Entrevista al batlle d'Olot (i II)

El batlle d'Olot demanarà que comenci la variant quan s'adjudiqui l'obra del tram nord

Pep Berga, que hauria estat partidari de fer un sol projecte, no entén que el batlle de la Vall d'en Bas encara no vulgui posar a exposició pública l'estudi informatiu i d'impacte ambiental del tram de les Preses

per Xavier Borràs , Olot, 13 de gener de 2020 a les 13:30 |
Esbós del batlle d'Olot, Pep Berga, sobre els dos trams de la variant d'Olot i el de les Preses-Vall d'en Bas. | Foto: Xavier Borràs.
El passat 13 de desembre, tal com es va fer ressò NacióGarrotxa, en unes declaracions a Ràdio Olot, el batlle d'Olot, Pep Berga, expressava la voluntat de no haver d'esperar la resolució del tram viari de les Preses-Vall d'en Bas per a iniciar les obres dels dos trams de l'anomenada variant d'Olot. Les declaracions –animades per la llenya al foc que hi va llençar el regidor Estanis Vayreda– van ser contestades per Lluís Amat (batlle de la Vall d'en Bas), que va blasmar el que considerava un trencament del consens, i per Pere Vila (batlle de les Preses) que, per contra, no creia que s'hagués trencat aquest consens i considerava "que un de nosaltres, els alcaldes, manifesti que lluita pel seu tram, és el més normal del món". Per tot plegat, doncs, calia posar els punts sobre les is i saber l'opinió del principal mandatari de l'Ajuntament d'Olot, Pep Berga.

— Quina és la vostra posició pel que fa a aquest debat sobre els tres trams de la variant d'Olot?


— Jo el que dic és que quan tinguem el projecte constructiu del segon tram [central] i del primer tram [nord] aniré a demanar que comencin les obres.

— I que passa amb el tercer tram, el que afecta les Preses-Vall d'en Bas?


— No m’agrada posar-m’hi. Entenc que de la mateixa manera que no m’agradaria que l’alcalde de les Preses o de la Vall d’en Bas opinin sobre si hem de passar més a la dreta o més a l’esquerra, perquè això ens correspon fer-ho a Olot, mai no em pronuncio sobre si aquest tram s’ha de fer amb dos carrils o amb un, amb rotondes o soterrat…, m’és igual… Però el que sí que dic és el que tenen fet: l’estudi informatiu i l’estudi d’impacte ambiental, que ja els tenen acabats…, de fet, l’estudi d’impacte ambiental ja fa un any i mig que el tenen acabat…

«Això m’ho volen convertir en una polèmica? No entenc quina és la polèmica. Que es comenci a fer moviments de terres per a fer els túnels i si mentrestant es desencalla l’altre tram, fantàstic»

— I quin és el problema?

— Que l’alcalde de la Vall d’en Bas no vol que es faci l’exposició pública. No vol: va introduint elements en els dos estudis per a millorar fins on sigui possible el projecte i no vol fer l’exposició pública fins que n’estigui ben segur i ben satisfet, cosa que em sembla molt i molt bé. El que dic és que amb els problemes que tenim al vial Sant Jordi, una vegada resolts els projectes constructius, demanaré que comencin les obres independentment de si al tercer tram s’han acabat de posar d’acord amb l’estudi informatiu i el d’impacte ambiental.  Què diu l’alcalde la Vall d’en Bas?: a mi m’agradaria que no es mogués ni una pedra aquí fins que no estigui ben decidit lo d’aquí. Bé, si hi ha la voluntat de fer-ho anar endavant i de pressa, no tinc cap problema a esperar-me. L’escenari ideal –perquè la gent d’Olot també va a Barcelona– hauria estat fer-ho tot alhora. I el que dic és que una vegada tinguem ben completada la part d’Olot demanaré al Govern que executi les obres.  L’estudi informatiu i d’impacte ambiental del tram de les Preses-Vall d’en Bas va començar al mateix temps que el segon tram de la variant d’Olot, que ja fa tres anys que està acabat i que ja es podria començar a construir. Perquè aquests dos trams són els que li corresponien a la Generalitat i fa tres anys que la part d’Olot ja està acabada. I en el tercer tram encara estan marejant la perdiu que si per Marboleny, que cap aquí, que cap allà i que tot plegat. Veient aquest rum-rum que això provoca aquí…, jo, fantàstic, eh?, si troben una solució que va en paral·lel a la d’Olot, però si no hi és jo el que demanaré és que això s’executi. El que no faré és que Olot s’hagi d’esperar que aquí [el tercer tram] es decideixin… Això m’ho volen convertir en una polèmica? No entenc quina és la polèmica. Que es comenci a fer moviments de terres per a fer els túnels i si mentrestant es desencalla l’altre tram, fantàstic.
 

El batlle d'Olot no creu que hi hagi cap polèmica en relació a la variant d'Olot. Foto: Martí Albesa.


— Com s'ha trigat tant a arribar a aquest punt?

— L’obra té dues parts importants: la planificació i l’execució. a ningú se li escapa que l’escenari ideal seria executar-la en la seva totalitat i, per tant, hem de confiar que la part de planificació estigui tota completada en el moment de l’execució. Això no ho discuteix ningú. A Olot s’ha segmentat en dos projectes, un que depèn de l’Estat i un que depèn de la Generalitat.

— I en quin estat es troben els dos trams (central i nord) de la variant?

— Cal tenir en compte que hi ha tres documents essencials abans de començar una obra. Primer, l’estudi informatiu, que és el que contempla diferents maneres d’arribar del punt A al punt B. Per exemple, a l’Hostal del Sol hi pots passar per sota, amb un túnel, pel dret…, és a dir, contempla diverses formes per anar d’un punt a l’altre. En paral·lel a l’estudi informatiu és fa el que se’n diu l’estudi d’impacte ambiental, que determina l’impacte que tenen totes les variables que proposa l’estudi informatiu i acaba determinant quina és la bona, que és la que té menys impacte ambiental. Quan acaba aquest procés d’estudi informatiu i d’impacte ambiental ja tens un únic traçat. Això desemboca en un tercer pas que és fer el projecte constructiu, que determina amb exactitud si les cunetes faran un metre, un metre i mig, si hi ha d’haver una rasant no sé on…, és a dir, és el que li dónes en el constructor perquè et faci la carretera. I el projecte constructiu ja és molt més detallat que no pas l’estudi informatiu i el d’impacte ambiental.

— I, doncs, en el cas d'Olot, en quin punt estan aquests dos trams?

— D’una part d’Olot [central], la que va des de l’Hospital fins al Caprabo, està fet l’estudi informatiu, el d’impacte ambiental i el constructiu i amb el vistiplau de tots els departaments que n’han d’informar: Observatori del Paisatge, Agència Catalana de l’Aigua, Agència de Residus…, són un munt, uns catorze o quinze. Està tot completat. Ja podríem començar l’obra avui mateix. De la part nord s’està fent l’estudi informatiu i d’impacte ambiental, que ha d’estar llest el 30 de maig.

«La feina que tenim tancada i compromesa amb el conseller és que el projecte constructiu, que val aproximadament un milió d’euros, ja està reservat.»

— Aquest tram de la variant li correspon fer-lo a l’Estat…

— La feina d’en Mia (Corominas) va ser anar fins a tres vegades a Madrid per a convèncer-los que deixessin fer a la Generalitat [els estudis informatius] . Van donar l’ok des de Madrid i la Generalitat ha encarregat a un estudi d’enginyeria l’estudi informatiu i a un altre el d’impacte ambiental. Es va començar a treballar-hi l’u d’octubre, tenen vuit mesos per a executar-los i, per tant, el 30 de maig ha d’estar acabat.

— Llavors, quan creieu que podrien s'enllestiran els estudis d'aquest tram?

— Quan tinguem aquests dos estudis caldrà fer una exposició pública perquè persones i entitats presentin les al·legacions corresponents. Quan s’hagi resolt això es podrà encarregar el projecte constructiu. La feina que tenim tancada i compromesa amb el conseller és que el projecte constructiu, que val aproximadament un milió d’euros, ja està reservat. Per tant, si acabéssim al maig i fóssim capaços de fer l’exposició pública i a la tardor ja hagués acabat el període per a resoldre les al·legacions, podríem començar el constructiu. Tota l’obra valdrà uns 350 milions d’euros.


 

 

Participació