22
de desembre
del
2019
Actualitzat
a les
17:29h
Ni les xifres de facturació i de benefici, ni les de les seves plantilles són comparables a les que tenen grans companyies catalanes. Però el cas de la família Feliu Bassols és interessant en la mesura que constitueix un model empresarial familiar, nascut i desenvolupat a les comarques del Pirineu català i que en les seves diferents branques d'activitat és la continuadora d'un segle i mig de treball.
Concentrats en la feina, intuïtius en la mirada de futur, paternalistes en la relació amb els seus equips i gens donats a la presència pública, els Feliu han construït durant el segle XX i el que porten del XXI un grup empresarial multisectorial que conserva de forma genuïna la seva naturalesa íntegrament familiar.
El segrest de Maria Àngels Feliu
L'anomenat cas Feliu, el segrest d'una filla del cap de la família, Tomàs Feliu de Cendra, un nom llegendari a Olot, va posar els focus informatius sobre un clan familiar que s'havia mantingut sempre en una discreció absoluta. Més enllà de la Garrotxa i algunes comarques veïnes, el nom dels Feliu era desconegut. Els adjectius van inundar els mitjans de comunicació. Es va parlar de "gran fortuna", "opulent empresari", "pròsper empresari", "milionari gironí"...
Maria Àngels Feliu va ser segrestada el 1992 per una banda maldestra de veïns de la zona de la que formava part fins i tot un policia municipal d'Olot. Per tal de cobrar el rescat exigit, va ser retinguda en condicions inhumanes durant prop de 500 dies al soterrani d'una casa de Sant Pere de Torelló (Osona), a pocs quilòmetres d'Olot.
La família es va disposar a pagar el rescat exigit. Però la incapacitat dels segrestadors per establir un canal segur de cobrament va encallar tant el cas que la investigació va donar per mort la farmacèutica d'Olot -tal com se la va anomenar en tot moment- i va fer empresonar dos detectius acusant-los del seu "assassinat".
L'impacte del segrest no sols a Olot sinó a tot Catalunya va ser escruixidor: una dona jove, mare de tres fills, sense cap protagonisme social, filla de la primera fortuna de la comarca, era raptada i desapareixia sense deixar pistes. El tractament de la notícia durant l'any i mig que va durar el segrest va ser un antecedent del que passaria amb les nenes assassinades a Alcàsser: un festival de sensacionalisme groc, salvatge, àvid de "notícies", en què es donava pantalla a individus més que dubtosos.
Tanmateix, Tomàs Feliu de Cendra no es va enfonsar fins i tot quan van aparèixer comentaris que parlaven d'un segrest "fingit" o d'un ajustament de comptes per motius de negocis foscos. Al final, tot era fals: Maria Àngels havia estat tractada de forma criminal, i va ser alliberada pel seu carceller, Sebastià Comas, que es va plànyer de la seva situació, desobeint les ordres del cap de la banda, el març de 1994.
Els autors van ser descoberts cinc anys després, el 1999, i van anar a judici el desembre de 2002. En l'interrogatori, el director financer de l'empresa, Josep Roura, i el propi Feliu de Cendra, van declarar que la família havia reunit uns 100 milions de pessetes en diners i divises per fer el pagament. Havien començat demanant-los 500 milions.
Acabat el judici, la farmacèutica Maria Àngels es va submergir en una privacitat en la qual s'ha mantingut fins al dia d'avui. Treballa a la seva farmàcia de tota la vida, en companyia de la seva germana Maria Carme, i vol enterrar en l'oblit aquell dramàtic episodi que quedarà com el segrest no polític més llarg de la història a casa nostra. El segrest va ser objecte d'un curós seguiment per part d'una periodista també garrotxina, Tura Soler, gran especialista en informació de successos del nostre país
Energia verda
L'actual cap de les empreses familiars és Tomàs Feliu i Bassols, un decidit impulsor de les energies renovables i que en conseqüència, actua en aquesta direcció en la seva acció empresarial i associativa. És conscient que el paper de les petites elèctriques -diminutes al costat dels gegants com Endesa o Iberdrola- passa per uns models de gestió molt orientats al consumidor, a la relació a la curta distància i a la promoció de noves formes de contemplar la relació entre el negoci i el planeta.
En la seva declaració de principis, Bassols Energia -que distribueix pràcticament tota l'electricitat que es consumeix a la Garrotxa i en bona part a les comarques veïnes- assegura que tota procedeix d'energies renovables. Tomàs Feliu no sols fabrica i ven electricitat sinó que elabora teoria sobre com ha de ser un futur que descriu com una "transició energètica" cap a formes més socials i compartides de gestió de l'energia. En això, l'empresa actual és continuadora de les seves arrels, que es troben en les pioneres centrals hidroelèctriques del Pirineu.
Bassols Energia va crear el 2018 l'associació Energy Transition (Entra), una plataforma d'intermediació pionera a l'estat espanyol per coordinar els consumidors en una gestió activa de la demanda d'energia, de la que Feliu és vicepresident. Comparteix aquesta iniciativa amb Estabanell Energia i l'andalusa Olivo Energía.
En l'acte de presentació celebrat a Màlaga, Feliu va afirmar: "El sistema elèctric està canviant molt ràpid, cap a un futur on la generació centralitzada i gestionable perdrà pes enfront d'energies renovables no gestionables en el marc de la transició energètica". I va concretar aquest nou escenari en què "la generació distribuïda comportarà un nou model de gestió, l'anomenada Xarxa Intel·ligent".
L'objectiu, descrit per un empresari elèctric, és trencador: "Els agregadors faciliten que el client final no sigui un consumidor passiu, sinó que sigui capaç de gestionar el seu consum i a la vegada pugui generar energia, consumir-la o emmagatzemar-la pel seu ús o bé abocar-la a la xarxa participant en els mercats elèctrics".
Feliu també és membre de la direcció de l'Asociación de Empresas Eléctricas (Aseme), una patronal que agrupa petites i mitjanes companyies elèctriques que tenen menys de cent mil clients.
Feliu, a la Fundació Princesa de Girona
Tomàs Feliu i Bassols, com la majoria dels grans empresaris catalans, no és amic d'aparèixer als mitjans de comunicació. I menys per motius que s'allunyin de la seva activitat. No se li coneixen declaracions ni preses de posició envers el procés d'independència de Catalunya. Ni a favor ni en contra.
La seva presència al Patronat de la Fundació Princesa de Girona sí que pot ser un indicador de la direcció en què es mouen les seves simpaties polítiques. Dins el patronat, és membre de la comissió delegada, que despatxa directament amb el rei Felip VI. Hi comparteix taula amb noms de l'empresariat espanyol com Javier de Godó, Marian Puig o Javier Botín O'Shea.
El juny de 2018, el president de la Generalitat, Quim Torra, va renunciar a la vicepresidència d'aquest patronat que li corresponia per estatuts, per darrere de la presidenta, que és la pròpia princesa d'Astúries i Girona.
Un relleu dramàtic
Malgrat tenir 85 anys, el patriarca familiar, Tomàs Feliu de Cendra, anava a l'empresa i estava al dia de les seves operacions. Però el dia 30 d'abril de 2005, un accident amb un tallagespes que va bolcar quan estava treballant-hi a la finca de Brunyola va acabar amb la seva vida. El succeiria a la presidència del grup d'empreses el seu fill, Tomàs Feliu i Bassols, un càrrec que compartiria amb la seva mare Concepció Bassols i Meroles, fins a la seva mort als 97 anys, el 30 d'octubre de 2017.
Així, de forma inesperada, va desaparèixer un veterà capità de la indústria catalana que havia cursat a l'IESE i que havia estat l'artífex de la fortuna dels Feliu. I que va deixar un llegat d'home d'empresa individualista, al·lèrgic a compartir negocis, de caràcter dur i resolutiu, emprenedor, concentrat en la feina i gelós de preservar la discreció entorn seu.
Un grup empresarial amb diverses branques
Tomàs Feliu i Bassols va tenir un dels seus primers càrrecs empresarials a Serveis Rurals SL. Des de llavors, ha format part amb diferents responsabilitats d'una vintena llarga de societats mercantils d'àmbits molt diversos: des de l'aigua mineral fins a l'esport, com la Unió Esportiva d'Olot. Ha estat membre de la direcció la gran patronal de Foment del Treball.
L'entramat empresarial de la família Feliu i Bassols gira entorn la matriu, que és Hijos de José Bassols SA. A partir d'aquesta, s'articulen les participacions en diverses societats, que controlen en la seva totalitat. Les més destacades són les de producció i distribució elèctrica: amb Bassols Energia Comercial SL, Bassols Energia SA, Webatt Energia SL o Elèctrica Curós SL. Les empreses elèctriques de Feliu mostren un grau de solvència mercantil força superior al de la mitjana del sector.
Els consells d'administració contenen una repetició de noms vinculats a la família, amb Tomàs Feliu en el nivell màxim de tot, i presències intermitents de les germanes Maria Àngels i Maria Carme. Joan Capdevila i Bassols, cosí dels Feliu, també és al consell i va ser conegut com a portaveu de la família durant el segrest. Dels altres dos germans Feliu i Bassols, Xavier va morir fa uns anys i Albert no intervé en l'activitat empresarial directa
Al marge del negoci elèctric, la família actua al tèxtil amb la veterana Bassols Curtidos, dedicada a la moda en pell. En el sector immobiliari, a través de Pla Residencial SL. Una inversió molt rellevant va ser la compra de l'empresa Aigua de Sant Aniol SL, que ha estat dotada per disposar d'un marge autònom de treball dins el conjunt familiar. Aquesta marca d'aigua, que es reivindica com l'"única d'origen volcànic" que es pot trobar al nostre país, també exporta a uns quinze països, com Estats Units, Japó, Austràlia, Aràbia Saudita o Gran Bretanya.
Una iniciativa molt estimada per Feliu és Webatt Energia SL, una empresa dedicada a perfeccionar i promoure l'emmagatzemament d'electricitat en bateries, de la que se'n va fer un llançament públic el 2017 i a la que s'augura un futur envejable en la perspectiva del cotxe elèctric i l'ús domèstic.
Bassols Energia SA va néixer a Banyoles el 1905 per generar i distribuir electricitat procedents de salts d'aigua. En els anys posteriors va construir més centrals hidroelèctriques al Ter i al Fluvià, i va ampliar les fonts generadores amb centrals tèrmiques. La plantilla és de 43 persones.
Curtidos Bassols SL té les seves arrels fundacionals el 1876, dedicada a l'adoberia per elaborar productes de pell adreçats al calçat i la confecció. El 1985 va inaugurar unes modernes instal·lacions des de les quals elabora producte de pell petita que presenta en les principals fires de moda internacional com PremierVision, a París, o Lineapelle, a Milà. Compta amb 33 treballadors.
Com és habitual en molts grups familiars, es vehiculen inversions a través de dues sicavs: Triolet Inversiones Sicav SA i Tyrol Inversiones Sicav SA, dirigides per Tomàs Feliu i domiciliades a Madrid. En totes dues apareix com a conseller Esteve Nogué i Bartrina, que és membre també d'altres consells d'empreses de la família: en la segona, un dels consellers és Joan Grau i Roig. El 2017, les dues sicav van sumar uns beneficis de més de 3 milions.
Concentrats en la feina, intuïtius en la mirada de futur, paternalistes en la relació amb els seus equips i gens donats a la presència pública, els Feliu han construït durant el segle XX i el que porten del XXI un grup empresarial multisectorial que conserva de forma genuïna la seva naturalesa íntegrament familiar.
El segrest de Maria Àngels Feliu
L'anomenat cas Feliu, el segrest d'una filla del cap de la família, Tomàs Feliu de Cendra, un nom llegendari a Olot, va posar els focus informatius sobre un clan familiar que s'havia mantingut sempre en una discreció absoluta. Més enllà de la Garrotxa i algunes comarques veïnes, el nom dels Feliu era desconegut. Els adjectius van inundar els mitjans de comunicació. Es va parlar de "gran fortuna", "opulent empresari", "pròsper empresari", "milionari gironí"...
Maria Àngels Feliu va ser segrestada el 1992 per una banda maldestra de veïns de la zona de la que formava part fins i tot un policia municipal d'Olot. Per tal de cobrar el rescat exigit, va ser retinguda en condicions inhumanes durant prop de 500 dies al soterrani d'una casa de Sant Pere de Torelló (Osona), a pocs quilòmetres d'Olot.
La família es va disposar a pagar el rescat exigit. Però la incapacitat dels segrestadors per establir un canal segur de cobrament va encallar tant el cas que la investigació va donar per mort la farmacèutica d'Olot -tal com se la va anomenar en tot moment- i va fer empresonar dos detectius acusant-los del seu "assassinat".
L'impacte del segrest no sols a Olot sinó a tot Catalunya va ser escruixidor: una dona jove, mare de tres fills, sense cap protagonisme social, filla de la primera fortuna de la comarca, era raptada i desapareixia sense deixar pistes. El tractament de la notícia durant l'any i mig que va durar el segrest va ser un antecedent del que passaria amb les nenes assassinades a Alcàsser: un festival de sensacionalisme groc, salvatge, àvid de "notícies", en què es donava pantalla a individus més que dubtosos.
Tanmateix, Tomàs Feliu de Cendra no es va enfonsar fins i tot quan van aparèixer comentaris que parlaven d'un segrest "fingit" o d'un ajustament de comptes per motius de negocis foscos. Al final, tot era fals: Maria Àngels havia estat tractada de forma criminal, i va ser alliberada pel seu carceller, Sebastià Comas, que es va plànyer de la seva situació, desobeint les ordres del cap de la banda, el març de 1994.
Maria Àngels Feliu i el forense Narcís Bardalet (l'embalsamador de Dalí), abans d'un tràmit judicial a Madrid el 2004. Foto: Marc Bataller / El Punt Avui
Els autors van ser descoberts cinc anys després, el 1999, i van anar a judici el desembre de 2002. En l'interrogatori, el director financer de l'empresa, Josep Roura, i el propi Feliu de Cendra, van declarar que la família havia reunit uns 100 milions de pessetes en diners i divises per fer el pagament. Havien començat demanant-los 500 milions.
Acabat el judici, la farmacèutica Maria Àngels es va submergir en una privacitat en la qual s'ha mantingut fins al dia d'avui. Treballa a la seva farmàcia de tota la vida, en companyia de la seva germana Maria Carme, i vol enterrar en l'oblit aquell dramàtic episodi que quedarà com el segrest no polític més llarg de la història a casa nostra. El segrest va ser objecte d'un curós seguiment per part d'una periodista també garrotxina, Tura Soler, gran especialista en informació de successos del nostre país
La farmàcia de Maria Àngels Feliu, en una imatge actual. Foto: Martí Albesa.
Energia verda
L'actual cap de les empreses familiars és Tomàs Feliu i Bassols, un decidit impulsor de les energies renovables i que en conseqüència, actua en aquesta direcció en la seva acció empresarial i associativa. És conscient que el paper de les petites elèctriques -diminutes al costat dels gegants com Endesa o Iberdrola- passa per uns models de gestió molt orientats al consumidor, a la relació a la curta distància i a la promoció de noves formes de contemplar la relació entre el negoci i el planeta.
En la seva declaració de principis, Bassols Energia -que distribueix pràcticament tota l'electricitat que es consumeix a la Garrotxa i en bona part a les comarques veïnes- assegura que tota procedeix d'energies renovables. Tomàs Feliu no sols fabrica i ven electricitat sinó que elabora teoria sobre com ha de ser un futur que descriu com una "transició energètica" cap a formes més socials i compartides de gestió de l'energia. En això, l'empresa actual és continuadora de les seves arrels, que es troben en les pioneres centrals hidroelèctriques del Pirineu.
Tomàs Feliu, a la dreta, a la presentació d'Entra. Foto: Bassols Energia.
Bassols Energia va crear el 2018 l'associació Energy Transition (Entra), una plataforma d'intermediació pionera a l'estat espanyol per coordinar els consumidors en una gestió activa de la demanda d'energia, de la que Feliu és vicepresident. Comparteix aquesta iniciativa amb Estabanell Energia i l'andalusa Olivo Energía.
En l'acte de presentació celebrat a Màlaga, Feliu va afirmar: "El sistema elèctric està canviant molt ràpid, cap a un futur on la generació centralitzada i gestionable perdrà pes enfront d'energies renovables no gestionables en el marc de la transició energètica". I va concretar aquest nou escenari en què "la generació distribuïda comportarà un nou model de gestió, l'anomenada Xarxa Intel·ligent".
L'objectiu, descrit per un empresari elèctric, és trencador: "Els agregadors faciliten que el client final no sigui un consumidor passiu, sinó que sigui capaç de gestionar el seu consum i a la vegada pugui generar energia, consumir-la o emmagatzemar-la pel seu ús o bé abocar-la a la xarxa participant en els mercats elèctrics".
Feliu també és membre de la direcció de l'Asociación de Empresas Eléctricas (Aseme), una patronal que agrupa petites i mitjanes companyies elèctriques que tenen menys de cent mil clients.
Feliu, a la Fundació Princesa de Girona
Tomàs Feliu i Bassols, com la majoria dels grans empresaris catalans, no és amic d'aparèixer als mitjans de comunicació. I menys per motius que s'allunyin de la seva activitat. No se li coneixen declaracions ni preses de posició envers el procés d'independència de Catalunya. Ni a favor ni en contra.
La seva presència al Patronat de la Fundació Princesa de Girona sí que pot ser un indicador de la direcció en què es mouen les seves simpaties polítiques. Dins el patronat, és membre de la comissió delegada, que despatxa directament amb el rei Felip VI. Hi comparteix taula amb noms de l'empresariat espanyol com Javier de Godó, Marian Puig o Javier Botín O'Shea.
El juny de 2018, el president de la Generalitat, Quim Torra, va renunciar a la vicepresidència d'aquest patronat que li corresponia per estatuts, per darrere de la presidenta, que és la pròpia princesa d'Astúries i Girona.
Un relleu dramàtic
Malgrat tenir 85 anys, el patriarca familiar, Tomàs Feliu de Cendra, anava a l'empresa i estava al dia de les seves operacions. Però el dia 30 d'abril de 2005, un accident amb un tallagespes que va bolcar quan estava treballant-hi a la finca de Brunyola va acabar amb la seva vida. El succeiria a la presidència del grup d'empreses el seu fill, Tomàs Feliu i Bassols, un càrrec que compartiria amb la seva mare Concepció Bassols i Meroles, fins a la seva mort als 97 anys, el 30 d'octubre de 2017.
Així, de forma inesperada, va desaparèixer un veterà capità de la indústria catalana que havia cursat a l'IESE i que havia estat l'artífex de la fortuna dels Feliu. I que va deixar un llegat d'home d'empresa individualista, al·lèrgic a compartir negocis, de caràcter dur i resolutiu, emprenedor, concentrat en la feina i gelós de preservar la discreció entorn seu.
Nom: Tomàs Feliu i Bassols, enginyer de camins i president de la companyia Hijos de José Bassols SL.
Família: fill de Tomàs Feliu de Cendra (1920-2005) i germà de Maria Àngels Feliu, coneguda com la farmacèutica d'Olot arran de patir un segrest el 1992.
Una xifra: facturació global per sota dels 100 milions. Plantilla d'unes 150 persones.
Actitud davant el procés: Hermetisme. Forma part del Patronat de la Fundació Princesa de Girona.
Un grup empresarial amb diverses branques
Tomàs Feliu i Bassols va tenir un dels seus primers càrrecs empresarials a Serveis Rurals SL. Des de llavors, ha format part amb diferents responsabilitats d'una vintena llarga de societats mercantils d'àmbits molt diversos: des de l'aigua mineral fins a l'esport, com la Unió Esportiva d'Olot. Ha estat membre de la direcció la gran patronal de Foment del Treball.
L'entramat empresarial de la família Feliu i Bassols gira entorn la matriu, que és Hijos de José Bassols SA. A partir d'aquesta, s'articulen les participacions en diverses societats, que controlen en la seva totalitat. Les més destacades són les de producció i distribució elèctrica: amb Bassols Energia Comercial SL, Bassols Energia SA, Webatt Energia SL o Elèctrica Curós SL. Les empreses elèctriques de Feliu mostren un grau de solvència mercantil força superior al de la mitjana del sector.
La seu de Bassols Energia a Olot. Foto: Martí Albesa.
Els consells d'administració contenen una repetició de noms vinculats a la família, amb Tomàs Feliu en el nivell màxim de tot, i presències intermitents de les germanes Maria Àngels i Maria Carme. Joan Capdevila i Bassols, cosí dels Feliu, també és al consell i va ser conegut com a portaveu de la família durant el segrest. Dels altres dos germans Feliu i Bassols, Xavier va morir fa uns anys i Albert no intervé en l'activitat empresarial directa
Al marge del negoci elèctric, la família actua al tèxtil amb la veterana Bassols Curtidos, dedicada a la moda en pell. En el sector immobiliari, a través de Pla Residencial SL. Una inversió molt rellevant va ser la compra de l'empresa Aigua de Sant Aniol SL, que ha estat dotada per disposar d'un marge autònom de treball dins el conjunt familiar. Aquesta marca d'aigua, que es reivindica com l'"única d'origen volcànic" que es pot trobar al nostre país, també exporta a uns quinze països, com Estats Units, Japó, Austràlia, Aràbia Saudita o Gran Bretanya.
Una iniciativa molt estimada per Feliu és Webatt Energia SL, una empresa dedicada a perfeccionar i promoure l'emmagatzemament d'electricitat en bateries, de la que se'n va fer un llançament públic el 2017 i a la que s'augura un futur envejable en la perspectiva del cotxe elèctric i l'ús domèstic.
Bassols Energia SA va néixer a Banyoles el 1905 per generar i distribuir electricitat procedents de salts d'aigua. En els anys posteriors va construir més centrals hidroelèctriques al Ter i al Fluvià, i va ampliar les fonts generadores amb centrals tèrmiques. La plantilla és de 43 persones.
Curtidos Bassols SL té les seves arrels fundacionals el 1876, dedicada a l'adoberia per elaborar productes de pell adreçats al calçat i la confecció. El 1985 va inaugurar unes modernes instal·lacions des de les quals elabora producte de pell petita que presenta en les principals fires de moda internacional com PremierVision, a París, o Lineapelle, a Milà. Compta amb 33 treballadors.
Com és habitual en molts grups familiars, es vehiculen inversions a través de dues sicavs: Triolet Inversiones Sicav SA i Tyrol Inversiones Sicav SA, dirigides per Tomàs Feliu i domiciliades a Madrid. En totes dues apareix com a conseller Esteve Nogué i Bartrina, que és membre també d'altres consells d'empreses de la família: en la segona, un dels consellers és Joan Grau i Roig. El 2017, les dues sicav van sumar uns beneficis de més de 3 milions.
Banc dels Pirineus, una fallida de manual
El patrimoni dels Feliu va patir un impacte molt sensible amb la caiguda del Banc dels Pirineus, constituït el 1975 amb el nom de Banco de Coordinación Industrial, i del qual Tomàs Feliu de Cendra n'havia estat un dels fundadors, junt amb destacats prohoms i industrials gironins.
El banc va ser intervingut pel Banc d'Espanya el 1980, cosa que va desencadenar l'espectacle d'una fallida clàssica de pel·lícula americana: amb els clients fent cua a les finestretes per exigir que els donessin els seus diners.
Alguns analistes catalans van culpar l'autoritat bancària espanyola d'aquell naufragi, que hauria permès perquè es tractava d'una banc català. La situació de l'entitat no era bona ni molt menys, ja que s'havien concedit avals que no figuraven a la comptabilitat ordinària. També s'estaven pagant desmesurats interessos als clients, es donaven crèits a empreses vinculades directament al propi banc o als seus accionistes i s' havien emprès inversions immobiliàries d'alt risc que van acabar en catàstrofe.
Un llarg procediment judicial va culminar amb la sentència ferma de fallida fraudulenta per part del Tribunal Suprem el 1993, amb un desequilibri de 2.061 milions de pessetes entre l'actiu i el passiu. Els consellers van ser jutjat i condemnats. Entre ells hi havia Tomàs Feliu de Cendra.
Tot indica que Feliu havia posat massa confiança en Higini Torras i Magem, primer promotor del banc i empresari envoltat de conflictes per la contaminació de la seva paperera de Sarrià de Ter i per unes formes empresarials poc ortodoxes. Perseguit per la justícia, Torras va fugir al Brasil, on va morir.
Els administradors del Banc dels Pirineus no van ser jutjats fins dotze anys després d'haver estat presentat l'escrit d'acusació, l'abril de 1998. Disset exmembres del consell van afrontar peticions d'entre 7 i 13 anys de presó. El 2001, l'Audiència Nacional va condemnar quinze directius per un delicte d'apropiació indeguda. Abans de la condemna, però, havien pactat que restituirien el deute generat pel Pirineus al Fons de Garantia Bancària i al Banc d'Espanya.
El somni d'un banc de pura raça gironina, per bé que amb intencions d'estendre's per les comarques lleidatanes i fer el salt fins a Osca, va acabar en desastre. Els nous temps, competitius i marcats per un darwinisme bancari, no deixaven espai per aquests projectes, a mig camí entre el negoci i un determinat concepte -sovint discutible, però real- de servei a les economies locals, que és allà on apuntaven persones com Feliu de Cendra.
El patrimoni dels Feliu va patir un impacte molt sensible amb la caiguda del Banc dels Pirineus, constituït el 1975 amb el nom de Banco de Coordinación Industrial, i del qual Tomàs Feliu de Cendra n'havia estat un dels fundadors, junt amb destacats prohoms i industrials gironins.
El banc va ser intervingut pel Banc d'Espanya el 1980, cosa que va desencadenar l'espectacle d'una fallida clàssica de pel·lícula americana: amb els clients fent cua a les finestretes per exigir que els donessin els seus diners.
Alguns analistes catalans van culpar l'autoritat bancària espanyola d'aquell naufragi, que hauria permès perquè es tractava d'una banc català. La situació de l'entitat no era bona ni molt menys, ja que s'havien concedit avals que no figuraven a la comptabilitat ordinària. També s'estaven pagant desmesurats interessos als clients, es donaven crèits a empreses vinculades directament al propi banc o als seus accionistes i s' havien emprès inversions immobiliàries d'alt risc que van acabar en catàstrofe.
Un llarg procediment judicial va culminar amb la sentència ferma de fallida fraudulenta per part del Tribunal Suprem el 1993, amb un desequilibri de 2.061 milions de pessetes entre l'actiu i el passiu. Els consellers van ser jutjat i condemnats. Entre ells hi havia Tomàs Feliu de Cendra.
Tot indica que Feliu havia posat massa confiança en Higini Torras i Magem, primer promotor del banc i empresari envoltat de conflictes per la contaminació de la seva paperera de Sarrià de Ter i per unes formes empresarials poc ortodoxes. Perseguit per la justícia, Torras va fugir al Brasil, on va morir.
Els administradors del Banc dels Pirineus no van ser jutjats fins dotze anys després d'haver estat presentat l'escrit d'acusació, l'abril de 1998. Disset exmembres del consell van afrontar peticions d'entre 7 i 13 anys de presó. El 2001, l'Audiència Nacional va condemnar quinze directius per un delicte d'apropiació indeguda. Abans de la condemna, però, havien pactat que restituirien el deute generat pel Pirineus al Fons de Garantia Bancària i al Banc d'Espanya.
El somni d'un banc de pura raça gironina, per bé que amb intencions d'estendre's per les comarques lleidatanes i fer el salt fins a Osca, va acabar en desastre. Els nous temps, competitius i marcats per un darwinisme bancari, no deixaven espai per aquests projectes, a mig camí entre el negoci i un determinat concepte -sovint discutible, però real- de servei a les economies locals, que és allà on apuntaven persones com Feliu de Cendra.