02
de maig
del
2020
Matadepera i Alella són els municipis amb una renda per habitant més elevada per habitant amb 27.300 euros i 26.900 euros per càpita, respectivament, segons l'informe 'Renda familiar disponible bruta territorial 2017' de l'Idescat. Les dues localitats tenen una renda superior en un 50% a la mitjana catalana, que va augmentar un 1,3% i es va situar en els 17.200 euros.
Darrere aquests dos municipis, i per sobre el 25%, hi ha Sant Just Desvern, Sant Cugat del Vallès, Teià, Tiana, Sant Quirze del Vallès, Castelldefels i Sant Vicenç de Montalt. Per comarques, la renda per habitant va augmentar a gairebé totes, encapçalades pel Pallars Sobirà (+8,1%), l'Aran (+6,3%) i el Solsonès (+5,9%).
A l'altre extrem i per sota el 25% de la renda mitjana del conjunt de Catalunya, hi ha 18 municipis, dels quals els que presenten una renda més baixa són La Sénia, Lloret de Mar i Ulldecona, amb una renda per habitant d'11.500 euros. Dels 216 municipis de més de 5.000 habitants i capitals comarcals, n'hi ha 61 en què la renda per habitant se situa per sobre de la mitjana catalana el 2017. En relació a l'any anterior, més del 80% van registrar increments en les rendes per habitant.
D'altra banda, Guissona és el municipi on els ingressos procedents de la remuneració d'assalariats tenen un pes més elevat, amb un 72,8%, seguit de Celrà, amb un 69,3%. Per contra, els que tenen un pes inferior són Cardona (49,6%), Gironella (49,1%) i Deltebre (49,1%).
Pel que fa a l’excedent brut d’explotació, Castelló d'Empúries (33,2%) i l’Escala (31,5%) són els municipis que registren els percentatges més alts, ambdós de la comarca de l’Alt Empordà, seguits de Castell-Platja d’Aro (31,4%) i Santa Cristina d’Aro (30,0%), del Baix Empordà. D’altra banda, Badia del Vallès (15,8%) i Guissona (15,2%) presenten els percentatges més baixos.
Finalment, pel que fa a les prestacions socials, hi ha un grup de cinc municipis on el seu pes sobre el total dels principals ingressos està per sobre del 30%, tres de la comarca del Bages i dos del Berguedà: Cardona (32,4%), Sallent (30,7%), Gironella (30,5%), Súria (30,0%) i Berga (30,0%). Els municipis on les prestacions socials tenen menys pes són Sant Cugat del Vallès (10,7%) i Sant Vicenç de Montalt (10,3%).
Set comarques registren un creixement de les rendes per habitant superior al 5%
A banda del Pallars Sobirà, l'Aran i el Solsonès, també hi a altres quatre comarques on la renda per habitant creix més d'un 5%. Es tracta de l'Alt Empordà (+5,4%), el moianès (+5,7%), el Pallars Jussà (+5,4%) i la Terra Alta (+5,2%). A l'altre extrem, hi ha el Tarragonès, única comarca que cau respecte l'any anterior (-0,2%), i el Vallès Occidental, el Barcelonès, l'Alt Penedès i el Baix Llobregat, amb increments inferiors a l'1%.
El 2017, les comarques amb la renda per habitant més elevada continuen sent el Barcelonès, el Baix Llobregat i el Vallès Occidental, i juntament amb el Garraf són les úniques que se situen per sobre de la mitjana catalana. El Barcelonès, amb 19.400 euros, supera en un 12,7% aquesta mitjana, seguit pel Baix Llobregat (17.900 euros), el Vallès Occidental (17.600 euros) i el Garraf (17.300 euros). En sentit contrari, el Montsià (12.200 euros) i el Baix Ebre (13.300 euros) són les comarques amb un nivell de renda més baix, i amb la Noguera, l’Alt Urgell, les Garrigues i la Terra Alta són les que tenen un nivell de renda inferior al 80% de la mitjana catalana.
La remuneració d’assalariats representa el 58,4% dels principals ingressos de les famílies a Catalunya i és el principal component de renda a totes les comarques, l’any 2017. El Gironès és la comarca que presenta la proporció de remuneració d’assalariats més elevada (61,9%), seguida pel Tarragonès (61,2%), el Baix Llobregat (61,1%) i el Vallès Occidental (61,0%). D'altra banda, els ingressos procedents de l’excedent brut d’explotació (rendes empresarials i professionals majoritàriament) representen el 22,3% del total d’ingressos al conjunt de Catalunya.
La Cerdanya és la comarca que té l’excedent brut d’explotació més elevat (34,8%). El Pallars Sobirà (32,8%), l’Alta Ribagorça (32,0%), la Terra Alta (30,9%) i el Priorat (30,0%) també mostren excedents bruts d’explotació superiors al 30%. Les comarques del Bages (18,7%) i el Tarragonès (19,6%) mostren el percentatge més baix d’aquest component.
Darrere aquests dos municipis, i per sobre el 25%, hi ha Sant Just Desvern, Sant Cugat del Vallès, Teià, Tiana, Sant Quirze del Vallès, Castelldefels i Sant Vicenç de Montalt. Per comarques, la renda per habitant va augmentar a gairebé totes, encapçalades pel Pallars Sobirà (+8,1%), l'Aran (+6,3%) i el Solsonès (+5,9%).
A l'altre extrem i per sota el 25% de la renda mitjana del conjunt de Catalunya, hi ha 18 municipis, dels quals els que presenten una renda més baixa són La Sénia, Lloret de Mar i Ulldecona, amb una renda per habitant d'11.500 euros. Dels 216 municipis de més de 5.000 habitants i capitals comarcals, n'hi ha 61 en què la renda per habitant se situa per sobre de la mitjana catalana el 2017. En relació a l'any anterior, més del 80% van registrar increments en les rendes per habitant.
D'altra banda, Guissona és el municipi on els ingressos procedents de la remuneració d'assalariats tenen un pes més elevat, amb un 72,8%, seguit de Celrà, amb un 69,3%. Per contra, els que tenen un pes inferior són Cardona (49,6%), Gironella (49,1%) i Deltebre (49,1%).
Pel que fa a l’excedent brut d’explotació, Castelló d'Empúries (33,2%) i l’Escala (31,5%) són els municipis que registren els percentatges més alts, ambdós de la comarca de l’Alt Empordà, seguits de Castell-Platja d’Aro (31,4%) i Santa Cristina d’Aro (30,0%), del Baix Empordà. D’altra banda, Badia del Vallès (15,8%) i Guissona (15,2%) presenten els percentatges més baixos.
Finalment, pel que fa a les prestacions socials, hi ha un grup de cinc municipis on el seu pes sobre el total dels principals ingressos està per sobre del 30%, tres de la comarca del Bages i dos del Berguedà: Cardona (32,4%), Sallent (30,7%), Gironella (30,5%), Súria (30,0%) i Berga (30,0%). Els municipis on les prestacions socials tenen menys pes són Sant Cugat del Vallès (10,7%) i Sant Vicenç de Montalt (10,3%).
Set comarques registren un creixement de les rendes per habitant superior al 5%
A banda del Pallars Sobirà, l'Aran i el Solsonès, també hi a altres quatre comarques on la renda per habitant creix més d'un 5%. Es tracta de l'Alt Empordà (+5,4%), el moianès (+5,7%), el Pallars Jussà (+5,4%) i la Terra Alta (+5,2%). A l'altre extrem, hi ha el Tarragonès, única comarca que cau respecte l'any anterior (-0,2%), i el Vallès Occidental, el Barcelonès, l'Alt Penedès i el Baix Llobregat, amb increments inferiors a l'1%.
El 2017, les comarques amb la renda per habitant més elevada continuen sent el Barcelonès, el Baix Llobregat i el Vallès Occidental, i juntament amb el Garraf són les úniques que se situen per sobre de la mitjana catalana. El Barcelonès, amb 19.400 euros, supera en un 12,7% aquesta mitjana, seguit pel Baix Llobregat (17.900 euros), el Vallès Occidental (17.600 euros) i el Garraf (17.300 euros). En sentit contrari, el Montsià (12.200 euros) i el Baix Ebre (13.300 euros) són les comarques amb un nivell de renda més baix, i amb la Noguera, l’Alt Urgell, les Garrigues i la Terra Alta són les que tenen un nivell de renda inferior al 80% de la mitjana catalana.
La remuneració d’assalariats representa el 58,4% dels principals ingressos de les famílies a Catalunya i és el principal component de renda a totes les comarques, l’any 2017. El Gironès és la comarca que presenta la proporció de remuneració d’assalariats més elevada (61,9%), seguida pel Tarragonès (61,2%), el Baix Llobregat (61,1%) i el Vallès Occidental (61,0%). D'altra banda, els ingressos procedents de l’excedent brut d’explotació (rendes empresarials i professionals majoritàriament) representen el 22,3% del total d’ingressos al conjunt de Catalunya.
La Cerdanya és la comarca que té l’excedent brut d’explotació més elevat (34,8%). El Pallars Sobirà (32,8%), l’Alta Ribagorça (32,0%), la Terra Alta (30,9%) i el Priorat (30,0%) també mostren excedents bruts d’explotació superiors al 30%. Les comarques del Bages (18,7%) i el Tarragonès (19,6%) mostren el percentatge més baix d’aquest component.