Polèmica sentència del TSJC sobre la planta de residus de la Garrotxa

La cort falla parcialment a favor de l'Ajuntament de Sant Jaume de Llierca i els naturalistes i l'anul·la només si es preveu fer-la en sòl de protecció especial i es contemplin uns accessos de 7 m d'amplada

Una pancarta a Sant Jaume de Llierca contra la planta de residus.
Una pancarta a Sant Jaume de Llierca contra la planta de residus. | Martí Albesa.
28 de gener del 2020
Actualitzat el 29 de gener a les 8:39h
Si el Centre de Gestió de Residus de la Garrotxa ha dut polèmica a la comarca fins ara, la sentència emesa –i dictada en castellà– pel Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) sembla que tampoc no acaba de ser prou clara i falla parcialment a favor de l'Ajuntament de Sant Jaume de Llierca i l'Associació de Naturalistes de Girona (ANG) contra el Consell Comarcal de la Garrotxa i anul·la el Pla especial urbanístic aprovat el 2014 només si es preveu fer-la planta de triatge en tot o en part en sòl de protecció especial i es contemplin uns accessos al centre que no presentin una amplada mínima en tot el recorregut de 7 m, que la sentència ja avalua en una dels fonaments quan assenyala "un cambio del plan especial para redefinir los accesos".

La interpretació de la sentència és, per ara i tant, la que posa més llenya al foc: així mentre el Consell Comarcal de la Garrotxa entén que la cort catalana "valida la ubicació en sòl rural plantejada mitjançant el Pla especial urbanístic (Can Coma de Baix) sempre que es respectin les zones connectores i l’adequació de l’accés a la instal·lació", l'Ajuntament de Sant Jaume de Llierca i l'ANG entenen que la sentència "deixa sense efecte el Pla especial per instal·lar la planta de residus comarcal i l’anul·la per raó d’afectar sòl no urbanitzable de protecció especial i atès que els accessos a la Planta no reunien les condicions adequades ni l’amplada mínima requerida". En tot cas, el que sí que sembla prou clar és que la sentència obliga a fer novament el Pla especial i portar-lo a votació al Consell Comarcal.

Per contra, segons el president del Consell Comarcal de la Garrotxa, Santi Reixach, la sentència "avala" la feina feta fins ara: "Estem contents, perquè aquests dos condicionants es poden corregir amb un nou pla especial, però la planta de residus es pot fer a Can Coma de Baix i hi cap perfectament," ha dit Reixach. El president també ha explicat que la resolució en cap cas tanca la porta al diàleg. "Estem parlant amb l'Ajuntament de Sant Jaume de Llierca i ho continuarem fent; és evident que tothom defensa allò que és seu, però mai deixarem de parlar", ha subratllat Reixach.

Per últim, el president del Consell també ha recordat que hi havia risc de perdre les ajudes de 14 MEUR per fer la planta, que l'Agència Catalana de Residus es va comprometre a destinar a l'obra. I que ara, la resolució del TSJC permetrà tirar la inversió endavant.

Altres alternatives
 
Els naturalistes gironins sempre han defensat que era un error el Pla especial urbanístic promogut pel Consell Comarcal de la Garrotxa i l’emplaçament triat per a bastir aquesta gran infraestructura de residus a la finca de Can Coma de Baix, en sòl no urbanitzable, i a tocar de l’espai Xarxa Natura 2000 amb accessos deficients a través d’un camí rural. La planta prevista afecta uns terrenys de 8’38 ha i s’instal·la en una parcel·la de 36.886 m2 i es preveia la construcció d’un sostre edificable de 16.599 m2 i 12 m d’alçada tot afectant parcialment un sòl d’especial protecció segons el Pla territorial parcial de les comarques gironines, que és el pla que, segons la sentència, ha de prevaldre.

L'ANG reitera que existeixen altres alternatives d’emplaçament, tant a la comarca de la Garrotxa com al propi municipi de Sant Jaume de Llierca, molt més adequats per a la gestió de residus i per a construir i situar-hi aquesta macroinfraestructura. En aquest sentit, recorden que existeix sòl industrial disponible i ja urbanitzat al propi municipi al Polígon industrial del Pla de Politgers dotat amb accessos i serveis que permetrien evitar la transformació i destrucció dels terrenys a tocar del riu Fluvià.

L’entitat ecologista instarà al Consell Comarcal de la Garrotxa, donada, segons ells, la recent anul·lació del Pla especial, a avaluar l’alternativa d’emplaçament en sòl industrial. També, recorda que l’emplaçament de Can Coma de Baix fou rebutjat pel conjunt de la població de Sant Jaume de Llierca en una consulta ciutadana celebrada fa anys.

En aquest sentit s’han iniciat converses per a valorar conjuntament l’abast de la sentència amb responsables del Consell Comarcal i del batlle de Sant Jaume de Llierca, Jordi Cargol, tot i que ambdós estan valorant la possibilitat d’interposar un recurs de cassació en relació amb els aspectes del recurs contenciós interposat que no han estat considerats o estimats per la sentència dictada pel TSJC.

En terrenys rústics

Fins arribar a la sentència, però, entremig hi va haver un acord que va quedar en no-res. Al 2016, el Consell i l'Ajuntament van decidir que la planta canviés d'ubicació, i que es construís al polígon Pla de Politger. Però els plans d'ampliació d'una de les empreses del polígon, i el fet que no quedessin més terrenys, van obligar el Consell a fer marxa enrere. I a tornar a situar Can Coma de Baix com l'única alternativa, en contra de la voluntat de l'Ajuntament.

Això va fer que el contenciós es tornés a activar, i que la decisió final quedés en mans del TSJC. I ara, l'alt tribunal català ha resolt que la planta de triatge pugui aixecar-se a Can Coma de Baix. La sentència, a més, diu que el centre es pot construir en terrenys rústics –com és el cas- perquè, precisament, la llei permet que "el sòl no urbanitzable pugui ser objecte d'actuacions específiques per destinar-lo a activitats o equipaments d'interès públic que s'hagin d'emplaçar en medi rural".

Per últim, la sentència no entra a valorar que el futur centre es plantegi amb capacitat per tractar 40.000 tones de residus anuals, quan les previsions de l'Agència de Residus de Catalunya (ARC) situen les necessitats de la comarca en un màxim de 25.000 tones anuals. "Pel que fa al sobredimensionament de la planta, no s'indica quin precepte es pot vulnerar", diu el TSJC, en referència al recurs interposat.