dissolució.
▪ L'acceptació de les actes elaborades per la Comissió liquidadora de l’organisme.
Modificació de l’ordenança municipal per a la instal·lació de terrasses
El ple també ha aprovat inicialment, aquest cop per unanimitat (fruit del consens abastat a través de la Taula de Treball dels grups municipals), la segona modificació de l’ordenança municipal per a la instal·lació de terrasses en el municipi d’Olot com una de les mesures de reactivació econòmica, ja que –tal com va avançar ahir NacióGarrotxa– l’ampliació de les actuals terrasses es podrà fer sense haver de pagar drets i així poder conciliar les mesures de protecció de la salut i la recuperació econòmica. Aquesta ampliació serà temporal fins que els establiments obrin amb la seva total normalitat i caldrà fer una petició expressa, que estudiarà cas a cas.
L'acord comporta la col·locació de noves terrasses a establiments d’hostaleria i restauració que afectin espais de la ciutat com la via pública o altres, sense haver de pagar drets. Aquesta autorització serà temporal fins que aquests negocis puguin obrir totalment i caldrà realitzar una petició expressa, que s’estudiarà cas per cas.
També s'aprova l’obertura d’espais de degustació a establiments comercials (que no tinguin la llicència de bar o restaurant) i que elaborin productes artesanals. Aquests espais se situaran a la via pública sense haver de pagar drets. Aquesta obertura es permetrà fins al 30 de setembre de 2020 i caldrà realitzar una petició expressa, que s’estudiarà cas per cas.
En qualsevol cas, aquestes autoritzacions provisionals estaran condicionades a:
a. Respectar al descans dels veïns propers a l’establiment, ja que en cas que hi hagi queixes reiterades s’anul·larà l’autorització.
b. Respectar a les voreres la circulació de vianants i als carrers l’espai per on poden circular vehicles.
c. Deixar lliure les entrades dels habitatges propers a l’establiment.
d. No tenir deutes pendents amb l’Ajuntament d’Olot.