El Museu de la Garrotxa incorpora una obra de Joan Puig Manera

El pintor, pioner de l’art cinètic, va néixer a Olot, però va créixer com a artista en els entorns avantguardistes de París

«Sense Títol» de Joan Puig Manera
«Sense Títol» de Joan Puig Manera | Museu de la Garrotxa
Redacció
25 de setembre del 2019
Actualitzat a la 13:43h
La col·lecció del Museu de la Garrotxa creixerà aquest any amb la incorporació de l’oli Sense títol, pintat per l’olotí Joan Puig Manera el 1958.

Puig Manera (Olot, 1921-l’Escala 2013), considerat un pioner de l’art cinètic, va deixar Olot ben aviat, i es va formar a Figueres i Barcelona abans de marxar a París, on es va desenvolupar com a artista i va exposar amb altres pintors de la talla de Kandinsky, Paul Klee o Joan Miró. Puig Manera, que es va endinsar en les avantguardes quan l’escena artística olotina era en ple estancament, s’emmarca en un grup d’artistes locals no figuratius nascuts les dècades de 1910 i 1920 que sovint han estat menystinguts pel gran públic i per bona part de la crítica de l’art del seu moment, com ara Àngel Vila, Virgili Batlle, Leonci Queras o Esteve Serrat Paxinc.

La incorporació del quadre, que es podrà veure en el futur en les sales d’exposició del Museu de la Garrotxa, respon precisament a la voluntat de l’equipament d’ampliar la col·lecció amb artistes olotins allunyats del que el gran públic sol associar a l’art creat Olot i poc representats tant en aquest museu com en altres espais d’exposició del país.

L’adquisició ha anat a càrrec de la Generalitat de Catalunya d’acord amb el Pla Integral de les Arts Visuals, pel qual el Departament de Cultura compra obra per als museus del país a partir de les seves propostes.

Joan Puig Manera va néixer a Olot el 18 d’octubre de 1921. Orfe des de molt jove, va marxar a fer els estudis de batxillerat a Figueres i després es va traslladar a Barcelona, on va cursar les carreres de Dret i Belles Arts. L’any 1956, un any després d’acabar els estudis, va marxar a París, on de seguida va connectar amb els moviments artístics més avançats. Membre del grup de pintors permanents de les galeries d’art Craven i Denise René, Manera va participar assíduament als Salons de París, que se celebraven cada any al Museu d’Art Modern. A la galeria Craven i Denise René va exposar juntament amb artistes com Dubuffet, Max Ernst, Kandinsky, Paul Klee o Joan Miró, i a The Paris Gallery de Londres les
seves obres van compartir espai amb treballs de Víctor Vasarely, Lucio Fontana, Auguste Herbin o Pierre Soulages, així com amb pintures de l’artista cinètic valencià Eusebi Sempere. Al llarg de la seva vida va rebre diversos premis. L’any 1971, per motius familiars, va tornar a Catalunya i es va establir a Pontós (Alt Empordà), des d’on va continuar pintant fins al final.

Pioner del moviment cinètic, l’obra de Puig Manera busca el moviment, al qual dona més importància que no pas als colors. En les seves pintures la geometria i el moviment són protagonistes, però malgrat la linealitat de les formes l’obra traspua una gran sensibilitat. L’artista descrivia la seva tècnica com un treball per ajustar els diversos plans de llum que es troben en un quadre fins que es crea una tensió i el quadre vibra; és aleshores quan es produeix un magnetisme que connecta amb l’espectador.

El nou quadre té un valor especial pel fet que s’inscriu en la primera època de Puig Manera, un moment en què treballava sobretot amb grisos. El tractament de l’espai en el quadre contrasta poderosament amb les obres que es feien en l’àmbit català en aquella dècada. L’adquisició és notable també pel fet que l’artista té molt poca obra exposada arreu de
Catalunya.

La incorporació d’aquesta primera obra de Joan Puig Manera per part del Museu de la Garrotxa s’inscriu en una política d’ampliació de la col·lecció necessària per actualitzar i fer créixer la col·lecció dels Museus d’Olot.

Especialment, es volen incorporar exponents d’expressions artístiques que el públic no associa amb la ciutat d’Olot, malgrat que gran part d’aquests artistes s’han format a l’Escola d’Art o bé han conviscut amb el context artístic de la capital de la Garrotxa
Arxivat a