17
de desembre
del
2019
Actualitzat
a les
9:11h
Durant tot aquest Nadal i fins al 15 de gener de l'any vinent es pot visitar l’exposició “Fragments”, de Duaita Prats, preparada a la Sala Cal Fat de l’Orfeó Popular Olotí, a peu de carrer.
Es tracta de trossets estirats d’aquí i d’allà de deu anys de treballs de l’artista, reflex del tot múltiple i divers en el qual es mou. Tanmateix, tenen un nexe comú: les ganes de veure-hi més enllà, d’escampar el missatge d’una veu que crida des dels espais abandonats, dels misteris de la natura, d’aquest jo ancestral que rau en l’ànima col·lectiva, a vegades adormit.
Hi trobareu fotografies de les naus buides de Can Batlló, vell espai industrial barceloní, de galeries i cel·les de la presó Model, encara plenes de les olors dels seus habitants, o escenes del comiat de Francesc Gelada del seu taller olotí. També, la instal·lació “Grècia, març 2016”, sobre els migrants i la problemàtica dels refugiats que Europa no sap com resoldre.
I els vespres de caps de setmana reviu l'escenografia escultòrica estrenada al Lluèrnia, dones imaginàries que surten del seu amagatall per recordar-nos que sí, que hi ha altres realitats, i que no oblidem que nosaltres també som terra i aigua. Una relació sobre la qual Prats ha conversat en la seva vessant periodística amb persones singulars, entrevistes de les quals n’hi ha un petit recull: Manolo García, Carme Forcadell, Raimon Panikkar i Jordi Bonet.
La mostra és d’entrada lliure i es podrà veure fins el 15 de gener.
Es tracta de trossets estirats d’aquí i d’allà de deu anys de treballs de l’artista, reflex del tot múltiple i divers en el qual es mou. Tanmateix, tenen un nexe comú: les ganes de veure-hi més enllà, d’escampar el missatge d’una veu que crida des dels espais abandonats, dels misteris de la natura, d’aquest jo ancestral que rau en l’ànima col·lectiva, a vegades adormit.
Hi trobareu fotografies de les naus buides de Can Batlló, vell espai industrial barceloní, de galeries i cel·les de la presó Model, encara plenes de les olors dels seus habitants, o escenes del comiat de Francesc Gelada del seu taller olotí. També, la instal·lació “Grècia, març 2016”, sobre els migrants i la problemàtica dels refugiats que Europa no sap com resoldre.
I els vespres de caps de setmana reviu l'escenografia escultòrica estrenada al Lluèrnia, dones imaginàries que surten del seu amagatall per recordar-nos que sí, que hi ha altres realitats, i que no oblidem que nosaltres també som terra i aigua. Una relació sobre la qual Prats ha conversat en la seva vessant periodística amb persones singulars, entrevistes de les quals n’hi ha un petit recull: Manolo García, Carme Forcadell, Raimon Panikkar i Jordi Bonet.
La mostra és d’entrada lliure i es podrà veure fins el 15 de gener.