27
de febrer
del
2020
Actualitzat
a les
8:13h
Aquest dijous, diversos representants de la plataforma “No és un vial, és un carrer!” fan cap a Barcelona amb la feixuga carpeta que conté les 7.127 signatures recollides en favor d’una salut i una vida més digna, i d’acord amb els paràmetres actuals de sostenibilitat urbana. Això és el que fa 30 anys que "no tenim els habitants dels gairebé 5 km d’afectació urbana de trànsit pesant i no pesant, una cicatriu ecològica que solca Olot i que per extensió ja repercuteix en l’aire i la xarxa viària de tota la ciutat", segons la plataforma ciutadana.
Per aquest motiu, junt amb els suports ciutadans, presentaran a Isidre Gavín, secretari d'Infraestructures i Mobilitat del Departament de Territori de la Generalitat, arguments, plànols i altres estadístiques que fan impossible obviar la construcció a la major brevetat de la variant d'Olot, la "circumval·lació" que demanen des de fa un any al punt 10 del nostre decàleg.
Així ho faran saber i, també, voldran conèixer de primera mà quin és el punt de vista Departament quant a la seva proposta d’engegar al més aviat possible la implementació del traçat de la variant, independentment de quin sigui el curs dels esdeveniments pel que fa a la resta de l'eix Vic Olot, que la pròpia Generalitat ja va segregar quan fa 10 anys va decidir obrir el túnel de Bracons.
"Una mancança incomprensible"
La "mancança històrica" que Olot suporta resulta "incomprensible si s’analitzen les seves particularitats", addueixen des de "No és un vial…". Com a capital d’una comarca altament industrialitzada, té una situació orogràfica de vall i es troba enmig d’una extensa xarxa de polígons industrials que s’estenen molts kilòmetres a un i altre costat de les fronteres del municipi.
Amb aquest escenari, els camions pesants i els treballadors de més de mil indústries, que sumen prop de 5 milions de metres quadrats de polígons, han de fer per força el seu trànsit pels carrers olotins, amb aturades i arrancades constants, ja que no disposen de cap via alternativa adequada. No hi ha una sola carretera que faciliti l'enllaç.
No és una opció, és una necessitat
Els "bons números que econòmicament aporten totes aquestes empreses", tant als seus propietaris i empleats, com als diversos municipis on uns i altres són establerts, i a la pròpia Generalitat de Catalunya, fan que resoldre la mobilitat sense que els 35.000 habitants d’Olot se n'hagin de fer càrrec, "sigui un deute prioritari que el Departament de Territori i la gent del país tenen" amb amb els ciutadans.
Tal com estan les coses, l'única solució possible, segons la plataforma veïnal, seria tenir "una vareta màgica" per a traslladar totes aquestes empreses "a una altra comarca"; però, de solució només n'hi ha una: "disposar d’una circumval·lació en condicions com tenen tantes i tantes altres ciutats i pobles de Catalunya, i no obligar els nostres carrers urbans a fer eternament de falses carreteres, i això es diu variant d’Olot" i per a ells no és una opció, sinó una necessitat de primera magnitud que ja porta tres dècades de retard.
"Només així podrem planificar una nova ciutat que mereix recuperar la seva condició de verda i saludable", conclouen.
Per aquest motiu, junt amb els suports ciutadans, presentaran a Isidre Gavín, secretari d'Infraestructures i Mobilitat del Departament de Territori de la Generalitat, arguments, plànols i altres estadístiques que fan impossible obviar la construcció a la major brevetat de la variant d'Olot, la "circumval·lació" que demanen des de fa un any al punt 10 del nostre decàleg.
Així ho faran saber i, també, voldran conèixer de primera mà quin és el punt de vista Departament quant a la seva proposta d’engegar al més aviat possible la implementació del traçat de la variant, independentment de quin sigui el curs dels esdeveniments pel que fa a la resta de l'eix Vic Olot, que la pròpia Generalitat ja va segregar quan fa 10 anys va decidir obrir el túnel de Bracons.
"Una mancança incomprensible"
La "mancança històrica" que Olot suporta resulta "incomprensible si s’analitzen les seves particularitats", addueixen des de "No és un vial…". Com a capital d’una comarca altament industrialitzada, té una situació orogràfica de vall i es troba enmig d’una extensa xarxa de polígons industrials que s’estenen molts kilòmetres a un i altre costat de les fronteres del municipi.
Amb aquest escenari, els camions pesants i els treballadors de més de mil indústries, que sumen prop de 5 milions de metres quadrats de polígons, han de fer per força el seu trànsit pels carrers olotins, amb aturades i arrancades constants, ja que no disposen de cap via alternativa adequada. No hi ha una sola carretera que faciliti l'enllaç.
No és una opció, és una necessitat
Els "bons números que econòmicament aporten totes aquestes empreses", tant als seus propietaris i empleats, com als diversos municipis on uns i altres són establerts, i a la pròpia Generalitat de Catalunya, fan que resoldre la mobilitat sense que els 35.000 habitants d’Olot se n'hagin de fer càrrec, "sigui un deute prioritari que el Departament de Territori i la gent del país tenen" amb amb els ciutadans.
Tal com estan les coses, l'única solució possible, segons la plataforma veïnal, seria tenir "una vareta màgica" per a traslladar totes aquestes empreses "a una altra comarca"; però, de solució només n'hi ha una: "disposar d’una circumval·lació en condicions com tenen tantes i tantes altres ciutats i pobles de Catalunya, i no obligar els nostres carrers urbans a fer eternament de falses carreteres, i això es diu variant d’Olot" i per a ells no és una opció, sinó una necessitat de primera magnitud que ja porta tres dècades de retard.
"Només així podrem planificar una nova ciutat que mereix recuperar la seva condició de verda i saludable", conclouen.