Junta de Govern Local

S'aprova la llicència d’obres per a restaurar la façana de Sant Esteve d'Olot

Per bé que es compta amb sengles subvencions de la Generalitat i de la Diputació de Girona, el Bisbat, la parròquia i els Amics de Sant Esteve faran una campanya de recapta per abastar els 200.000 euros restants

per Xavier Borràs, Olot, 11 de juliol de 2019 a les 15:37 |
Detall de la façana de l'església de Sant Esteve d'Olot. | Martí Albesa.
El batlle d'Olot, Pep Berga –en la represa de les compareixences al Saló de Sessions de l'Ajuntament– ha anunciat aquest matí que durant la reunió de la Junta de Govern Local s'ha aprovat el Projecte de conservació i restauració de la façana de l’església de Sant Esteve que, amb un pressupost previst de 263.000 euros abordarà, quan s'hagi aconseguit tot el finançament, la restauració d'aquest Bé Cultural d’Interès Nacional bastit al segle XVIII que forma part de la imatge d'Olot, aquella que junt amb els volcans i la Fageda d'en Jordà s'inscriuen molts visitants a la memòria.. Actualment, després que a principis d’aquest any es col·loqués una malla de protecció –per evitar el risc de despreniments–, s'observa a simple vista tant la brutícia com el mal estat de la pedra.(local) amb què es va construir el conjunt eclesial.
 

Pep Berga, batlle d'Olot, durant la compaeixença. Foto: Martí Albesa.


En la compareixença, a més del batlle, també hi han intervingut Pere Rovira, del Centre de Restauració de Béns Mobles de Catalunya; l’arquitecta Neus Roca; Núria Toro, de l’empresa responsable del projecte; i, Manel Mas. dels Amics de Sant Esteve. Aquests darrers, junt amb el Bisbat i la parròquia s'encarregaran a partir d'ara de cercar el finançament necessari per fer front als treballs. De fet, tot i que ja es compta amb sengles subvencions del Departament de Cultura de la Generalitat (32.000 euros) i de la Diputació de Girona, les obres –que durarien entre vuit i deu mesos– no s'iniciaran fins que no s'hagi abastat tots els fons necessaris. Pep Berga ha aclarit que ja arribarà el moment de decidir si l'Ajuntament hi fa alguna aportació al final del procés de recapta per si no s'arriba a la totalitat del pressupost previst.

Diverses patologies d'afectació

En una visita realitzada a l’abril de 2017 i sota la direcció del Centre de Restauració de Bens Mobles de Catalunya es van observar patologies que afecten a la pedra de l’església de Sant Esteve. L’objectiu de la visita era la redacció d’un informe per part per determinar l’estat de conservació de la façana principal. L’estudi conclou que els problemes detectats als diferents elements de l’edifici estan relacionats amb la mala evacuació de l’aigua al llarg de la façana. Aquest fet provoca humitats i acumulacions de fongs i líquens (molses), decapatge de la pedra i en el pitjor dels casos, la possible pèrdua de secció de les pedres que foment part de la decoració arquitectònica i escultòrica de la façana. Aquestes deficiències es localitzen als elements d’evacuació de les aigües (còrnies, peces que funcionen com a goteró...) sobretot a la part alta de la façana a la cornisa situada sota la balustrada de remat, però també en menor mesura a la part plana de la façana de Sant Esteve. 
 

L'olotí Pere Rovira ha detallat el lamentable estat actual de la façana. Foto: Martí Albesa.


L’octubre de 2018 es va realitzar una nova inspecció a la façana de Sant Esteve, l’interior del faldó i el coronament. Aquesta diagnosi va constatar el mal estat del conjunt de suport de pedra, especialment el coronament de la façana, de valor històric i artístic. Per aquest motiu, a principis d’any es va col·locar una malla de protecció mentre es va començar a redactar el projecte de conservació que aquest matí ha aprovat la Junta de Govern Local de l’Ajuntament d’Olot.

Ple que fa als "sants" que antigament havien presidit les fornícules de la façana de l'església, Manel Mas ha aclarit que encara no hi ha res de previst i que en tot cas la seva recuperació formaria part d'una segona fase, ja que caldria fer-los de nou a partir de plànols i fotografies que es conserven.
 

Manel Mas, dels Amics de Sant Esteve. Foto: Martí Albesa.


Les tasques a realitzar-hi

L’informe determina els treballs a realitzar per a la conservació i restauració de la façana principal de l’església de Sant Esteve, concretament a la façana neoclàssica situada entre les bases de les dues torres (a sud-oest, la del rellotge i a nord-oest, inacabada).

L’estudi proposa una intervenció de neteja, de consolidació i reintegració amb morters per estabilitzar les parts més malmeses, actuant amb les parts més deteriorades pel pas del temps i l’afectació de l’aigua, la substitució dels materials malmesos per uns altres de més adequats  i l’adopció de mesures per evitar que l’aigua torni a danyar la pedra, degut a la seva morfologia natural, s’ha previst la col·locació d’elements puntuals de conducció i evaquació d’aigua a les parts més susceptibles d’acumulació.
 

L’arquitecta Neus Roca. Foto: Martí Albesa.


L’església de Sant Esteve es va construir entre els anys 1750 i 1763, amb una actuació exterior de barana de l’any 1905. Té un alt valor històric i religiós, així com pel seu caràcter monumental i de paisatge urbà de la ciutat. L’any 1992 la Generalitat el va declarar Bé Cultural d’Interès Nacional (BCIN).

 

 

Participació