La caça, a la baixa. | Carme Molist.
Reportatge

Caçadors, una espècie en perill d'extinció

L'activitat cinegètica viu hores baixes: la despoblació rural i la falta d’interès dels joves fan baixar el nombre de llicències, mentre que els exemplars de porcs senglars augmenten exponencialment i creen conflictes arreu del país

per Àlvar Margets / Laura Navarro
La caça, a la baixa. | Carme Molist.
Aquesta informació es va publicar originalment el 30 de desembre de 2019 i, per tant, la informació que hi apareix fa referència a la data especificada.
“Abans, en aquest mas, hi havia nou fills: el meu avi tenia vuit germans. A la masia del costat eren onze, i a la de més avall, vuit més. De tota aquesta gent només quedem la meva dona, els meus dos fills i jo”, detalla el ramader. En les dues últimes dècades, Llobera ha perdut un 20% de la població. 

El relleu generacional és un dels principals problemes de l'activitat cinegètica. Els joves tenen una oferta d’oci inacabable, tant digital com analògica, a l’aire lliure com sota cobert, i la cacera no els atrau. El canvi dels horaris d’oci també ha contribuït a aquesta pèrdua d’interès: la gent jove i adulta surt cada cop més tard. Els diumenges han passat de ser dies òptims per aixecar-se d’hora i fer activitats a la muntanya a ser dies de descans després d’una nit llarga. Les companyies d’energia i aigua surten guanyant amb aquest canvi, ja que el consum elèctric i d’aigua augmenta.

​Ramon Casatà, alcalde de Llobera i expresident de la societat local de caçadors, proposa incentivar els menors de trenta anys perquè descobreixin aquest món: “Fa un temps que les llicències dels jubilats són gratuïtes. Jo penso que s’hauria de fer al revés, que fins als 30 o 35 es tingués la llicència gratuïta”.

 

Llobera. Senyal que indica una veda de caça. El terreny de cacera comença just després


Fa 11 anys, a Catalunya hi havia més de 94.000 persones amb una llicència de caça. Des del 2008, però, aquesta pràctica ha patit una caiguda flagrant: el 2018 només hi havia 37.000 persones llicenciades (sense comptar les de les persones jubilades que no la renoven anualment).

El descens és lent però continu, i una de les principals causes és l’èxode rural i la percepció que se’n té: a les grans ciutats s’entén com a quelcom eminentment antic i anacrònic, una activitat innecessària.



La caça, actualment, és una eina que ajuda a gestionar la fauna de més del 90% del territori català, una superfície superior als 3 milions d’hectàrees. El descens de caçadors preocupa als experts perquè el nombre d’exemplars d’algunes espècies cinegètiques s’està disparant, com és el cas del porc senglar, i no s'està considerant cap alternativa a la dels caçadors per reduir la seva població. Aquest augment comporta costos econòmics i riscos per la salut, especialment a les carreteres catalanes.

Zones de Catalunya on es pot caçar

En verd, zones on es permet la caça (Zones de Caça Controlada, Àrees Privades de Caça, Zones d'Aprofitament Comú i Àrees de Gestió Cinegètica, entre d'altres). En rosat, zones on no es permet la caça (Parc Nacional, Refugis de Fauna Salvatge, Reserves Nacionals, Zones de seguretat Declarada, entre d'altres) / Elaboració pròpia amb dades del DARP.
 

1. El mapa de la davallada


La caiguda de la caça ha estat generalitzada en tot el territori català. En alguns municipis el descens arriba a ser de més del 90%, com és el cas de Talamanca, al Bages. El següent mapa mostra l’evolució de llicències per municipi de Catalunya entre el 2008 i el 2018. Els percentatges son relatius, i s’han representat amb colors més foscos els que indiquen un major descens. El mapa permet buscar un municipi en concret gràcies al seu cercador.



Les zones més fosques corresponen a una major davallada entre els anys 2008 i 2018. Les zones més clares representen els municipis on la variació no ha sigut significativa / Elaboració pròpia amb dades del DARP i de l'Idescat

Segons el president de la Federació Catalana de Caça, Sergio Sánchez, el fenomen del descens de llicències passa en la majoria d’esports. “Si ens fixem en el futbol, el golf o el tennis, tots baixen. Hi ha un envelliment poblacional”. L’activitat cinegètica, però, és un cas especial: el descens s’explica per causes estructurals. “És complicat iniciar-se en el món de la caça si no véns de la mà d’algú que te l’ensenyi. A més, per caçar necessites un entorn molt concret, necessites desplaçar-te i la llicència per utilitzar una arma”, explica Sánchez. 

Alguns col·lectius estan buscant nous adeptes en els més joves i, dins d'aquests, les dones. Mònica Schmid viu a Collserola i és caçadora: "Jo formo un grup d'unes 35 o 40 noies, [...] estem pujant bastant en aquest món. Ens fan cursos gratuïts per aprendre el tir. Jo vaig començar amb el tir de precisió a Montjuïc, i competeixo en una modalitat que es diu 'recorregut de caça', així que el tema tir ja el controlava bastant".



La davallada de la caça no és quelcom que succeeixi a tota Europa, sinó que és un fenomen que es dona especialment en els països del sud, més mediterranis. Jordi Ruiz, responsable de la subdirecció d’Activitats Cinegètiques i Pesca Continental de la Generalitat, considera que hi ha dos motius: “En primer lloc, la percepció que tenen els ciutadans de la caça, que als països centreeuropeus és millor que als mediterranis. I en segon lloc, l’oferta d’esports nous a l’aire lliure, d’activitats que abans no es feien, especialment als països del sud on fa més bon temps”. 



Sergio Sánchez i Jordi Ruiz coincideixen a assenyalar que l’abandonament del món rural tampoc afavoreix la pràctica de l’activitat cinegètica. Les comarques catalanes tradicionalment rurals perden població any rere any. Algunes com la Terra Alta o l’Alta Ribagorça han perdut més del 10% dels habitants en l’última dècada.

Variació de la població de Catalunya, per comarques


L’únic problema no és que hi hagi menys caçadors; també és preocupant que siguin cada vegada més grans i no hi hagi un relleu generacional. “Dos de cada tres caçadors catalans estan jubilats, hem d’entendre que la seva capacitat per caçar és més reduïda, i el que és més important: en els pròxims anys el nombre disminuirà encara més i les conseqüències de la superpoblació d’espècies seran més visibles”, adverteix Jordi Ruiz. 
 

2. Què és caça a Catalunya


La caça ha canviat molt els darrers anys. La variant menor, que consisteix a capturar animals més petits que una guineu comuna (generalment espècies aviàries com el faisà, el colom o la perdiu vermella), es practica molt menys, i la caça major ha adquirit una gran rellevància. La captura de tots els mamífers considerats cinegètics ha augmentat.



“El factor determinant és l’ús que se li dona al camp”, assegura Sergio Sánchez. “Fa vint anys la caça era eminentment menor: conills, perdius… Això ha desaparegut a causa del model d’agricultura que existeix. Els preus són molt ajustats i els pagesos ruixen els camps per evitar insectes i això provoca que no es vegin animals propis de la caça menor”.


 

3. La conquesta del porc senglar


Tot i que el nombre de llicències de caça baixa, la captura de certes espècies s’ha disparat, en especial el porc senglar (Sus scrofa). En el transcurs d'una dècada, els caçadors catalans han passat de capturar 22.000 exemplars de porc senglar a 58.000. Només del 2015 al 2016 es va incrementar en gairebé 10.000 peces.

Captures de porc senglar a Catalunya, per demarcacions


No hi ha un estudi demogràfic exhaustiu, però es calcula que hi ha uns 200.000 porcs senglars a Catalunya. Minuartia, consultoria ambiental que elabora informes periòdics sobre la densitat demogràfica del senglar, ha constatat un augment significatiu de l’espècie arreu del territori.

Com s’explica que cada vegada hi hagi més senglars si en els darrers anys les seves captures s’han triplicat? La resposta és senzilla: tenen més facilitats. Disposen de més aliments que abans, les persones els alimenten en les àrees urbanes i no tenen cap depredador directe.

 

«Jo em menjo el que caço, i no em menjaria mai un senglar d'aquí (Collserola)...»


Al Parc natural de Collserola, situat dins de l'àrea metropolitana de Barcelona, el nombre de senglars ha augmentat exponencialment a causa de la gran quantitat d'aliment que tenen disponible i que prové, en la seva gran majoria, dels humans.

Josep María López Martín, biòleg i director de les activitats cinegètiques del parc, ho posa de manifest: “Al senglar de Collserola, pel tipus de bosc, latitud i condicions climàtiques, no li toca tenir tanta densitat com la que sortiria. L'única forma d'explicar-ho és perquè se l'alimenta”. La conseqüència directa de la sobrealimentació és l'acceleració de la reproducció. “Perquè una femella comenci a reproduir-se necessita pesar 35 quilograms. Una femella de senglar en la naturalesa ho aconsegueix en 18 mesos; a Barcelona, només en mig any. L'increment reproductiu és espectacular”, assegura el biòleg. 



Per aquest motiu, caçadores com la Mònica decideixen no fer-ho a la zona. "Tinc coneguts que treballen a la UAB amb fauna de Collserola i s’han trobat de tot dins d’aquests animals. La gent els està crucificant amb tant de menjar, és el pitjor que es pot fer", declara.

Però el senglar no només ha conquerit les zones urbanes, sinó tot el territori català, espanyol i europeu. Els experts assenyalen l'increment de la massa forestal i el canvi climàtic com a principals causes per explicar el boom d’aquests animals.

Durant els anys setanta, els animals cinegètics a Catalunya eren estranys o molt controlats. Hi havia més gent en el medi rural que podia ocupar-se del seu control, la qual cosa feia que el nombre de conflictes fos molt reduït. En l'actualitat, la disponibilitat d'aliments a les muntanyes catalanes, juntament amb l'èxode rural, converteixen aquestes zones en paradisos sense límits per a aquests animals.

“Tots els ungulats que tenim a Europa depenen dels boscos i la superfície forestal a Europa està creixent des de fa seixanta anys. Catalunya és un dels paradigmes”, assegura López. Els ramaders també mostren preocupació, ja que les superpoblacions de certes espècies cinegètiques posen en risc la salut dels seus animals i de les persones.



Davant els perills per danys als conreus, propagació de la pesta porcina, accidents a les carreteres o per la simple irrupció de senglars a les ciutats, la Generalitat organitza batudes massives puntuals per reduir el nombre d’exemplars. Els caçadors, desbordats davant de l’increment de batudes al llarg de l’any, senten que l’administració no té cap pla alternatiu al de la cacera. En alguns casos de màxima urgència s’han arribat a contractar caçadors externs per tal d’ajudar i accelerar la feina, segons explica Ramon Casatà.
 

4. Accidents originats per un animal: el doble en quatre anys


Aquesta població de Sus scrofa en augment comporta conflictes molt diversos, com danys en les zones de cultius o transmissió de malalties. Un dels més efectes més directes i reveladors, són els accidents en les carreteres. Segons dades de la Direcció General de Trànsit, el 2018 es van comptabilitzar 3.302 accidents de trànsit originats per un animal, gairebé el doble que el 2014, any en què n'hi va haver 1.873.






El 94% del total d'accidents amb animals els causen ungulats (senglars i cérvols bàsicament), segons dades recopilades pel Departament d’Agricultura, Ramaderia i Pesca el 2018 (DARP). Carme Rosell, doctora en Biologia i fundadora de Minuartia, assegura en un informe publicat el 2011 que el senglar provoca el 85% dels accidents causats per xoc amb animal. 

Tot i que només un 8% d'aquests accidents provoca víctimes, els costos que se’n deriven són elevats: “Els accidents provocats per animals comporten uns costos aproximats de 9 milions i mig d’euros a l’any. Durant el període 2010-2014 aquests accidents han suposat uns 47 milions d'euros de costos globals”, desglossa un informe elaborat pel DARP.

La sinistralitat a les carreteres catalanes manté una tendència a la baixa des de fa anys, mentre que les col·lisions amb animals no paren d’augmentar. Aquest contrast és un dels riscos més evidents de la superpoblació de certes espècies cinegètiques.



Jordi Ruiz, però, puntualitza que el nombre d’accidents amb víctimes mortals causats per ungulats és superior al compte oficial: “Els Mossos d’Esquadra afirmen que hi ha un tipus d’accident que no el comptabilitzen com a provocat per un ungulat que són les sortides de via amb mort.” El cos policial considera que una part significativa d’aquests sinistres estan produïts per la irrupció d’un animal a la carretera. Davant una situació així, no s’ha d’evitar el xoc. Col·lidir amb l’animal comporta menys risc pels passatgers que esquivar-lo i sortir de la via a gran velocitat.

No hi ha gaires alternatives per solucionar el problema, i les existents no són innovadores. “En els trams més conflictius és necessari reforçar la senyalització i gestionar els marges de la via de forma adequada”, detalla Carme Rosell. “El que es fa és dissenyar passos de fauna on s'ha detectat punts negres, a més de senyalitzar. Poca cosa més”, explica el director d'Activitats Cinegètiques de Barcelona. 
 

5. Vacuna, sí o no?


Un grup d’investigadors de la Universitat Autònoma de Barcelona està elaborant un estudi sobre l’ús i efecte d’una vacuna esterilitzadora en les poblacions de senglars. Ha tingut rellevància mediàtica, se n’ha parlat a diversos mitjans i s’ha descrit com a una eina que ajudaria a controlar la superpoblació d’aquesta espècie en els pròxims anys. Jordi Ruiz considera que les informacions que s’han fet públiques disten molt de la realitat. “S’ha venut com si d’aquí a un o dos anys poguéssim tenir una vacuna miraculosa que acabaria amb el problema, però això no és el que estan dients els científics”, remarca. 

Per tal que la vacuna fos eficient, caldria vacunar entre un 40% i un 60% de les femelles de tot el territori. Suposant que la meitat de la població són femelles, això implicaria haver d’immunitzar entre 40.000 i 60.000 exemplars. “El cost unitari per vacunar un exemplar, depenent a quin indret es trobi i què calgui per capturar-lo, va dels 500 als 1.000 euros. A 500 euros per senglar, són 30 milions d’euros l’any, que és el doble de pressupost de la nostra direcció general”, detalla Jordi Ruiz. 

No és només això. La vacuna, segons afirmen els investigadors, només serviria en espais petits i confinats, on els senglars no es poguessin desplaçar molts quilòmetres amb facilitat. A més a més, els animals tenen uns mecanismes de defensa que els permet sobreviure a la pressió dels depredadors, mitjançant un augment de la seva capacitat reproductora. 

L’alternativa és la gestió integral, combinar diverses eines i abordar el problema des de diferents fronts per tal de reduir les superpoblacions de manera més eficient. “No existeix una mesura màgica que solucioni el problema: ni ho és la caça, ni ho és la vacuna”, afirma Maria Moreno, coordinadora d’entreteniment i comerç d’animals salvatges de la fundació animalista FAADA. “El més important és que la gent entengui que no es pot alimentar els senglars”, conclou Moreno.  

Altres mesures són canviar els contenidors de brossa per evitar que els animals els puguin tombar, realitzar accions puntuals (utilitzar repel·lents naturals, llums o sorolls molestos) que consegueixin que els porcs senglars vinculin aquests espais amb quelcom negatiu i no hi vulguin tornar.
 

6. Un tema tabú en política


Tot indica que la problemàtica descrita en aquest reportatge seguirà creixent. L’administració és incapaç d’aplicar totes les mesures que voldria per culpa d’una llei antiquada (de 1970) i que no s’adapta als conflictes actuals. “Hi ha una tafanera jurídica antiquada [...] els instruments de gestió territorial no estan ben adaptats a la situació actual”, especifica el Pla de prevenció dels danys i riscos originats per la fauna cinegètica (2017/2018) del DARP.



D’altra banda, els polítics, responsables de modificar la legislació, eviten enfrontar-s’hi perquè és un tema molt polaritzat i temen perdre vots. 

Els experts insten als polítics a fomentar la pràctica cinegètica per tal que la situació no empitjori: “Els hi estem dient als polítics -al final és tot política- que han de o bé fomentar la caça, o bé decidir què es farà en els pròxims deu anys”, afirma el biòleg López Martín. 

La desconnexió entre el món urbà i el món rural fa que a les ciutats la gent consideri la caça una pràctica arcaica i sense utilitat. La caça s'extingueix, i tot indica que les solucions innovadores per pal·liar les sobrepoblacions arribaràn quan la situació sigui insostenible. 

Metodologia

Per realitzar l'anàlisi de llicències per municipi hem utilitzat dues fonts: les llicències expedides per la Generalitat de Catalunya del 2008 al 2018 a través d'una petició d'informació al Departament d'Agricultura, Ramaderia, Pesca i Alimentació i, per altra banda, les dades del padró de cada municipi el 2008 i el 2018, disponibles a l'Idescat. Les dades de les llicències utilitzades en aquest reportatge les podeu trobar aquí. Les dades cartogràfiques per elaborar el mapa dels municipis i comarques de Catalunya s'han extret de l'Institut Cartogràfic i Geològic de Catalunya. S'ha considerat el període de 10 anys per analitzar l'evolució. 

Les dades dels accidents de trànsit per xoc amb animal provenen d'una petició d'Informació al Servei Català de Trànsit. Existeixen molts informes sobre les dades dels accidents a Catalunya causats per ungulats durant el període 2010-2014, però no eren actuals i vam considerar actualitzar-les. Els registres del SCT no distingeixen l'espècie causant de l'accident; tanmateix, hem reforçat l'argument amb els informes de Minuartia i de la mateixa Generalitat de Catalunya sobre el percentatge corresponent a porcs senglars.


Participació