Escriptors, lectors, traductors i editorials independents se citen a Besalú a la Liberisliber

L'organització destaca la importància de la fira, amplia el nombre d'activitats culturals i obre la porta a les noves empreses del sector

Una parada de la fira
Una parada de la fira | ACN
Redacció
07 d'octubre del 2019
Actualitzat a les 17:03h
Els amants dels llibres d'editorials independents han tingut una nova cita aquest cap de setmana a Besalú. La fira Liberisliber fa deu anys i ho ha celebrat omplint dues places de la localitat de llibres d'aquestes editorials. En concret n'hi havia 65, malgrat que van ser prop d'un centenar les que van voler estar presents a la fira, un fet que certifica "la importància" que ha generat Liberisliber en el sector.

El seu director, Miquel-Àngel Codes, assenyala que aquest desè aniversari és "un orgull" i alhora "un repte" per seguir endavant i posa en valor que cada any han "d'innovar" i posar nous atractius a la fira. En aquesta edició destaquen l'increment d'activitats culturals, la voluntat de relacionar sectors i el suport que es dona a editorials que acaben de començar i que han exposat a l'espai Joves i Belles.

Les xifres del certamen són ben diferents de les que hi havia el 2009 quan Codes va iniciar "aquesta aventura". "En deu anys hem passat de fer difusió per veure si aconseguíem arrossegar editorials petites, a haver de seleccionar les que poden exposar", assenyala.

De fet, la plaça de Sant Pere ja va quedar petita fa uns anys, fet que va obligar Codes i la resta d'organitzadors a ampliar l'espai amb la plaça del Claustre. El que també ha augmentat són les activitats que s'hi fan. Aquest any n'hi havia més d'una trentena, amb una presència important de les que feien referència a la literatura per als més petits.

En aquest sentit, l'Oriol González, editor de la Bira Biro de Barcelona, assenyala que en els últims anys hi ha hagut una eclosió d'aquest gènere, i reclama més fires com la Liberisliber per poder arribar a més lectors. González reconeix, però, que si hi ha un gènere que ha pogut aguantar més bé la crisi ha estat l'infantil, però demana que se'l reconegui com es fa amb la literatura per a adults.
  Més enllà de l'àmbit per a la mainada, entre les activitats que més destaquen hi havia el 5è Simposi Educació i Edició, que es va fer a la Universitat de Girona el passat dijous. A més, també s'han convidat escriptors, actors i s'han repartit premis Liberisliber. L'edició d'aquest any s'ha tancat, com és habitual, amb un concert, el que va oferir ahir el duet Jansky a la plaça de Sant Pere, interpretant versions de lletres de Patti Smith.

Crear "més xarxa"

Una de les reivindicacions de la majoria de paradistes és la necessitat de crear una "xarxa" entre les editorials independents. Asseguren que suposen un "pes molt important" del consum de lectura que es fa a Catalunya, però que, en canvi, no tenen uns aparadors acord a la rellevància dels llibres que venen.

Amb tot, Codes reconeix que aquest és un sector que "pateix una autoregulació involuntària", o sigui, que veu limitat el seu públic, ja que els textos que porta a exposició són "més difícils, o més compromesos" que el "producte comercial".

Un bon exemple d'aquest tipus de literatura és l'editorial empordanesa Wunderkammer. La seva propulsora, Elisabet Riera, explica que "és difícil sobreviure" amb un gènere tant complex com el que porta i per això aposta per "agrupar-nos tots" per intentar tenir més visibilitat.

Riera recupera obres literàries d'artistes que han publicat "textos estranys, perduts o que mai no han estat traduïts". Se centra especialment en el segle XIX, i l'editora reconeix que el seu públic és "diferent i molt particular".
 

La fira Liberisliber es va embolcallar amb l'entorn monumental de Besalú. Foto: ACN