05
de febrer
del
2020
Actualitzat
a les
11:03h
El 1r de febrer de 1720, va ser batejat a l'església de Sant Esteve d'Olot Lluís Bassols Bastons, fill d'un tintorer de la vila. Als quinze anys va entrar a l'orde dels caputxins i va exercir de bibliotecari del convent de Santa Madrona de Barcelona, després d'haver passat pels convents de Figueres i de Girona, tal com ho remembra el número 126 d'El Cartipàs (febrer 2020), que editen conjuntament l'Institut de Cultura d'Olot i l'Arxiu Comarcal de la Garrotxa.
Bassols va ser l'autor d'un Tratado del origen y arte de escribir bien (el podeu consultar en aquest vincle), publicat a Girona l'any 1766 i sufragat pel seu germà Francesc, que havia continuat l'ofici patern. Va morir al convent caputxí de la vila natal el 8 de maig de 1794.
El tractat va ser concebut com a eina d'ensenyament de la cal·ligrafia i l'ortografia "para instrucción de la juventud". Combinava erudició i pedagogia en 44 capítols i 26 gravats de mostres de lletres, amb una preferència per la bastarda moderna, que era la preferida a la cort de Madrid en aquella època. Se'n va fer una nova edició a Barcelona el 1768 i una edició facsímil a cura de la Universitat de Barcelona, el 1982.
Bassols va ser l'autor d'un Tratado del origen y arte de escribir bien (el podeu consultar en aquest vincle), publicat a Girona l'any 1766 i sufragat pel seu germà Francesc, que havia continuat l'ofici patern. Va morir al convent caputxí de la vila natal el 8 de maig de 1794.
El tractat va ser concebut com a eina d'ensenyament de la cal·ligrafia i l'ortografia "para instrucción de la juventud". Combinava erudició i pedagogia en 44 capítols i 26 gravats de mostres de lletres, amb una preferència per la bastarda moderna, que era la preferida a la cort de Madrid en aquella època. Se'n va fer una nova edició a Barcelona el 1768 i una edició facsímil a cura de la Universitat de Barcelona, el 1982.
Portadella del tractat que va escriure i publicar fra Lluís d'Olot. Foto: BN.