Entitats olotines

El Casino Olotí considera una «barbaritat» dir-ne que està moribund

Respon a "El Cartipàs" dos articles de l'historiador Joan Barnadas, en què l'autor defineix l'entitat com "la nostra tribuna del Bernabeu, on els senyors i les autoritats del règim inventaven tota mena de negocis"

per Xavier Borràs , Olot, 5 de febrer de 2020 a les 11:30 |
El Casino Olotí és al Firal, al número 6 del passeig de l'Escultor Miquel Blay. | Amadalvarez.
Aquesta informació es va publicar originalment el 5 de febrer de 2020 i, per tant, la informació que hi apareix fa referència a la data especificada.
La Junta Directiva del Casino Olotí signa un article d'opinió a la portada del darrer número d'El Cartipas (126, febrer de 2020) –publicació editada per l'Institut de Cultura d'Olot i l'arxiu Comarcal de la Garrotxa– en què respon, ni que sigui tard, a dos articles publicats per Joan Barnadas (Olot, 1962), "biòleg de professió, polític per vocació i historiador per afició", com ell mateix es defineix al seu blog.

A l'inici d'aquesta article d'opinió, la Junta Directiva del Casino olotí hi diu: "Aquest butlletí ha publicat un parell d’articles d’opinió referents al Casino Olotí, signats ambdós pel senyor Joan Barnadas: “Un gran equipament cultural al Firal” (abril de 2017) i “La quadratura del Círculo Olotense” (novembre de 2019), en els quals es transmet una imatge totalment negativa i errònia del Casino actual, qualificant-lo a l’inici del darrer article de “moribund”, una gran barbaritat".


Els directius del Casino, que enguany compleix 165 anys –és la societat més antiga d'Olot– proveeix un seguit d'arguments i informacions per a respondre els de Barnadas, "que en parla com si fóssim a finals del segle passat".

En el primer dels articles esmentat, en que apuntava el deteriorament dels locals del Casino Olotí, Joan Barnadas hi defensa, l'any 2017, que no viu els seus millors moments. "Els socis el freqüenten molt poc, hi ha àmplies zones que no s’utilitzen i la infraestructura necessita re- formes urgents molt costoses. Per tant, és el moment idoni per buscar a l’edifici un futur millor. Per la seva situació, sembla clar que el màxim rendiment social de l’equipament s’obtindria integrant-lo en el Teatre Principal. La sala de ball del segon pis podria funcionar

com una sala de teatre polivalent i les plantes nobles es podrien reordenar en sales d’actes i de petit format. De fet, fa una colla d’anys, el regidor Joaquim de Trincheria ja va fer estudiar la intercomunicació dels dos equipaments a l’equip d’arquitectes RCR, tot i que aleshores es proposava només compar- tir serveis bàsics".

Tanmateix, segons afirma la Junta Directiva del Casino "el suggeriment que fa el senyor Barnadas d’integrar-la al Teatre ja es va estudiar i desestimar fa pocs anys pels serveis tècnics de l’Ajuntament" i aposten per recuperar la segona planta, en desús des de 1997, quan es va tancar per seguretat la discoteca existent, on es podria instal·lar el Campus Garrotxa.


En el segon article de Barnadas (novembre de 2019), l'autor del recent llibre El Centre Obrer d’Olot (1894-1939), hi afirmava: "El moribund Casino Olotí ha fet una darrera giragonsa per mirar de donar sentit a la seva intranscendent existència i emplenar de continguts i de gent la seva estança més preuada, la galeria sobre el Firal. L’aparador del poder local. La nostra modesta llotja del Liceu, des d’on les mullers dels senyors criticaven les amistançades dels seus marits que passejaven pel Firal. La nostra tribuna del Bernabeu, on els senyors i les autoritats del règim inventaven tota mena de negocis. Els impulsors del canvi volen que ara el Casino sigui un punt de trobada de directius i tècnics qualificats".

Per contra, els directius del Casino diuen que "no hi ha àmplies zones desocupades com s’afirma i, a més, en molts moments del dia es fan servir simultàniament totes les sales. Tot plegat dibuixa un Casino obert, popular, participatiu, d’amplis usos, adaptat als nous temps. És inaudit que en els articles esmentats es parli avui d’un Casino infranquejable, classista i elitista".

La polèmica roman oberta i ja veurem qui té la darrera paraula.

 

 

Participació