Art

«Crear és respirar»: olis i escultures de Xavier de Torres al Museu de la Garrotxa

L'artista barceloní –fincat mig any a Begudà i mig any al cap de Gata–, amb obra arreu del món, hi exposa una mostra de diverses col·leccions del 25 de gener al 13 d'abril

per Xavier Borràs , Olot, 24 de gener de 2020 a les 15:25 |
Xavier de Torres al costat de l'escultura «El GiAcomeTti amb rodes», al pati del Museu de la Garrotxa. | Foto: Xavier Borràs.
Aquesta informació es va publicar originalment el 24 de gener de 2020 i, per tant, la informació que hi apareix fa referència a la data especificada.
"Tothom hauria de dibuixar deu minuts al dia…, tots vam començar dibuixant, i cantant, i després ho hem perdut", diu Xavier de Torres, aquest artista barceloní, nat al Poble Nou el 1956, que des de fa vint anys combina la seva estada i treball artístic entre una masia a Begudà (Garrotxa) i el cap de Gata, ambdós indrets tocats pel vulcanisme, pel basalt, que com el mateix comenta, el va escollir a ell.

De fet, totes les pintures de l'artista mantenen una unió intrínseca amb la seva extensa obra escultòrica, majoritàriament feta en pedra basàltica de la Zona Volcànica de la Garrotxa, on resideix des de l'any 2000.

 

Algunes de les pedres treballades per Xavier de Torres al pati del Museu de la Garrotxa. Foto: Xavier Borràs.


Xavier de Torres presenta aquest mostra –que recull pintures a l’oli de diverses col·leccions realitzades al seu estudi-taller del Parc Natural del Cabo de Gata, on ha treballat des del 1981–, del 25 de gener al 13 d'abril a la Sala Oberta 2 del Museu de la Garrotxa, a més d'un bon gruix de pedres-escultures al pati i olis a la primera planta. L'exposició ve acompanyada de diversos textos, autors que han inspirat De Torres al llarg de la seva trajectòria, com Giacometti, Kafka, Rilke, Noguchi, Elíade…


De Torres és un artista discret –per això sembla tan poc conegut a casa nostra–, amant del silenci, però bon conversador, i amic de les pedres (no pas qualssevol), que cerca per pedreres, grederes, rius, muntanyes…, perquè, segons que ha explicat Montserrat Mallol, directora del Museu de la Garrotxa, durant la presentació, "la pedra és un testimoni" de la terra.
 

La «Danza Ibérica», oli sobre lli de Xavier de Torres s'exposa a la primera planta del Museu de la Garrotxa. Foto: Xavier Borràs.


Per l’artista, les pedres parlen un llenguatge i unes presenten les altres. D'antuvi feia servir les andesites basàltiques i més endavant en va modelar a través de la Garrotxa. El basalt garrotxí i l’andalús es diferencien pel color. El d’aquí és d’un gris-blavós més fosc i el del sud és més marronós. A part del basalt, De Torres també ha modelat pedres sorrenques i marbres de Macael, que provenen d’Andalusia.

"El basal és arreu del planeta –diu Xavier de Torres–. El de la Garrotxa és extrusiu, molt especial, conté ferro… Les partícules de ferro indiquen la direcció del pol magnètic de la terra en el moment que va sorgir el basalt de les seves profunditats fa milions d'anys, perquè ara ja ha canviat aquest pol. El basalt és molt noble."
 

Un moment de la presentació que Montserrat Mallol ha fet de l'obra de Xavier de Torres. Foto: Xavier Borràs.


L’exposició porta per títol “Crear és respirar”. Per a De Torres, “crear és una actitud vital que respira poèticament i metafòricament, i que viu si un la fa viure”. Les opinions de l'artista barceloní són prou clares quant al món de l'art: "L'art és una autoteràpia, però també és una teràpia col·lectiva…, t'has de deixar prendre per les obres… Sabem moltes coses, però l'art és un misteri que es desvela de moltes formes". De Torres fa més de 40 anys que treballa incansablement i acumula més d'un miler d'obres fetes. "Qui viu només d'això –com és el seu cas–, és a les trinxeres…, i no té jubilació"

La mostra s’inaugurarà el dissabte 25 de gener a les 12 h i es podrà veure fins al proper 13 d’abril, a la Sala Oberta 2 del Museu de la Garrotxa, al pati i al primer pis de l’Hospici. L’entrada és gratuïta.
 

El pati de l'antic Hospici olotí sembla tot ell una obra escultòrica en moviment. Foto: Xavier Borràs.


Xavier de Torres ha viscut i treballat com a artista a Califòrnia, Nova York, Mont-real, Berlín i Suïssa, i té obra pública permanent a San Francisco, Miami, Noruega, Barcelona, Andalusia i les Canàries.

De fet, Montserrat Mallol ha explicat l'anècdota que sense conèixer-lo ni tan sols saber que es movia per la Garrotxa, en una ocasió va haver d'anar al tanatori barceloní de Sant Gervasi per la mort d'una persona estimada i hi va veure els "peixos pedra" escultòrics que hi té exposats De Torres: "Va ser absolutament reconfortant davant la desolació de la mort", ha dit la directora del Museu de la Garrotxa. Mallol també ha contat la feina infatigable, fins a l'extenuació, que ha fet Xavier de Torres per a preparar aquesta exposició, amb cura de fins l'últim detall.

L'exposició s'amanirà, també, amb dues presentacions més i tot d'activitats complementàries. De primer, el 16 de març, a la biblioteca Marià Vayreda d'Olot, i fins al 31 de març, De Torres hi presentarà el seu llibre Traductor de somnis, que inclou més de 300 dibuixos, i hi farà una performance amb algunes de les peces, que complementarà al Cafè Racó de La Font d'Olot amb una exposició de dibuixos del 18 al 31 de març. Dies abans, el dissabte 8 de febrer, a les 12 h, ell mateix farà una visita guiada a l'exposició; dissabte, 22 de febrer, a les 12 h, hi tindrà lloc Eclipsi, una acció performàtica al pati de l’Hospici amb les 500 obres de petit format fetes a l'oli i que caben dins una maleta; finalment, el dissabte 21 de març, a les 19 h, es presentarà Trajectòries, un recorregut artístic de Xavier de Torres.
 

La majoria de l'obra pictòrica de Xavier de Torres exposada és dels darrers quatre anys. Foto: Xavier Borràs.


Sobre la tasca pictòrica i escultòrica de Xavier de Torres podeu llegir un molt bon article de Joan Sala (amb fotografies del seu amic, Salvador Comalat) publicat al número 277 de la Revista de Girona i intitulat Xavier de Torres, entre la Garrotxa i el cap de Gata, on fa un destacat relat sobre la trajectòria i l'obra d'aquest gran, incomparable artista, que a l'inici de la presentació ha recitat part d'un poema de León Felipe ("Biografia, poesía y destino"), en què el poeta de Tábara (Zamora) en un dels versos hi diu: "Lo que cuenta el poeta a la piedra está lleno de eternidad". O com el Kokopelli, el mític dansaire que toca la flauta –símbol de fertilitat– i quan ho fa buida el seu cervell perquè es torni omplir.
 

Part de la col·leció «Eclipsis», que consta de 500 unitats d'obra en oli. Foto: Xavier Borràs.


 

 

Participació