25
de juliol
del
2019
Actualitzat
a les
18:17h
"Excepcional" ha estat l'adjectiu més emprat durant la presentació, aquest dijous, de les descobertes fetes al jaciment arqueològic de La Dou, a Sant Esteve d'en Bas (Vall d'en Bas). D'una banda, l'ha emprat Maria Saña, del Departament de Prehistòria de la UAB i directora del projecte, que ha assegurat que "l'excepcionalitat" del jaciment l'aporta no solament la dimensió del jaciment sinó, també, perquè és "el primer lloc on es documenta una estructura d'aquest tipus", que és de la darrera etapa del Bronze Final (fa uns tres mil anys). I tot això a escassos metres de les troballes neolítiques de campanyes anteriors, amb què es podria concloure que la Vall, en aquesta gran àrea, hauria estat poblada durant tota la prehistòria.
De fet, a l'interior del fossat s'hi ha trobat objectes de prestigi que sovint no es descobreixen en un hàbitat domèstic, amb què els arqueòlegs pensen alguns dels pobladors d'aquest indret bé devien gaudir d'un cert poder "adquisitiu". Parlem de restes de ceràmica, joies (un braçalet de lignit, per exemple), vasos, una peça de molí, fins i tot una mandíbula de porc sencera i restes del que podria haver estat l'estructura d'un pont o una passera.
El fossat de La Dou representa, doncs, una troballa única i excepcional a Catalunya. Es tracta d’un fossat de 5 m d’amplada i uns 1,80 m d’alçada, amb una estructura que recolzaria un model de poblament fins ara no documentat en aquesta àrea geogràfica, basat en l’existència de recintes tancats en zones planeres. "Una estructura de caràcter defensiu, limítrof, de característiques excepcionals, un dels més importants del nord-est peninsular", ha reblat Maria Saña, directora de l'excavació arqueològica.
En qualsevol cas, segons Maria Saña, Vanessa Navarrete (UAB), codirectora del projecte, i Albert Garcia (UAB) es devia produir alguna mena de catàstrofe natural o social (un conflicte). De fet, entre els tres nivells arqueològics documentats que conformen el rebliment del fossat, cal destacar un nivell excepcionalment ric en material ceràmic i d’altres elements que es podrien vincular a l’abocament de les restes resultants de l’incendi d’estructures de caràcter domèstic. Juntament amb el material ceràmic, s’han recuperat restes de material constructiu (argamassa d’argila barrejada amb material vegetal), fustes i restes de fauna cremades. A més, s’han documentat alguns materials més singulars, com ara braçalets de lignit, objectes de bronze i restes d’objectes vinculats al processat de vegetals.
També, el batlle de la Vall d'en Bas, Lluís Amat, ha fet servir el mot "excepcional" per a reclamar del govern de la Generalitat més recursos, especialment econòmics (enguany l'Ajuntament també ha contribuït econòmicament a la campanya), per manera que aquesta joia del patrimoni cultural i natural català pugui establir-se com un projecte de llarga durada per a donar continuïtat temporal als treballs que s'hi realitzen.
La documentació de tot un seguit d’estructures de sosteniment de dimensions considerables i el seu alineament podria indicar que es tracta de la base d’algun tipus d’estructura aèria (pont, plataforma) vinculada a l’ocupació del Bronze Final que finalment va ser destruïda.
Del Neolític al Bronze Final
L’estiu de 2005 es va localitzar el jaciment de la Dou en el marc de les obres per a la construcció de la variant de Sant Esteve d’en Bas. Fins al moment, s’han fet 11 campanyes d’intervencions arqueològiques programades (2006-2019), una prospecció aèria (2007) i una prospecció geofísica (2009-2013), amb una superfície total excavada en extensió de 1.900 m² i una superfície intervinguda a partir de la prospecció geofísica de 25.600 m².
El jaciment de la Dou presenta una cronologia que va des del Neolític (4800-4300 aC) fins al Bronze Final (1260-920 aC). L’ocupació del Bronze Final es va identificar a partir de prospeccions geomagnètiques realitzades l'any 2009, que van permetre localitzar una anomalia de grans dimensions situada al bell mig del camp de conreu. A partir de l’excavació es va poder verificar que es tractava d’una macroestructura negativa arranjada aprofitant un antic paleocanal que fou utilitzat com a fossat durant l’ocupació del Bronze Final.
Albert Garcia ha avançat que també, des d'aquest juliol, es realitzen treball a la cova 120 de l'Alta Garrotxa, a prop de Sales de Llierca, on a més de troballes de poblaments més recents, s'hi ha descobert "materials paleontològics previs al Neolític" que cal estudiar a fons.
De fet, a l'interior del fossat s'hi ha trobat objectes de prestigi que sovint no es descobreixen en un hàbitat domèstic, amb què els arqueòlegs pensen alguns dels pobladors d'aquest indret bé devien gaudir d'un cert poder "adquisitiu". Parlem de restes de ceràmica, joies (un braçalet de lignit, per exemple), vasos, una peça de molí, fins i tot una mandíbula de porc sencera i restes del que podria haver estat l'estructura d'un pont o una passera.
Maria Saña, directora del projecte del jaciment de La Dou. Foto: Martí Albesa.
El fossat de La Dou representa, doncs, una troballa única i excepcional a Catalunya. Es tracta d’un fossat de 5 m d’amplada i uns 1,80 m d’alçada, amb una estructura que recolzaria un model de poblament fins ara no documentat en aquesta àrea geogràfica, basat en l’existència de recintes tancats en zones planeres. "Una estructura de caràcter defensiu, limítrof, de característiques excepcionals, un dels més importants del nord-est peninsular", ha reblat Maria Saña, directora de l'excavació arqueològica.
En qualsevol cas, segons Maria Saña, Vanessa Navarrete (UAB), codirectora del projecte, i Albert Garcia (UAB) es devia produir alguna mena de catàstrofe natural o social (un conflicte). De fet, entre els tres nivells arqueològics documentats que conformen el rebliment del fossat, cal destacar un nivell excepcionalment ric en material ceràmic i d’altres elements que es podrien vincular a l’abocament de les restes resultants de l’incendi d’estructures de caràcter domèstic. Juntament amb el material ceràmic, s’han recuperat restes de material constructiu (argamassa d’argila barrejada amb material vegetal), fustes i restes de fauna cremades. A més, s’han documentat alguns materials més singulars, com ara braçalets de lignit, objectes de bronze i restes d’objectes vinculats al processat de vegetals.
El batlle de la Vall d'en Bas al jaciment de La Dou. Foto: Martí Albesa.
També, el batlle de la Vall d'en Bas, Lluís Amat, ha fet servir el mot "excepcional" per a reclamar del govern de la Generalitat més recursos, especialment econòmics (enguany l'Ajuntament també ha contribuït econòmicament a la campanya), per manera que aquesta joia del patrimoni cultural i natural català pugui establir-se com un projecte de llarga durada per a donar continuïtat temporal als treballs que s'hi realitzen.
La documentació de tot un seguit d’estructures de sosteniment de dimensions considerables i el seu alineament podria indicar que es tracta de la base d’algun tipus d’estructura aèria (pont, plataforma) vinculada a l’ocupació del Bronze Final que finalment va ser destruïda.
Del Neolític al Bronze Final
L’estiu de 2005 es va localitzar el jaciment de la Dou en el marc de les obres per a la construcció de la variant de Sant Esteve d’en Bas. Fins al moment, s’han fet 11 campanyes d’intervencions arqueològiques programades (2006-2019), una prospecció aèria (2007) i una prospecció geofísica (2009-2013), amb una superfície total excavada en extensió de 1.900 m² i una superfície intervinguda a partir de la prospecció geofísica de 25.600 m².
Un dels joiells trobats al fossat del jaciment de La Dou. Foto: Martí Albesa.
El jaciment de la Dou presenta una cronologia que va des del Neolític (4800-4300 aC) fins al Bronze Final (1260-920 aC). L’ocupació del Bronze Final es va identificar a partir de prospeccions geomagnètiques realitzades l'any 2009, que van permetre localitzar una anomalia de grans dimensions situada al bell mig del camp de conreu. A partir de l’excavació es va poder verificar que es tractava d’una macroestructura negativa arranjada aprofitant un antic paleocanal que fou utilitzat com a fossat durant l’ocupació del Bronze Final.
Albert Garcia ha avançat que també, des d'aquest juliol, es realitzen treball a la cova 120 de l'Alta Garrotxa, a prop de Sales de Llierca, on a més de troballes de poblaments més recents, s'hi ha descobert "materials paleontològics previs al Neolític" que cal estudiar a fons.
Al jaciment s'hi treballa de ben de matí per a evitar l'acció del sol. Foto: Martí Albesa.