Castellfollit de la Roca guanya un dels Premis Solidaris ONCE Catalunya

Pel seu programa de senyalització en braille de diferents punts d’interès turístic del municipi que conformen l’itinerari circular que permet recórrer els carrers del nucli antic

El batlle, Miquel Reverter, durant la presentació dels plafons turístics inclusius el juliol de 2018.
El batlle, Miquel Reverter, durant la presentació dels plafons turístics inclusius el juliol de 2018. | Martí Albesa.
NacióGarrotxa
14 de novembre del 2019
Actualitzat a les 9:01h

Els Premis Solidaris ONCE Catalunya tenen la finalitat de reconèixer i premiar aquelles persones, entitats, institucions, projectes i mitjans de comunicació i administracions que realitzen una labor solidària en el seu entorn d'influència i procuren la inclusió social de tots els ciutadans, la normalització i l'autonomia personal, l'accessibilitat universal i la vida independent. Els premiats destaquen per la seva sensibilitat social, la seva llarga trajectòria i la seva dedicació en pro dels drets socials dels més desafavorits.

Els premiats rebran l’obra escultòrica Solidaris en un acte públic que tindrà lloc dijous 28 de novembre a les 18.30 h a l’Auditori ONCE Catalunya (Gran Via, 400, de Barcelona).
Els guardonats dels Premis Solidaris ONCE Catalunya 2019 són:

— A la Institució, Organització, Entitat o ONG:
Associació AREMI
— Al mitjà o projecte de comunicació:
TV3: ‘Viure la sordceguesa amb 12 anys’
— A la Persona Física:
Enric Morist, coordinador de CREU ROJA Catalunya
— A l'Empresa:
Suara Cooperativa
— A l'Administració Pública:
Ajuntament de Castellfollit de la Roca

“Aquests guardons premien la solidaritat que tenim la sort de rebre a diari a Catalunya i que ens permet fer la nostra tasca social. Els Premis Solidaris ONCE donen visibilitat a persones i iniciatives, que moltes vegades són invisibles, i ens agradaria que tothom sabés de les seves lluites i superacions quotidianes perquè s’ho mereixen. Fan una feina diària, callada i tenaç i demostren que amb esforç i constància hi ha realitats que es poden canviar”, assegura el president dels Premis Solidaris ONCE Catalunya i també president del Consell Territorial de l’ONCE Catalunya, David Bernardo.

Els Premis Solidaris ONCE Catalunya es celebren des del 2001. Des de llavors han estat guardonats, entre d’altres, Miquel Martí i Pol, Josep Maria Espinàs, Pere Casaldàliga, Isidre Esteve, el Pare Manel, Anna Vives, Borja Corcóstegui i les fundacions de Vicente Ferrer o Pasqual Maragall.

El jurat ha estat format enguany per David Bernardo, president del Consell Territorial de l'ONCE a Catalunya; Enric Botí, delegat territorial d’ONCE Catalunya; Manel Eiximeno, director CRE ONCE Barcelona; Eugenio Prieto, conseller general de l'ONCE; Francina Alsina, presidenta de la Taula d'Entitats del Tercer Sector Social; Antonio Guillén, president del COCARMI; Francesc Iglesies, secretari d’Afers Socials i Famílies de la Generalitat de Catalunya; i representants de mitjans de comunicació.

Ajuntament de Castellfollit de la Roca

Pel seu programa de senyalització en braille de diferents punts d’interès turístic del municipi que conformen l’itinerari circular que permet recórrer els carrers del nucli antic.
El petit poble de Castellfollit de la Roca, una de les portes d'entrada al Parc Natural de la Zona Volcànica de la Garrotxa, s'alça sobre un espectacular cingle basàltic de 50 metres d'altura i de gairebé un quilòmetre de llargada.

L’objectiu d’aquest itinerari és realitzar una passejada pel casc antic de Castellfollit, situat a sobre la Cinglera de Basalt. Es tracta d’un recorregut de poc més d’un quilòmetre, on es fa parada en els espais de major interès del municipi. Un espai únic a 50 metres d’alçada entre els rius Fluvià i Toronell.

El recorregut consta de 12 plaques i dos mapes de gran format. La senyalització turística distribuïda al llarg de l’itinerari, dona informació al visitant en quatre idiomes i en braille. S’ha tingut present el format, el color i s’ha donat relleu a les imatges per facilitar la informació a les persones amb discapacitat visual. Tota aquesta senyalització també està adaptada, a una alçada de 90 cm, per facilitar l’accés a la informació a les persones amb dificultats de mobilitat.

Associació AREMI

Per portar més de 40 anys dedicant-se a les persones amb paràlisi cerebral des que són nens fins que són grans. És una associació molt coneguda i reconeguda a la província de Lleida.
L’Associació AREMI és una entitat d’iniciativa social, sense ànim de lucre, que va néixer el 27 d’abril de 1976 com a iniciativa d’un grup de pares i mares amb fills o filles afectats de paràlisi cerebral o altres discapacitats físiques motòriques, que van veure la necessitat de crear un centre adequat a les necessitats que presentaven aquests nens i nenes.

L’entitat va posar en funcionament el Centre d’Educació Especial AREMI a l’octubre de 1977, en un edifici situat al marge esquerre del riu Segre. Al novembre de 1982, però, el riu va créixer, emportant-se el Centre. A partir d’aquí es va continuar la tasca en diferents ubicacions, fins al gener de 1990. Llavors es van posar en funcionament les noves instal·lacions al carrer Mestre Tonet.

L’any 1991 l’Associació crea el Servei de Residència. El 2008 AREMI amplia les places amb unes noves instal·lacions situades al carrer Garraf, de la capital de Ponent. Al 1993 es va posar en marxa el Centre Ocupacional amb l’objectiu de continuar oferint l’activitat terapèutica a les persones en edat adulta. L’Associació va impulsar el CLUB ESPORTIU AREMI per fomentar l’esport per a tothom.

Des de l’any 2003, també disposa del Centre per l’Autonomia Personal, SIRIUS-AREMI, un servei gratuït que ofereix informació, orientació i assessorament a persones amb discapacitat temporal i/o permanent i a la gent gran.
 

TV3. TV Reportatge: ‘Viure la sordceguesa amb 12 anys

El reportatge d’Agustí Forné, Andreas Kierulf i Miquel Àngel Garcia, emès al TN del 6 de juliol, explica la vida de la Júlia Prat, que té 12 anys i és sordcega. Li van diagnosticar la síndrome de Charge quan era un nadó. És una malaltia rara que, entre altres afectacions, provoca la pèrdua de visió i audició. La Júlia no hi veu més enllà d'un metre i necessita els audiòfons per sentir-hi. La seva mare, Montse Ruiz, explica que "vam tenir un dia de dol, de plorar molt", però la família treballa cada dia perquè ella sigui tan independent com sigui possible. Com diu: "Endavant, sempre endavant!". "Si ella ho fa, ho hem de fer nosaltres".

La sordceguesa provoca greus problemes de comunicació i afecta les habilitats necessàries per a una vida mínimament autònoma. A Catalunya, hi ha censades 380 persones amb sordceguesa. Tenen, com a màxim, un 10% de visió i un camp visual de 10 de graus. La seva pèrdua d'audició és binaural, és a dir, de les dues orelles, i superior als 25 decibels. La relació amb les altres persones i amb l'entorn és molt complexa. La figura del mediador és clau perquè aprenguin a comunicar-se i a ser autònoms.

Enric Morist i Güell

Va entrar al món de la Creu Roja de ben petit, amb només 7 anys, el 1973, com a afiliat a Creu Roja Joventut de la seva ciutat, Igualada.

A través del seu pare -que va ser voluntari de la Creu Roja durant més de 50 anys-, a casa seva tota la família ha viscut des de sempre aquesta institució i tots els membres tenen ben interioritzats conceptes com ara, el voluntariat, l’ajuda humanitària, els socors i les emergències i, en definitiva, tot el que significa ajudar les persones que més ho necessiten.
Després, ja de gran, va fer de monitor, de directiu de Creu Roja Joventut a Catalunya, va ser coordinador de l’assemblea comarcal de la Creu Roja a la comarca de l’Anoia, coordinador a la demarcació de Barcelona, i des de 2005 és coordinador de la Creu Roja a Catalunya.
També ha tingut una implicació molt directa en els òrgans institucionals de la Taula del Tercer Sector Social de Catalunya, de la qual n’ocupa actualment la vicepresidència i en va ser el president en funcions del juliol a l’octubre de 2017.

Morist posa molt en valor les persones que decideixen fer-se voluntaris i voluntàries per donar el millor que tenen: el seu temps. Temps per dedicar-lo a les persones que es troben en situació de vulnerabilitat, que estan soles, que pateixen, que necessiten algú al seu costat per ajudar-los a recuperar la seva normalitat.

El seu desig: “Que les persones visquin amb dignitat. Que ningú hagi de marxar de casa seva per situacions d’extrema pobresa, persecució o conflictes. I que tothom que pateix tingui algú al seu costat per ajudar-lo a començar de nou”.

Suara Cooperativa

Suara és una cooperativa d’iniciativa social i sense ànim de lucre amb més de 35 anys d’experiència acumulada en el sector de l’atenció a les persones. Té com a missió transformar l’entorn social, millorant la realitat de les persones mitjançant serveis de qualitat arrelats al territori, que promoguin el seu benestar i creixement, des d’un projecte empresarial cooperatiu.

Desenvolupa la seva activitat en els àmbits de serveis socials, atenció a la dependència; infància i famílies; benestar i salut; gent gran, educació, formació i ocupació, entre d’altres. Dona resposta a les necessitats d’atenció, suport, assistència i educació d’infants i joves; de famílies; de persones que requereixen algun tipus de suport per a ser més autònomes; de persones que volen entrar en el mercat laboral o tenen com a objectiu millorar professionalment. I de persones que necessiten suport davant situacions de crisi.

L’any 2018, Suara Cooperativa va atendre més de 46.000 persones a Catalunya, amb
4.219 llocs de treball. Suara és una cooperativa innovadora, propera, participativa i socialment responsable. És membre de Clade Grup Empresarial d’Economia Social.