20
de gener
del
2020
Actualitzat
a les
14:33h
La Fiscalia demana 1 any i 6 mesos de presó per al president de l'Associació No a la planta de Sant Jaume, Antoni Tomàs, per un delicte continuat de calúmnies contra el que va ser president del Consell Comarcal de la Garrotxa, Joan Espona, que és qui ha portat el cas als jutjats. L'acusació es basa en quatre declaracions a diversos mitjans que va fer el militant de la CUP els anys 2016 i 2017 en què el denunciat titllava Espona de "cacic" i de tenir "interessos" econòmics amb la construcció de la plant de triatge al municipi. Unes declaracions que va fer arran del rebuig veïnal que ha generat el projecte.
Aquest divendres –tal com va avançar NacióGarrotxa–, Antoni Tomàs, acompanyat de la seva advocada, Montserrat Vinyets i membres de la CUP Llierca i militants d'altres pobles de la comarca, ha subscrit tot el que va dir als mitjans de comunicació, incloent la definició de "cacic" per a referir-se a Espona. També, ha manifestat no tenir por per la denúncia i que des de l'associació continuaran fent oposició al projecte de la planta si és que finalment s'acaba fent a Sant Jaume. Tot dependrà del que decideixi el TSJC sobre el recurs que l'Ajuntament del municipi va interposar contra el pla especial aprovat definitivament per la Generalitat i que preveu la nova infraestructura a uns terrenys de Can Coma de Baix.
Vinyets ha afirmat que confien que la sentència, que es preveu que es dicti aviat, tombarà el projecte i "reafirmarà" la posició contrària de Tomàs, l'associació i les entitats ecologistes que porten anys alertant dels riscos ambientals i dels costos d'una infraestructura "innecessària". Segons Tomàs, "no la volem ni aquí ni enlloc de la Garrotxa; massa plantes que tenim a Catalunya (...) perquè hi ha negoci".
L'advocada també ha explicat que el judici contra Tomàs és una "persecució al dret a la participació política i dissidència" i que aprofitaran el judici per obrir el debat "que s'ha volgut silenciar" sobre la idoneïtat de la planta. Un debat que la CUP vol aprofitar també per replantejar el model de gestió de residus a la comarca.
Irregularitats i interessos econòmics
Pel que fa a les acusacions d'irregularitats i de possibles interessos econòmics, Vinyets ha destacat una dada. "Quan encara no s'havia iniciat la tramitació del Pla especial per part del Consell Comarcal, aquest signa un contracte amb opció de compra dels terrenys de Can Coma de Baix amb els propietaris". Un fet que, des del seu punt de vista, demostraria que hi havia una "voluntat política anterior a qualsevol informe tècnic".
Joan Espona –ha declinat fer declaracions sobre la denúncia– va deixar la presidència del Consell Comarcal l'any passat després de finalitzar el darrer mandat, en què ha estat substituït pel batlle de la Vall de Bianya, Santi Reixach després de mantenir-s'hi tretze anys.
Les diligències s'han fet des del Jutjat d'Instrucció número 2 d'Olot i està previst que en els pròxims mesos se celebri el judici. Segons els escrits provisionals, el Ministeri Fiscal considera que el denunciat va atemptar contra la "dignitat i honor" d'Espona amb unes declaracions que li atribuïen un delicte "contra el medi ambient, de prevaricació i de negociacions prohibides" i que ho va fer pel "descontent" que sentia pel projecte.
Concretament, el fiscal es basa en una entrevista al diari El Punt Avui l'11 de juliol del 2016 on Tomàs afirmava que Espona havia adquirit "a través d'un soci a l'ombra que se suposa que serà qui farà les obres", els terrenys on s'ubicaria la planta per un valor mínim de 40.000 euros i que, en cas que no s'ubiqués finalment allà, "faria menys negoci". També va declarar que "la gent li tenia por i que sempre feia jugades a l'alcalde de la localitat".
La segona entrevista recollida als escrits del fiscal és una que va concedir a Ràdio Olot el 29 de juliol del 2016 en què el denunciat es va referir a Espona com a un "cacic" i que, com a tal, tenia "a la gent espantada" però que des de l'associació "no li tenien por".
El tercer document és un article del blog de l'associació del 23 de novembre del 2016 es diu que "la insistència de fer la planta al lloc proposat pel consell sabem que és motiu purament econòmic i que no els importa que fer-la a aquest lloc sigui un delicte ecològic. És un cas clar de corrupció per informació privilegiada. Si no el fan en aquest lloc, els que van a comprar el terreny deixen de fer el negoci. El grup econòmic que en combinació amb la presidència del Consell Comarcal vol tirar endavant la planta saben que no tenen arguments per fer-la a la Garrotxa".
Per últim, també s'inclouen unes declaracions del denunciat el març del 2017 a TV Olot on va "reiterar" que, amb la querella, s'havia aconseguit "espantar" a la gent i que "efectivament és un cacic, en el sentit que és una persona que té una influència excessiva en assumptes polítics i administratius del territori" (que és tal com defineix aquest mot el Diccionari de l'IEC).
Per tot això, el fiscal demana una pena d'1 any i 6 mesos de presó i el pagament de les costes processals. En concepte de responsabilitat civil, reclama la indemnització de 3.000 euros per danys morals. Per la seva banda, l'acusació particular l'acusa dels delictes continuats de calúmnies i injúries greus i d'un delicte continuat d'amenaces condicionals pels quals demana una multa de més de 12.000 euros i 2.000 euros més com a indemnització per danys morals.
Aquest divendres –tal com va avançar NacióGarrotxa–, Antoni Tomàs, acompanyat de la seva advocada, Montserrat Vinyets i membres de la CUP Llierca i militants d'altres pobles de la comarca, ha subscrit tot el que va dir als mitjans de comunicació, incloent la definició de "cacic" per a referir-se a Espona. També, ha manifestat no tenir por per la denúncia i que des de l'associació continuaran fent oposició al projecte de la planta si és que finalment s'acaba fent a Sant Jaume. Tot dependrà del que decideixi el TSJC sobre el recurs que l'Ajuntament del municipi va interposar contra el pla especial aprovat definitivament per la Generalitat i que preveu la nova infraestructura a uns terrenys de Can Coma de Baix.
Vinyets ha afirmat que confien que la sentència, que es preveu que es dicti aviat, tombarà el projecte i "reafirmarà" la posició contrària de Tomàs, l'associació i les entitats ecologistes que porten anys alertant dels riscos ambientals i dels costos d'una infraestructura "innecessària". Segons Tomàs, "no la volem ni aquí ni enlloc de la Garrotxa; massa plantes que tenim a Catalunya (...) perquè hi ha negoci".
L'advocada també ha explicat que el judici contra Tomàs és una "persecució al dret a la participació política i dissidència" i que aprofitaran el judici per obrir el debat "que s'ha volgut silenciar" sobre la idoneïtat de la planta. Un debat que la CUP vol aprofitar també per replantejar el model de gestió de residus a la comarca.
Un bon gruix de veïns van donar suport a Antoni Tomàs a Sant Jaume de Llierca. Foto: @CUPNordOriental.
Irregularitats i interessos econòmics
Pel que fa a les acusacions d'irregularitats i de possibles interessos econòmics, Vinyets ha destacat una dada. "Quan encara no s'havia iniciat la tramitació del Pla especial per part del Consell Comarcal, aquest signa un contracte amb opció de compra dels terrenys de Can Coma de Baix amb els propietaris". Un fet que, des del seu punt de vista, demostraria que hi havia una "voluntat política anterior a qualsevol informe tècnic".
Joan Espona –ha declinat fer declaracions sobre la denúncia– va deixar la presidència del Consell Comarcal l'any passat després de finalitzar el darrer mandat, en què ha estat substituït pel batlle de la Vall de Bianya, Santi Reixach després de mantenir-s'hi tretze anys.
Les diligències s'han fet des del Jutjat d'Instrucció número 2 d'Olot i està previst que en els pròxims mesos se celebri el judici. Segons els escrits provisionals, el Ministeri Fiscal considera que el denunciat va atemptar contra la "dignitat i honor" d'Espona amb unes declaracions que li atribuïen un delicte "contra el medi ambient, de prevaricació i de negociacions prohibides" i que ho va fer pel "descontent" que sentia pel projecte.
Concretament, el fiscal es basa en una entrevista al diari El Punt Avui l'11 de juliol del 2016 on Tomàs afirmava que Espona havia adquirit "a través d'un soci a l'ombra que se suposa que serà qui farà les obres", els terrenys on s'ubicaria la planta per un valor mínim de 40.000 euros i que, en cas que no s'ubiqués finalment allà, "faria menys negoci". També va declarar que "la gent li tenia por i que sempre feia jugades a l'alcalde de la localitat".
La segona entrevista recollida als escrits del fiscal és una que va concedir a Ràdio Olot el 29 de juliol del 2016 en què el denunciat es va referir a Espona com a un "cacic" i que, com a tal, tenia "a la gent espantada" però que des de l'associació "no li tenien por".
El tercer document és un article del blog de l'associació del 23 de novembre del 2016 es diu que "la insistència de fer la planta al lloc proposat pel consell sabem que és motiu purament econòmic i que no els importa que fer-la a aquest lloc sigui un delicte ecològic. És un cas clar de corrupció per informació privilegiada. Si no el fan en aquest lloc, els que van a comprar el terreny deixen de fer el negoci. El grup econòmic que en combinació amb la presidència del Consell Comarcal vol tirar endavant la planta saben que no tenen arguments per fer-la a la Garrotxa".
Per últim, també s'inclouen unes declaracions del denunciat el març del 2017 a TV Olot on va "reiterar" que, amb la querella, s'havia aconseguit "espantar" a la gent i que "efectivament és un cacic, en el sentit que és una persona que té una influència excessiva en assumptes polítics i administratius del territori" (que és tal com defineix aquest mot el Diccionari de l'IEC).
Per tot això, el fiscal demana una pena d'1 any i 6 mesos de presó i el pagament de les costes processals. En concepte de responsabilitat civil, reclama la indemnització de 3.000 euros per danys morals. Per la seva banda, l'acusació particular l'acusa dels delictes continuats de calúmnies i injúries greus i d'un delicte continuat d'amenaces condicionals pels quals demana una multa de més de 12.000 euros i 2.000 euros més com a indemnització per danys morals.