20
de febrer
del
2020
En la darrera assemblea de l’Associació Cercle Euram de la Garrotxa es va aprovar presentar una moció al ple de l’Ajuntament d’Olot per a demanar als grups municipals que formen part del Consistori que es manifestin a favor o en contra de desenvolupar la variant d’Olot –de la qual són cent per cent partidaris–, amb independència de si es fa o no la variant de les Preses-la Vall d’en Bas. Els detalls d'aquesta moció els ha presentat aquest dimecres als mitjans de comunicació Òscar Rodríguez, president del Cercle.
En primer lloc, davant la publicació de l’estudi informatiu i d’impacte ambiental de la variant de les Preses-la Vall d’en Bas, així com dels posicionaments, al respecte, dels actors implicats, el Cercle Euram recorda que en sengles manifestos, signats el 2016 i el 2017 per una quinzena d’entitats socioeconòmiques de la Garrotxa, el Ripollès i Osona, s'hi expressava la necessitat, peremptòria, de desenvolupar la infraestructura objecte de l’informe, en format de 2+2 vials, conjuntament amb la variant d’Olot, donades les característiques econòmiques del territori directament afectat, així com dels altres que l’envolten, i l’augment de la mobilitat i del seu desenvolupament futur, tot respectant i preservant el medi natural de forma sostenible.
Òscar Rordíguez ha manifestat que la problemàtica de l’execució de la infraestructura s’arrossega des de fa més de 10 anys i que el feble consens al qual es va arribar fa pocs anys per part dels actors institucionals implicats "no ha donat els fruits esperats". De fet, alguns dels actors han manifestat, explícitament, que la infraestructura no és prioritària i, per tant, "ha demostrat la seva falta de voluntat de compliment de l’acord consensuat".
Euram Garrotxa entenen que "una minoria de la població no pot obstruir el desenvolupament futur socioeconòmic d’una majoria implicada en els territoris afectats" i creuen que la problemàtica de mobilitat a la ciutat d’Olot, i en especial a l’avinguda Sant Jordi, s’ha convertit en un greuge comparatiu per a bona part dels veïns de la ciutat respecte de la resta de ciutadans de Catalunya, per manca de la infraestructura, llargament reivindicada, tot provocant inconvenients inadmissibles, avui en dia, per a part de la ciutadania.
La voluntat del Cercle és donar suport al desenvolupament de la variant d’Olot, un cop aprovat l’estudi informatiu i d’impacte ambiental del tram Nord d’aquesta, amb independència que la variant de les Preses-la Vall d’en Bas es desenvolupi, o no, en el futur.
Per això, en la moció que proposen al ple d'aquest dijous demanen a tots els grups municipals de l’Ajuntament d’Olot que es manifestin, de forma clara i incontestable, a favor o no de desenvolupar la variant d’Olot, amb independència de l’evolució dels esdeveniments pel que fa a la variant de les Preses-la Vall d’en Bas, i per tant, "emprendre les accions necessàries per a assolir l’inici de les obres de la variant d’Olot, en el termini més pròxim possible, no més enllà del 2022".
Euram Garrotxa neix de la mà d’un grup d’actors socioeconòmics de la comarca, amb la voluntat de consolidar les relacions socioeconòmiques amb la resta de territoris Euram (euroregió de l'arc mediterrani) i amb l’objectiu de constituir un fòrum d’opinió empresarial i econòmic davant la societat garrotxina
En primer lloc, davant la publicació de l’estudi informatiu i d’impacte ambiental de la variant de les Preses-la Vall d’en Bas, així com dels posicionaments, al respecte, dels actors implicats, el Cercle Euram recorda que en sengles manifestos, signats el 2016 i el 2017 per una quinzena d’entitats socioeconòmiques de la Garrotxa, el Ripollès i Osona, s'hi expressava la necessitat, peremptòria, de desenvolupar la infraestructura objecte de l’informe, en format de 2+2 vials, conjuntament amb la variant d’Olot, donades les característiques econòmiques del territori directament afectat, així com dels altres que l’envolten, i l’augment de la mobilitat i del seu desenvolupament futur, tot respectant i preservant el medi natural de forma sostenible.
Òscar Rordíguez ha manifestat que la problemàtica de l’execució de la infraestructura s’arrossega des de fa més de 10 anys i que el feble consens al qual es va arribar fa pocs anys per part dels actors institucionals implicats "no ha donat els fruits esperats". De fet, alguns dels actors han manifestat, explícitament, que la infraestructura no és prioritària i, per tant, "ha demostrat la seva falta de voluntat de compliment de l’acord consensuat".
Euram Garrotxa entenen que "una minoria de la població no pot obstruir el desenvolupament futur socioeconòmic d’una majoria implicada en els territoris afectats" i creuen que la problemàtica de mobilitat a la ciutat d’Olot, i en especial a l’avinguda Sant Jordi, s’ha convertit en un greuge comparatiu per a bona part dels veïns de la ciutat respecte de la resta de ciutadans de Catalunya, per manca de la infraestructura, llargament reivindicada, tot provocant inconvenients inadmissibles, avui en dia, per a part de la ciutadania.
La voluntat del Cercle és donar suport al desenvolupament de la variant d’Olot, un cop aprovat l’estudi informatiu i d’impacte ambiental del tram Nord d’aquesta, amb independència que la variant de les Preses-la Vall d’en Bas es desenvolupi, o no, en el futur.
Per això, en la moció que proposen al ple d'aquest dijous demanen a tots els grups municipals de l’Ajuntament d’Olot que es manifestin, de forma clara i incontestable, a favor o no de desenvolupar la variant d’Olot, amb independència de l’evolució dels esdeveniments pel que fa a la variant de les Preses-la Vall d’en Bas, i per tant, "emprendre les accions necessàries per a assolir l’inici de les obres de la variant d’Olot, en el termini més pròxim possible, no més enllà del 2022".
Euram Garrotxa neix de la mà d’un grup d’actors socioeconòmics de la comarca, amb la voluntat de consolidar les relacions socioeconòmiques amb la resta de territoris Euram (euroregió de l'arc mediterrani) i amb l’objectiu de constituir un fòrum d’opinió empresarial i econòmic davant la societat garrotxina