«Crims» desenterra el cas del zelador de La Caritat d'Olot que va assassinar onze avis

El "true crime" de TV3 que dirigeix el periodista Carles Porta tracta d'aprofundir en la personalitat de Joan Vila, que va confessar que matava els residents perquè el seu patiment "no arribava enlloc"

Joan Vila durant el judici celebrat a l'Audiència de Girona l'any 2013.
Joan Vila durant el judici celebrat a l'Audiència de Girona l'any 2013. | Arxiu NG.
11 de febrer del 2020
Actualitzat a la 13:02h
Un possible trauma juvenil podria haver estat a l'origen dels onze assassinats d'avis de La Caritat d'Olot que va confessar Joan Vila Dilmé (Castellfollit de la Roca, 1968) i que aquest dilluns, gairebé deu anys després dels fets, va desenterrar el programa "Crims" de TV3, dirigit pel veterà periodista Carles Porta, en el segon capítol d'aquesta exitosa sèrie de "true crime".

L'anomenat monstre de La Caritat, que va ser detingut el 17 d'octubre de 2010 pels Mossos d'Esquadra arran de la mort de Paquita Gironès, una de les residents del geriàtric olotí, –a qui Vila va subministrar per via oral un líquid corrosiu (lleixiu o salfumant)–, va confessar posteriorment deu crims més, els de Sabina Masllorens, Montserrat Guillamet. Montserrat Canalies, Joan Canal, Lluis Salleras, Carme Vilanova, Isidra García, Teresa Puig, Rosa Babures i Francisca Matilde Fiol, pels quals va ser condemnat a 127 anys de presó per sentència de l'Audiència de Girona del 20 juny de 2013, que va refermar el Tribunal Suprem l'any següent. El 17 d'octubre del 2010, mentre dormia, la darrera víctima, Paquita Gironés, de 85 anys, va patir un atac sobtat d'origen no específicat que no la deixava respirar i li causava un gran dolor. L'infermer en cap de la residència va trucar al metge i ràpidament la van derivar a l'hospital. L'únic que va mostrar reticències al trasllat va ser Joan Vila, que va dir als seus companys que no calia avisar l'ambulància perquè era obvi que la dona es moria. La Paquita va morir a l'hospital, però els metges es van adonar que no es tractava d'una mort natural: tenia cremades les vies respiratòries, l'esòfag i la boca. Les imatges de les càmeres de seguretat van fixar tota l'atenció dels Mossos d'Esquadra en un dels auxiliars d'infermeria més estimats pels residents, Joan Vila Dilmé.
 

Imatge de la càmera de seguretat de La Caritat on es veu Joan Vila el 17 d'octubre de 2010. Foto: Arxiu NG.


El mateix Joan Vila va confessar que de jove havia viscut el trauma de la mort d'una tieta per càncer de mama, que l'havia fet "patir molt i molt", i que potser llavors va entendre que per a "patir per a no arribar enlloc" potser era millor que ell, com un déu menor, s'erigís en l'àngel d'una mort benigna. Tanmateix, els seus mètodes van delatar tot el contrari ja que, si bé al principi, matava els ancians a base d'injeccions d'insulina o mescles de barbitúrics, en els tres darrers crims, comesos en menys d'una setmana, va injectar per via oral amb una xeringa alguna mena de líquid corrosiu, lleixiu o salfumant, segons els experts forenses, amb què va sotmetre les víctimes a una llarga i horrible agonia. El programa de Carles Porta dedicat al serial killer Joan Vila, que en la seva primera edició va aconseguir més de mig milió d'espectadors d'audiència i que es manté amb aquest segon capítol, en un 19,2% de quota de pantalla, va saber radiografiar al detall els fets i la personalitat de l'assassí i va obrir la porta que, aquests crims, no fossin els únics comesos per l'antic perruquer de Castellfollit de la Roca, ja que anys abans s'havia iniciat en la cura geriàtrica en una residència d'avis de Banyoles.
Arxivat a