Un espectacle inspirat en les falles del Pirineu marcarà l'inici del Lluèrnia

"Teia", de Júlia Farrero s'estrena aquest dijous al Teatre Principal d'Olot a les nou del vespre

Júlia Farrero parla dels seus records a «Teia», que enceta el Lluèrnia 2019.
Júlia Farrero parla dels seus records a «Teia», que enceta el Lluèrnia 2019. | @lluernia.
Redacció
05 de novembre del 2019
Actualitzat a les 12:45h
Les falles del Pirineu són la inspiració de Teia, aquest espectacle de circ íntim, on conviuen la tradició i la delicadesa: una peça de trapezi on es crea un univers rústic a través d'imatges i símbols que desperten els sentits i que marca l'inici de la Fumarola prèvia del Lluèrnia 2019, que se celebrarà durant tot el dissabte 9 de novembre.

En aquest espectacle –guanyador de la beca de creació d'Artsdecarrer.cat–, a través del cos i de la fusta, Júlia Farrero parla dels seus records, de la pròpia vida, del seu padrí i d’aquelles persones de mans arrugades i peus arrelats a la terra. Un escenari en construcció on tot es transforma i on a través de l’imaginari s’entreveuen les contradiccions de l’ésser humà.

Teia és una peça en solitari que pretén crear un univers rústic on a través d’imatges i símbols es despertin els sentits i facin viatjar l’espectador a l’univers de la tradició i la terra.

Tret de sortida del Festival
 
El tret de sortida del festival, aquesta tarda a les set al solar de Can Sau (al carrer Proa), servirà, també per a obrir al públic un nou espai de carrer que es va crear amb l’enderroc de can Sau. La consolidació de la paret mitgera del solar, a càrrec de l’estudi unparelldarqui- tectes (Eduard Callís i Guillem Moliner), ha superat la intervenció tècnica per a generar un espai que evoca les capelles del contigu santuari del Tura.

El treball creatiu dels arquitectes es complementarà amb els vitralls retroil·luminats de l’artista visual Quim Domene, hortolà de la llum en aquest Lluèrnia 2019, que oferirà en conjunt una nova plaça que, ben bé, podria operar de santuari civil en un barri on els espais cívics són, més que una necessitat, una urgència
Arxivat a