L'estat d'alarma revela la manca d'espai per a enterrar els creients musulmans a Olot

Per bé que en la majoria d'ocasions es repatria els difunts als països d'origen, ja fa deu anys que la comunitat islàmica reclama o bé parcel·les als cementiris o bé un terreny a part per a poder complir els seus rituals mortuoris

Als cementiris d'Olot no hi ha parcel·les islàmiques per a enterrar-hi els musulmans garrotxins.
Als cementiris d'Olot no hi ha parcel·les islàmiques per a enterrar-hi els musulmans garrotxins. | Martí Albesa.
NacióGarrotxa
28 d'abril del 2020
Actualitzat a les 11:13h
Olot no té espai per a enterrar creients musulmans segons el ritus religiós islàmic. Fins ara el més habitual era repatriar els difunts als països d'origen però, amb l'estat d'alarma, les fronteres són tancades i, de fet, ja fa més de deu anys que la comunitat musulmana reclama un espai que ara han tornat a fer a l'Ajuntament per via d'urgència enmig de la crisi sanitària.

L'Ajuntament i la comunitat coincideixen que caldrà trobar una solució definitiva quan acabi l'estat d'alarma i des del Cnsistori s'han compromès a estudiar com habilitar un espai a un dels cementiris que ja hi ha a la ciutat. Mentrestant, la Direcció General d'Afers Religiosos de la Generalitat valora cada cas per trobar un lloc d'enterrament a cementiris habilitats per a creients musulmans com Collserola.

La crisi provocada per l'estat d'alarma ha posat sobre la taula la necessitat de les ciutats de tenir un espai per a enterrar els ciutadans de fe musulmana. Olot n'és un exemple, on la comunitat islàmica ha demanat abordar el tema amb urgència ja que no gaudeixen de cap espai habilitat per a poder-ho fer complint amb l'islam, una religió que entre altres aspectes estableix que s'ha de fer a terra i amb el cos orientat cap a la Meca, alhora que no permet la incineració.

Actuacions d'urgència

"Ens preocupa molt no tenir cap lloc a la ciutat", explica Rahal El Hoummi, un dels imams d'Olot. Assenyala que aquesta petició ja la van fer fa més de deu anys i que és una "necessitat real" perquè la comunitat musulmana cada cop és més gran i forma part del teixit social. Amb el tancament de fronteres, la repatriació dels difunts (el més habitual fins ara per a enterrar els ciutadans de fe musulmana al seu país d'origen) ja no és una opció. "Amb la Covid-19 vam veure que hi podria haver problemes i vam demanar a l'Ajuntament que es poguessin solucionar les urgències i, un cop hagi passat, trobar una solució definitiva", afegeix.

Per la seva banda, el batlle d'Olot, Pep Berga, coincideix plenament amb aquesta reflexió. Després de diverses converses amb els representants de la comunitat musulmana, també creuen que cal trobar una solució definitiva perquè actualment la ciutat no està preparada per a fer-hi enterraments d'aquesta fe i complir amb els seus ritus funeraris.

Berga assegura que quan la crisi sanitària s'acabi, es posaran a treballar per a habilitar un espai en un dels tres cementiris catòlics i poder així enterrar els ciutadans musulmans dins d'aquest recinte. "Ara ja hi ha famílies que es plantegen poder enterrar-los; han passat prou anys perquè se sentin arrelades i han de tenir l'opció de poder ser enterrats aquí si ho volen", afegeix el batlle.

Explica que des de la Direcció General d'Afers Religiosos de la Generalitat, que fa unes setmanes ja va demanar als municipis catalans que cerquessin un espai per als enterraments musulmans arran de la covid-19, recomana no separar els ciutadans de diferents confessions en cementiris diferents sinó que n'hi hagi un de municipal per a tothom. Segons el batlle, "ens ho haurem de mirar amb una tranquil·litat que ara mateix no tenim".

Hi ha altres veus de la comunitat musulmana, però, que preferirien tenir un espai fora del recinte del cementiri catòlic. "Entenc que és una situació d'emergència però personalment crec que s'hauria de poder trobar un terreny, encara que fos al costat del cementiri actual, que estigués adaptat a la confessió", afirma Laila El Gamouchi, una de les fundadores del projecte Al Rahma, actualment regidora d'ERC a Olot, principal força a l'oposició.

Creu que es tracta d'un tema que cal resoldre amb "voluntat política" i que s'hauria agilitar els tràmits administratius per a poder habilitar un espai davant l'escassetat de parcel·les a Catalunya per a enterraments islàmics. També, apel·la al dret a poder ser enterrat a la ciutat on hom ha viscut perquè els fills i les futures generacions tinguin els seus avantpassats a prop i no haver de marxar a un altre país. Des del seu punt de vista, aquest és un tema clau per a l'arrelament.

S'estudiarà tots els casos

Mentre no s'hagi resolt de forma definitiva, l'Ajuntament i  lacomunitat han acordat que durant la crisi sanitària s'estudiarà cas per cas per trobar un emplaçament a un cementiri que permeti el ritus funerari musulmà amb l'ajuda d'Afers Religiosos. Des de l'inici de la pandèmia, només s'han trobat de moment amb la mort d'un olotí de fe musulmana que va haver de ser enterrat a Collserola.

A les comarques gironines, només Calonge i Sant Feliu de Guíxols tenen cementiris on es poden fer enterrament de musulmans que hi són empadronades. Arran de la Covid-19, Reus i Vic també ho han fet recentment.

La Direcció General d’Afers Religiosos va editar, el març de 2018, la guia Recomanacions per a la gestió de la diversitat religiosa en l’àmbit dels cementiris (edició revisada i ampliada de la guia Recomanacions per a la gestió de la diversitat religiosa en l’àmbit dels cementiris, editada el 2009.).

Segons aquesta guia, a hores d’ara, la comunitat musulmana a Catalunya se situa al voltant de les 500.000 persones i s’ha convertit en la primera minoria religiosa del país. Bona part d’aquesta comunitat té els seus orígens en la immigració i durant anys ha optat majoritàriament per la repatriació dels cadàvers als seus països d’origen. Tanmateix, a mesura que aquesta comunitat arrela i que el nombre de musulmans d’origen català augmenta, l’opció de la repatriació deixa de tenir sentit.

Sigui quina sigui la seva procedència, els musulmans que senten Catalunya com la seva única pàtria s’han multiplicat al llarg de les darreres dècades i seguiran fent- ho en el futur. És esperable, per tant, que les sol·licituds per a disposar de parcel·les islàmiques als cementiris catalans creixin de manera notable els propers anys. És, però, una demanda previsible i quantificable i per tant cal que les administracions tinguem les respostes a punt.





 
Arxivat a