27
de novembre
del
2019
Actualitzat
a les
15:44h
Aquest mig matí s'han fet públics els noms i del treballs guanyadors de les Beques Ciutat d'Olot en un acte a l'Arxiu Comarcal de la Garrotxa. D'una banda, l'ambientòleg Oriol Baena ha guanyat la Beca Oriol de Bolòs de Ciències Naturals per un projecte que vol esbrinar si la Garrotxa és una porta d’entrada d’un important flux migratori d’aus durant la tardor –i per a fer-ho enregistrarà els sons nocturns en un coll de muntanya. De l'altra, la historiadora de l'art, Nèlida D. Ruiz de los Paños, obté la Beca Ernest Lluch de Ciències Socials i Humanes per a estudiar la història del ja mític Cine Club Olot. Cada projecte està dotat amb 4.500 euros.
Setanta anys de cineclubisme olotí
Nèlida D. Ruiz de los Paños (doctorada amb una tesi sobre Andrei Tarkovski, director de cinema soviètic) ha guanyat la Beca Ernest Lluch de Ciències Socials i Humanes 2019 pel projecte titulat “Història i propòsits del Cine Club Olot”. L’objectiu de l’estudi és la història del Cine Club Olot des dels seus inicis –que poden datar-se a mitjans de la dècada dels anys cinquanta del segle passat, tot i que amb un altre nom– fins a l’actualitat. La selecció de les pel·lícules programades per l’associació al llarg dels anys ha de permetre fer una radiografia del moment sociològic, cultural, psicològic i polític de la societat que d’alguna manera retrata.
El jurat que ha atorgat la beca –en que s'han presentat sis treballs– ha estat constituït per Margarida Casacuberta, Miquel Casademont, Jordi Feu i Sigrid Werning, amb l’absència de Rosa Lluch, que ha notificat el seu vot per telèfon, actuant com a secretari Antoni Mayans.
La codirectora del film La Funa de Víctor Jara, ha manifestat que en la situació que ens trobem, més enllà del "procés", amb la "immersió en el sistema econòmic neoliberar" era molt d'agrair "que hi hagi institucions que dediquin recursos a la cultura". Nèlida D. Ruiz ha explicat, quant a la seva recerca, que "és fonamental saber què pretenien els cineclubs i saber quin és l’efecte que van tenir sobre els pobles”, amb què a banda de les sales de projecció, el llistat de films i la programació al llarg de tots els anys en què va funcionar el Cine Club Olot, caldrà entrevistar-ne els testimonis abans que es perdi la seva veu definitivament.
Quines espècies volen de nit per l'Alta Garrotxa?
Pel que fa la Beca Oriol de Bolòs de Ciències Naturals 2019 ha recaigut en Oriol Baena Crespo, per un estudi que porta per títol "La migració d'aus nocturna per l'Alta Garrotxa: una aproximació acústica". El jurat –conformat per Xavier Viñas, Lluís Paluzie, Margarida Castañer, Francesc Córdoba i Joan Bach, amb Laura Baldrich i Emili Bassols, actuant com a secretaris–
n'ha valorat, d'entre els nou treballs presentats, la varietat i el nivell, i ha recomanat a l'Ajuntament d'Olot que continuï amb la tasca de promocionar i divulgar les beques i procurar-ne la publicació entera o la síntesi de les obres premiades. De fet, els treballs premiats es poden consultar a l'Arxiu Comarcal de la Garrotxa (per bé que se'n publica algun com, recentment, el llibre sobre els cent anys de l'Escola Música d'Olot), però no estan digitalitzats i no es poden consultar en línia.
A manca de l'autor principal de l'estudi premiat, Oriol Baena, un company seu d'estudis, Robert Manzano, ha explicat que es tracta d’un estudi pioner a Catalunya, ja que instal·larà diversos aparells d’enregistrament sonor en un coll de muntanya garrotxí per a recollir dades dels ocells durant les nits de migració de la tardor (anàtids, túrdids…). D’aquesta manera se sabrà quines espècies i amb quina intensitat arriben a Catalunya a través d'aquests aparells, que es col·locaran al llarg i ample de la serra de Comanegra. La Garrotxa és una porta d'entrada d'un important flux migratori d'aus durant la tardor? És la pregunta a què vol respondre la recerca, que es farà amb un aparell ja homolgat i amb un altre, en para·lel, anomenat Audimoth –més barat–, de codi obert, que si resulta igual o més pràctic que l'altre, obrirà noves vies en aquest tipus d'estudis.
De fet, fins ara no s’havia utilitzat mai aquesta tècnica de manera estandarditzada al nostre país, ja que les experiències de monitoratge de la migració dels ocells per colls de muntanya és escassa. Robert Manzano ha afirmat que esperen enregistrar les poblacions que han criat al nord d’Europa i que vénen a la península Ibèrica o al nord d’Àfrica a passar l’hivern. Segons Manzano, també servirà per saber més coses sobre com afecta la crisi climàtica a les aus, ja que darrerament s'ha observat alguns detalls preocupants, com l'endarreriment d'algunes espècies a aixecar el vol per a la migració postnupcial o que als Alps s'hi observa que en les noves niades els ocells cada cop són més petits.
Els guanyadors rebran 4.500 euros per a elaborar els seus estudis. Les Beques Ciutat d’Olot es convoquen anualment des del 1988 per donar suport a la investigació en l’àmbit local.
Setanta anys de cineclubisme olotí
Nèlida D. Ruiz de los Paños (doctorada amb una tesi sobre Andrei Tarkovski, director de cinema soviètic) ha guanyat la Beca Ernest Lluch de Ciències Socials i Humanes 2019 pel projecte titulat “Història i propòsits del Cine Club Olot”. L’objectiu de l’estudi és la història del Cine Club Olot des dels seus inicis –que poden datar-se a mitjans de la dècada dels anys cinquanta del segle passat, tot i que amb un altre nom– fins a l’actualitat. La selecció de les pel·lícules programades per l’associació al llarg dels anys ha de permetre fer una radiografia del moment sociològic, cultural, psicològic i polític de la societat que d’alguna manera retrata.
El jurat que ha atorgat la beca –en que s'han presentat sis treballs– ha estat constituït per Margarida Casacuberta, Miquel Casademont, Jordi Feu i Sigrid Werning, amb l’absència de Rosa Lluch, que ha notificat el seu vot per telèfon, actuant com a secretari Antoni Mayans.
Nèlida D. Ruiz durant la seva intervenció a l'Arxiu Comarcal de la Garrotxa. Foto: Martí Albesa.
La codirectora del film La Funa de Víctor Jara, ha manifestat que en la situació que ens trobem, més enllà del "procés", amb la "immersió en el sistema econòmic neoliberar" era molt d'agrair "que hi hagi institucions que dediquin recursos a la cultura". Nèlida D. Ruiz ha explicat, quant a la seva recerca, que "és fonamental saber què pretenien els cineclubs i saber quin és l’efecte que van tenir sobre els pobles”, amb què a banda de les sales de projecció, el llistat de films i la programació al llarg de tots els anys en què va funcionar el Cine Club Olot, caldrà entrevistar-ne els testimonis abans que es perdi la seva veu definitivament.
Quines espècies volen de nit per l'Alta Garrotxa?
Pel que fa la Beca Oriol de Bolòs de Ciències Naturals 2019 ha recaigut en Oriol Baena Crespo, per un estudi que porta per títol "La migració d'aus nocturna per l'Alta Garrotxa: una aproximació acústica". El jurat –conformat per Xavier Viñas, Lluís Paluzie, Margarida Castañer, Francesc Córdoba i Joan Bach, amb Laura Baldrich i Emili Bassols, actuant com a secretaris–
n'ha valorat, d'entre els nou treballs presentats, la varietat i el nivell, i ha recomanat a l'Ajuntament d'Olot que continuï amb la tasca de promocionar i divulgar les beques i procurar-ne la publicació entera o la síntesi de les obres premiades. De fet, els treballs premiats es poden consultar a l'Arxiu Comarcal de la Garrotxa (per bé que se'n publica algun com, recentment, el llibre sobre els cent anys de l'Escola Música d'Olot), però no estan digitalitzats i no es poden consultar en línia.
Robert Manzano ha parlat en nom d'Oriol Baena, amb qui participarà en la recerca becada. Foto: Martí Albesa.
A manca de l'autor principal de l'estudi premiat, Oriol Baena, un company seu d'estudis, Robert Manzano, ha explicat que es tracta d’un estudi pioner a Catalunya, ja que instal·larà diversos aparells d’enregistrament sonor en un coll de muntanya garrotxí per a recollir dades dels ocells durant les nits de migració de la tardor (anàtids, túrdids…). D’aquesta manera se sabrà quines espècies i amb quina intensitat arriben a Catalunya a través d'aquests aparells, que es col·locaran al llarg i ample de la serra de Comanegra. La Garrotxa és una porta d'entrada d'un important flux migratori d'aus durant la tardor? És la pregunta a què vol respondre la recerca, que es farà amb un aparell ja homolgat i amb un altre, en para·lel, anomenat Audimoth –més barat–, de codi obert, que si resulta igual o més pràctic que l'altre, obrirà noves vies en aquest tipus d'estudis.
De fet, fins ara no s’havia utilitzat mai aquesta tècnica de manera estandarditzada al nostre país, ja que les experiències de monitoratge de la migració dels ocells per colls de muntanya és escassa. Robert Manzano ha afirmat que esperen enregistrar les poblacions que han criat al nord d’Europa i que vénen a la península Ibèrica o al nord d’Àfrica a passar l’hivern. Segons Manzano, també servirà per saber més coses sobre com afecta la crisi climàtica a les aus, ja que darrerament s'ha observat alguns detalls preocupants, com l'endarreriment d'algunes espècies a aixecar el vol per a la migració postnupcial o que als Alps s'hi observa que en les noves niades els ocells cada cop són més petits.
Els guanyadors rebran 4.500 euros per a elaborar els seus estudis. Les Beques Ciutat d’Olot es convoquen anualment des del 1988 per donar suport a la investigació en l’àmbit local.