Entrevista al batlle d'Olot (I)

Per a Pep Berga el problema de l'Espai Cràter no és el finançament sinó si és o no necessari

Aquest gran equipament olotí d'interpretació del vulcanisme garrotxí –usat sovint com a "arma" electoralista contra l'equip de govern– començarà a fer-se realitat aquest vinent mes de febrer

per Xavier Borràs , Olot, 13 de gener de 2020 a les 13:30 |
El batlle d'Olot, Pep Berga, al despatx consistorial. | Martí Albesa.
Mig any després d'aconseguir amb Junts per Catalunya la majoria absoluta a l'Ajuntament d'Olot, el batlle, Pep Berga, concedeix una llarga entrevista a NacióGarrotxa per a parlar d'aquest mandat de quatre anys, que durant aquest primer semestre ja ha patit alguns terratrèmols, com el de l'aprovació de les ordenances fiscals i els pressupostos d'aquest 2019. Tanmateix, hi ha dues qüestions que han estat i són motiu de llarg debat i interessades polèmiques: l'Espai Cràter (el centre d'interpretació del vulcanisme garrotxí) i l'anomenada variant d'Olot en dos trams, que junt amb el de les Preses-Vall d'en Bas, ha de foragitar gran part del trànsit rodat, especialment de camions, del centre de la ciutat.

Parlem, de primer, de l'Espai Cràter, que aquest febrer ja iniciarà les obres de construcció i que la primavera de 2021 ja serà una realitat.


— Sovint, encara ara que ja està tot pràcticament llest, ha semblat que el problema d'aquest nou equipament era el finançament. Hi esteu d'acord?

— Al Cràter el problema no és el finançament, perquè el finançament és molt clar. Trobaríem molt pocs projectes a cap ajuntament de Catalunya amb un finançament extern tan important com aquest. Allà on s’ha traslladat el tema del Cràter és de si és un equipament necessari o no ho és. Aquesta és la qüestió. Al final, als olotins no els preocupa qui ha pagat la piscina, els preocupa que la piscina quedi bé, que funcioni i serveixi per a l’ús que ha de donar.


«L’Espai Cràter s’ha convertit en un projecte que s’ha fet servir electoralment i això crec que l’ha perjudicat»

— Però des de l'oposició, tant ara com abans, no ho veuen així…


— Ha set estrany tot el procés que ha patit el Cràter els mesos abans de les eleccions municipals perquè és un projecte que formava part de tots els programes electorals, tant dels socialistes, com dels Comuns, com d’Esquerra Republicana… De fet, ERC el que va dir durant la campanya és que ells el farien a un altre lloc… Ningú no va qüestionar la necessitat de l’Espai Cràter i totes les crítiques s’han acabat convertint en un sense sentit. A mi em va fer una especial gràcia la frase que va fer servir en l’últim ple en Lluís Riera de la CUP que va dir: “Olot no necessita un Espai Cràter, Olot el que necessita és un centre d’interpretació dels volcans”, com si parléssim de dues coses diferents.

— S'ha fet servir electoralment, doncs?

— Efectivament, l’Espai Cràter s’ha convertit en un projecte que s’ha fet servir electoralment i això crec que l’ha perjudicat, sobretot la percepció que molts olotins i molta gent acabaran tenint d’un projecte que d’entrada he de dir que serà molt bo per a la ciutat. L’Espai Cràter no és un projecte que surti del no res, ja formava part del programa electoral de fa vuit anys i s’hi comença a treballar el 2013.
 

Imatge virtual de l'Espai Cràter de l'estudi Baena Casamor Arquitectura. Foto: Baena Casamor Arquitectura.


— Quins són elements que més destacaríeu d'aquest equipament?

— Tenim clar que la fortalesa i l’atractiu per a la ciutat que es reconeix més des de fora és el paisatge i allò que caracteritza el paisatge és el vulcanisme –allò que ens fa diferents– i el 2013 emprenem els treballs per a aconseguir un nou espai d’interpretació dels volcans que substitueixi el que es va inaugurar fa trenta anys i que ha quedat desfasat.  A quin elements li hem donat molta importància:
▪    Que porti gent al centre de la ciutat. Això no era fàcil, situar un equipament com aquest en el centre, amb molta proximitat a un volcà, el Montsacopa, el més representatiu de la ciutat i que és un dels elements que realment pot ser molt atractiu per a la gent que pugui interpretar el que ha representat el vulcanisme, i no només el vulcanisme, sinó altres qüestions que en aquests moments són de gran preocupació com el canvi climàtic, la preservació i respecte al medi ambient…, ja que s’hi tractaran diverses qüestions a dintre de l’Espai, i, poder visitar un volcà tan singular i tan atractiu com és el Montsacopa, amb les vistes de la ciutat.
▪    Que sigui un motor d’ocupació i economia en el ram de la restauració, el comerç i tot el que és el centre de la ciutat.
▪    També vam donar-li molt de valor al fet de poder tenir un aparcament tan gran com el del Firalet. És un aparcament de l’Ajuntament (encara que el tinguem en concessió) i en serà fàcil a arribar a acords perquè la gent pugui aparcar aquí, sense necessitat de fer un aparcament nou.
▪    Un altre element positiu de l’Espai Cràter és que ens serveix per a regenerar una zona molt degradada de la ciutat, que és tota aquella part a l’entorn de la plaça de Braus, on hi ha un terreny amb una casota, can Marcè, que queia a trossos, i que recuperem pel fet que l’Espai Cràter serà soterrat i la ciutat guanyarà un espai urbà de 4.000 metres quadrats a disposició de la gent, ja que l’Espai quedarà pràcticament soterrat, no el veuràs i t’hi podràs passejar per sobre, en una zona que és bonica i que tindrà un efecte regenerador d’una zona degradada.

«El pressupost, al voltants dels 4 milions d’euros (MEUR), encara que ens sembli molt gran, és modest: és el mateix que costarà la piscina municipal coberta»

— Certament, sovint s'ha judicat que el finançament de l'Espai Cràter perjudicava les arques de l'Ajuntament en contra d'altres projectes urgents al municipi…

— Una de les coses que tenim clares de bon principi és que [l'Espai Cràter] només serà possible si té un finançament molt important extern als pressupostos municipals. I ja el 2013 treballem en una sol·licitud per a presentar-la als ajuts que concedeix Europa (FEDER) i ens confirmen que el projecte el donen per bo. Europa el que premia són aquells projectes que generen ocupació i economia productiva en un territori i ens diuen que ens en pagaran el 50%, que és el màxim que es dóna amb aquests ajuts. El pressupost, al voltants dels 4 milions d’euros (MEUR), encara que ens sembli molt gran, és modest: és el mateix que va valdre el Museu dels Sants (potser va costar mig miló d’euros menys), però és el mateix que costarà la piscina municipal coberta o una mica més del que ha costat el Firal nou. És, doncs, un projecte que es manté dins uns pressupostos que no són en cap cas una obra excessiva.

— Amb quins fons es compta, doncs?

— Per a nosaltres és insuficient tenir el 50% i comencem a cercar finançament a les institucions: a la Diputació de Girona (que ens en concedeix un 25%), a la Generalitat (entre un 15% i un 20% en forma d’ajuts en dos anys) i el que li queda a la ciutat és pagar l’IVA del projecte i poca cosa més. El que també li quedarà a la ciutat són les despeses que generarà a l’entorn, despeses d’urbanització que no formen part del propi projecte; és a dir, si hem d’adequar un aparcament per a autocars al costat de l’escola del Morrot, això, evidentment, ho haurà de pagar la ciutat, però ja són despeses molt menors; si hem de fer alguna obra d’urbanització per a millorar el benestar dels veïns, doncs, li correspondran a la ciutat. Arribar fins aquí ha costat molta feina, sis anys de feina… Fins que no es confirmen tots aquests ajuts, presentar les sol·licituds, molts viatges a Barcelona, molts viatges a Girona…, no ha estat fàcil. Obtenir un finançament com aquest no ha estat gens fàcil. Estem convençuts que serà un projecte molt atractiu, d’aquells que una persona que viu fora de la Garrotxa i la ve a visitar dirà “jo vul anar aquí”.

— I quin cost afegit tindrà tota aquesta adequació?

— Això ja està força definit en aquest moment i preveim que pot arribar a tenir un cost aproximadament d’uns 400.000 euros; és a dir, totes les obres d’adequació paral·leles que sortiran a l’entorn del Cràter i que es poden anar fent en anys successius… Ens agradaria millorar els accessos al volcà Montsacopa; si mai volem fer algun tipus d’intervenció…, però em refereixo que no formen part del propi projecte.
 

Pep Berga creu que l'Espai Cràter «serà molt bo per a la ciutat». Foto: Martí Albesa.


— Com és, doncs, el finançament a hores d'ara?

— Els números són molt clars i les fonts de finançament també: enguany s’invertiran 2.145.000 euros per a l’obra i 767.000 per a l’espai museogràfic. De la Diputació de Girona en vindran 450.631 € per a l’obra i 310.000 € per a l’espai museogràfic; del PUOSC en vindran 250.000; del Consell Comarcal de la Garrotxa, 225.000 euros, i del FEDER en vindran 886.000 (obra) i 317.000 (espai), un total 1.203.747 euros, doncs, pel que fa a la subvenció europea… L’aportació de l’Ajuntament aquest 2020 serà de 305.000 euros, és a dir, 105.585 euros d’estalvi ordinari de l’Ajuntament i 200.000 euros de venda de patrimoni. L’Ajuntament té patrimoni i si el ven només el pot dedicar a adquirir més patrimoni. Es veu doncs que això està perfectament deslligat del que s’ha parlat d’una pujada de l’IBI.

— Fins i tot al darrer ple de l’Ajuntament el cap del PSC, Josep Guix, va parlar de la possibilitat que el Ministerio de Cultura també fes la seva aportació a l’Espai Cràter…

— Ja li vaig dir: jo encantat de la vida! Si aquests 305.000 euros que hi posem nosaltres ens els donen els seus amics de Madrid estaré encantat de la vida… És una de les coses que va dir a l’últim ple i li he de demanar que pregunti al delegat del Govern espanyol, en Bramon,  a veure d’on podem treure aquests 305.000 euros i l’Ajuntament no n’hi haurà de posar ni un euro.

— Quin és l'estat actual del projecte de l'Espai Cràter?

— En aquest moment ja s’ha fet tot el procés de contractació, tant de la part de l’obra com de la part expositiva, que ho fan empreses diferents; de la part expositiva ja sabem qui són les empreses que han guanyat, i ara s’està en el procés d’exposició pública, és a dir, que les empreses que han perdut poden presentar algun tipus d’al·legació…, però a finals de gener, principis de febrer, haurien de començar les obres. A mig gener ja s’haurà adjudicat l’obra i es començaran immediatament després, calculo que al febrer ja veurem moviments de terres… L’espai expositiu i l’obra, que fan empreses diferents, es faran en paral·lel. Pel que fa a la part expositiva, museogràfica, estem parlant de maquetes, de pantalles, de programes…, que no hi ha la necessitat de posar-ho fins a l’últim moment… Penso que ara el més important és veure l’obra completada i veure quina valoració se’n fa després d’uns mesos de funcionar. Al final la gent acabarà decidint. Aquella pregunta que ens fèiem de si és un equipament que val la pena o no val la pena tenir a la ciutat, la resposta la tindrem a finals de 2021. L’equipament entrarà en funcionament el maig/juny de 2021 i el Nadal de 2021 ja podrem fer valoracions de quin impacte té.

Perquè tothom pugui arribar a l’Espai Cràter amb més bones condicions la variant d’Olot semblaria fonamental de tirar-la endavant al més aviat possible i aquesta és la qüestió que dirimeix el batlle d'Olot a la segona part d'aquesta entrevista.
 

 

Participació