12
de desembre
del
2019
Actualitzat
a la
13:33h
Tres-cents quaranta-nou usuaris participen dels tallers de memòria que, per dinovè any consecutiu, s’organitzen a la Garrotxa. Un estudi posa de manifest la importància dels tallers que, a més d’estimular la memòria, afavoreixen la interrelació entre els participants i eviten l’aïllament social de les persones grans. N'han parlat aquest matí en seu municipal, acompanyats del batlle d'Olot, Pep Berga, Salvador Vilar, director-gerent de la residència Montsacopa, i Sandra Casado, tècnica del Consorci d’Acció Social de la Garrotxa (CASG).
La 19a edició dels tallers de memòria, iniciats aquest passat mes d'octubre –que impulsa el Consorci d’Acció Social de la Garrotxa amb l’equip professional de la residència Montsacopa en col·laboració amb les entitats de gent gran i el suport de l’Obra Social La Caixa– s'organitza a partir de la necessitat de poder oferir una activitat adreçada a les persones majors de 65 anys que manifestaven pèrdues de memòria, amb l’objectiu de prevenir, mantenir les funcions cognitives i detectar de manera precoç els casos de demència.
Actualment hi ha en marxa un total de 29 grups de 18 casals i associacions repartits entreSant Feliu de Pallerols, Mieres, la Canya, Sant Privat, els Hostalets d’en Bas, Sant Esteve d’en Bas, Tortellà, Batet i Olot, on es concentren la major part dels tallers. Són les mateixes entitats de gent gran que sol·liciten realitzar els tallers al seu casal. Les peticions es fan arribar al Consorci d’Acció Social de la Garrotxa abans del mes de setembre de cada any per a poder programar les sessions del nou curs.
Els tallers són dirigits per una psicòloga o una educadora social, formada especialment per a realitzar aquests tallers. Es tracta de sessions d’una hora de durada que es porten a terme un cop a la setmana durant els mesos d’octubre a juny. Aquests tallers se celebren de manera grupal, amb grups d’entre 8 i 16 persones.
Una píndola contra l'aïllament social
El mes de juny del 2018 el Consorci d’Acció Social es va interessar per la proposta que els havia fet arribar la responsable de Processos i Continuïtat d'AP de l’Institut d'Assistència Sanitària i Institut Català de la Salut, d’una nova eina que podia afavorir l’endarreriment de la pèrdua de memòria, EM-Line, realitzada per l’equip de neurologia de l’Hospital Josep Trueta.
Entre el setembre del 2018 i el gener del 2019, a la Garrotxa es va dur a terme l’estudi sobre l’eficàcia dels tallers de memòria amb l’objectiu d’avaluar l’eficàcia del programa de rehabilitació cognitiva EM-Line en comparació amb els tallers convencionals.
A la Garrotxa van participar en l’estudi 71 persones voluntàries. Se’ls va assignar aleatòriament a un dels grups d’estudi (taller convencional, ús del programa informàtic i placebo actiu que realitzava debats a les sessions) i abans i després dels tallers se’ls va sotmetre a una avaluació cognitiva. Els resultats van demostrar que la millora de la seva funció cognitiva era igual en els tres casos, però no la percepció que en tenien.
Un cop analitzat els resultats de l’estudi, des del CASG i conjuntament l’equip de professionals de la residència Montsacopa es va valorar positivament haver-hi participat. I es va constatar que els tallers tradicionals, en què hi ha contacte humà, són els més ben valorats i tenen major percepció d’autoeficàcia. Un altre aspecte que s’ha evidenciat és el vincle que es crea en els grups, ja que s'evita l’aïllament social que pateixen algunes persones grans, especialment si viuen soles i no tenen contacte familiar.
Com a novetat arran de l’estudi s’ha valorat implementar en alguns grups el treball el programa EM-Line, sobretot on hi hagi persones participants que estiguin acostumats a fer ús de l’ordinador o facilitar el programa a persones amb dificultats de mobilitat que els impedeixen desplaçar-se als centres on es realitzen els tallers.
La 19a edició dels tallers de memòria, iniciats aquest passat mes d'octubre –que impulsa el Consorci d’Acció Social de la Garrotxa amb l’equip professional de la residència Montsacopa en col·laboració amb les entitats de gent gran i el suport de l’Obra Social La Caixa– s'organitza a partir de la necessitat de poder oferir una activitat adreçada a les persones majors de 65 anys que manifestaven pèrdues de memòria, amb l’objectiu de prevenir, mantenir les funcions cognitives i detectar de manera precoç els casos de demència.
Actualment hi ha en marxa un total de 29 grups de 18 casals i associacions repartits entreSant Feliu de Pallerols, Mieres, la Canya, Sant Privat, els Hostalets d’en Bas, Sant Esteve d’en Bas, Tortellà, Batet i Olot, on es concentren la major part dels tallers. Són les mateixes entitats de gent gran que sol·liciten realitzar els tallers al seu casal. Les peticions es fan arribar al Consorci d’Acció Social de la Garrotxa abans del mes de setembre de cada any per a poder programar les sessions del nou curs.
Els tallers són dirigits per una psicòloga o una educadora social, formada especialment per a realitzar aquests tallers. Es tracta de sessions d’una hora de durada que es porten a terme un cop a la setmana durant els mesos d’octubre a juny. Aquests tallers se celebren de manera grupal, amb grups d’entre 8 i 16 persones.
Una píndola contra l'aïllament social
El mes de juny del 2018 el Consorci d’Acció Social es va interessar per la proposta que els havia fet arribar la responsable de Processos i Continuïtat d'AP de l’Institut d'Assistència Sanitària i Institut Català de la Salut, d’una nova eina que podia afavorir l’endarreriment de la pèrdua de memòria, EM-Line, realitzada per l’equip de neurologia de l’Hospital Josep Trueta.
Entre el setembre del 2018 i el gener del 2019, a la Garrotxa es va dur a terme l’estudi sobre l’eficàcia dels tallers de memòria amb l’objectiu d’avaluar l’eficàcia del programa de rehabilitació cognitiva EM-Line en comparació amb els tallers convencionals.
A la Garrotxa van participar en l’estudi 71 persones voluntàries. Se’ls va assignar aleatòriament a un dels grups d’estudi (taller convencional, ús del programa informàtic i placebo actiu que realitzava debats a les sessions) i abans i després dels tallers se’ls va sotmetre a una avaluació cognitiva. Els resultats van demostrar que la millora de la seva funció cognitiva era igual en els tres casos, però no la percepció que en tenien.
Un cop analitzat els resultats de l’estudi, des del CASG i conjuntament l’equip de professionals de la residència Montsacopa es va valorar positivament haver-hi participat. I es va constatar que els tallers tradicionals, en què hi ha contacte humà, són els més ben valorats i tenen major percepció d’autoeficàcia. Un altre aspecte que s’ha evidenciat és el vincle que es crea en els grups, ja que s'evita l’aïllament social que pateixen algunes persones grans, especialment si viuen soles i no tenen contacte familiar.
Com a novetat arran de l’estudi s’ha valorat implementar en alguns grups el treball el programa EM-Line, sobretot on hi hagi persones participants que estiguin acostumats a fer ús de l’ordinador o facilitar el programa a persones amb dificultats de mobilitat que els impedeixen desplaçar-se als centres on es realitzen els tallers.