La Santa Seu declara «venerable» el sacerdot olotí Joaquim Masmitjà

És el primer pas de cara a la beatificació de qui va ser el fundador el 1848 de la congregació de les Missioneres del Cor de Maria

Detall de la façana de l'església de Sant Esteve d'Olot, d'on va ser rector Joaquim Masmitjà.
Detall de la façana de l'església de Sant Esteve d'Olot, d'on va ser rector Joaquim Masmitjà. | Martí Albesa.
NacióGarrotxa
29 de gener del 2020
El passat 23 de gener, el sant Pare, Francesc, va rebre en audiència el cardenal Angelo Becciu, prefecte de la Congregació per a les causes dels sants. Durant l'audiència, el Summe Pontífex va autoritzar a aquesta congregació a promulgar, entre d'altres, un decret, fet públic l'endemà, 24 de gener, relatiu les virtuts heroiques del "servent de déu" Joaquiim Masmitjà i Puig, canonge de la catedral de Girona, fundador el 1848 de la Congregació de les Missioneres del Cor de Maria, nat a Olot el 29 de desembre de 1808 i mort a Girona el 26 d'agost de 1886.

Segons una nota del Bisbat de Girona aquesta declaració atorga el títol de "venerable" a Masmitjà, un pas previ per a, més endavant, ser declarat beats.
 

Joaquim Masmitjà i de Puig, sacerdot olotí que ara ostenta el títol de «venerable»- Foto: Arxiu NG.


Joaquim Masmitjà va estudiar a Cervera i va ser ordenat de sacerdot el 1834. Exercí l’apostolat a Olot i a Girona, com a director de consciències, fundador de la congregació (1848) i apòstol de la devoció al Cor de Maria. Va renunciar diverses dignitats, entre les quals la mitra de Girona i va ser canonge de Girona i fundador de la congregació de filles del Santíssim i Immaculat Cor de Maria, rebatejades més tard amb el nom de Missioneres del Cor de Maria que el sacerdot garrotxí va fundar el 1848 a Olot.

Aquest congregació manté diverses  escoles i col·legis on ofereixen educació cristiana i catequesi. La majoria prenen el nom de Col·legi Cor de Maria o Maria Reina. Actualment (2014) hi ha cases i col·legis a: Catalunya (deu: a Olot, la Bisbal d'Empordà, Girona, Mataró, Sant Feliu de Guíxols, Valls, Blanes, Barcelona [Col·legi Sabastida], Sant Celoni, i l'Hospitalet de Llobregat), Espanya (quatre: Zamora, Madrid, Valladolid i Montijo), Xile (tres cases: Pomaire, Andacollo i Santiago de Xile), França (Rivesaltes), Estats Units (Tucson i Miami), i Nicaragua.

Mentre que en 1973 eren 361 germanes en 39 cases, la situació ha anat empitjorant i en 2007 se'n comptava 234 en 29 cases.
Arxivat a