02
de juliol
del
2019
Actualitzat
a les
9:28h
El projecte de llei de contractes de serveis a les persones, conegut a les xarxes socials com a #LleiAragonès, que, segons la CUP Olot, pren com a excusa la directiva europea 2014/24 de contractació pública i que no obliga a externalitzar via contractació pública els serveis a les persones, està a punt d’arribar al Parlament per a ser aprovat. El Govern explica que la nova norma introdueix clàusules socials per a protegir les entitats del tercer sector; en paraules del conseller Pere Aragonès, es tracta d’una norma pionera que cerca “més qualitat en el servei establint criteris de selecció que afavoreixin la contractació d’empreses especialitzades que apostin per la innovació”.
De moment, la CUP i Catalunya en Comú han mostrat obertament la seva oposició a la proposta, però també s’estan mobilitzant tots els sectors que es veurien afectats per la implementació d’aquesta nova norma: Marea Blanca -la plataforma unitària en defensa de la sanitat pública a Catalunya- o la FAPAC -la Federació d’Associacions de Mares i Pares d’Alumnes de Catalunya- també s’oposen al que diuen serà una privatització de serveix que fins ara continua prestant l’administració pública, sindicats com la CGT, la Intersindical, la COS i la USTEC o Metges de Catalunya.
Segons la CUP Olot la #LleiAragonès consolida i obre la porta a noves privatitzacions de serveis públics. La gestió externalitzada dels serveis públics provoca una manca de control per part de l’administració, la precarització laboral de les treballadores i la degradació de la qualitat del servei; per tant, no servirà per millorar la qualitat dels serveis públics perquè les empreses hauran de competir entre elles per guanyar l’adjudicació del servei. El seu article 3.1. deixa molt clar que “queden subjectes a la Llei, amb independència del seu valor estimat, els contractes onerosos”, entenent per onerós aquell contracte amb què s’obté algun tipus de benefici econòmic, ja sigui de forma directa o indirecta.
La #LleiAragonès, doncs, segueix posant el focus en el preu i no en la qualitat dels serveis, afirmen els cupaires. Això provoca que les grans empreses que poden oferir un preu molt competitiu, guanyin la concessió de la gestió del servei. Les empreses busquen obtenir beneficis, per tant, per ser més competitives, han d’abaratir costos necessàriament a costa d’unes pitjors condicions laborals, utilitzant materials de pitjor qualitat, reduint les hores de prestació dels serveis, etc. A més, parlem de treballs altament feminitzats i, per tant, per a les dones serà precarietat doble.
Que la #LleiAragonès reguli en base al preu mostra la voluntat de fer negocis amb els serveis públics i obre la porta a la total privatització de qualsevol dels serveis a què afecta aquesta llei; a més, el sistema actual ha normalitzat l’externalització d’uns serveis que no s’haurien de prestar per empreses que es basen en la lògica d’obtenció de beneficis i, per tant, empitjorarà les condicions a qui menys recursos té, la classe treballadora i les classes populars, cosa que repercutirà en les nostres condicions de salut, benestar, dret a envellir dignament i a rebre una educació pública de qualitat. La llei preveu la capacitat de l’administració de fiscalitzar el compliment dels contractes de concessió i les condicions amb què aquests s’estableixen, però no determina els recursos dels que disposa l’administració per poder exercir un control real de la gestió d’aquests serveis.
"És una fal.làcia que la #lleiAragonès beneficiï les empreses d’economia social i solidària", afirma Raül Massanella, de la CUP Olot. La llei estableix la possibilitat d’optar per empreses d’economia social i solidària, però no n'estableix en cap cas l’obligatorietat. Les empreses han de competir entre elles per oferir un preu més baix i, per tant, aquelles que el poden oferir són les que guanyaran la concessió. Si el que es volia era beneficiar les empreses d’economia social, es podia haver optat per fórmules no contractuals com la cooperació institucional i la concertació amb entitats d’economia social. En canvi, la nova llei beneficiarà les grans empreses, com l’empresa Clece, del conglomerat ACS, de Florentino Pérez, que ja opera en sectors com els serveis de neteja, assistència i serveis socials, construcció i reparació d’edificis, gestió de llars d’infants; o bé Valoriza Servicios a la Dependencia s.l., del grup constructor Sacyr, que, juntament amb Clece, acostuma a guanyar aquests tipus de contractes de serveis en els darrers mesos.
ERC, JxCat, PP i C's van votar en contra de la moció per a la gestió directa dels serveis presentada per la CUP, que demanava elaborar un pla d’internalització progressiva de béns i serveis, prioritzant aquells que són més necessaris per cobrir els drets i les necessitats de la majoria popular i treballadora. Tots els grups excepte Catalunya en Comú-Podem hi van votar en contra.
La CUP no participarà de cap llei que propiciï la privatització de serveis públics. Els nostres drets no estan en venda i per això defensem la gestió directa d’aquests serveis per tal de garantir un control públic dels recursos, de les condicions laborals i de la qualitat dels serveis. Per recuperar sobirania, necessitem que els serveis públics siguin de titularitat, gestió i provisió 100% pública, sense retallades, sense privatitzacions ni externalitzacions ni cap altra fórmula que ens en faci perdre el control de béns i serveis necessaris per a la vida.
Entre els serveis que es podrien externalitzar i que apareixen llistats en la proposta de llei hi ha: sanitat (serveis ginecològics i obstètrics, pediàtrics, hospitalaris de cirurgia, geriàtrics, bancs de sang, ambulàncies, etc.), serveis socials (serveis de planificació familiar, de benestar i assistència social, d’ocupació, geriàtrics, etc.) i serveis educatius (d’ensenyament preescolar, d’educació especial, tutories, de menjadors escolars, etc.). No és casualitat que la llei afecti aquests serveis ja que són els que han partit més retallades ni tampoc que molts d’aquests serveis estiguin relacionats amb els treballs de cura d’envelliment i dependència. Tal i com ha reconegut el conseller Aragonès, en aquest llistat hi ha serveis que ja estan externalitzats (per exemple, menjadors escolars o ambulàncies), però també d’altres “perquè si en un futur es contracten i no estan inclosos en la llei, regirà el preu i no la qualitat a l’hora de l’adjudicació”.
De moment, la CUP i Catalunya en Comú han mostrat obertament la seva oposició a la proposta, però també s’estan mobilitzant tots els sectors que es veurien afectats per la implementació d’aquesta nova norma: Marea Blanca -la plataforma unitària en defensa de la sanitat pública a Catalunya- o la FAPAC -la Federació d’Associacions de Mares i Pares d’Alumnes de Catalunya- també s’oposen al que diuen serà una privatització de serveix que fins ara continua prestant l’administració pública, sindicats com la CGT, la Intersindical, la COS i la USTEC o Metges de Catalunya.
Segons la CUP Olot la #LleiAragonès consolida i obre la porta a noves privatitzacions de serveis públics. La gestió externalitzada dels serveis públics provoca una manca de control per part de l’administració, la precarització laboral de les treballadores i la degradació de la qualitat del servei; per tant, no servirà per millorar la qualitat dels serveis públics perquè les empreses hauran de competir entre elles per guanyar l’adjudicació del servei. El seu article 3.1. deixa molt clar que “queden subjectes a la Llei, amb independència del seu valor estimat, els contractes onerosos”, entenent per onerós aquell contracte amb què s’obté algun tipus de benefici econòmic, ja sigui de forma directa o indirecta.
La #LleiAragonès, doncs, segueix posant el focus en el preu i no en la qualitat dels serveis, afirmen els cupaires. Això provoca que les grans empreses que poden oferir un preu molt competitiu, guanyin la concessió de la gestió del servei. Les empreses busquen obtenir beneficis, per tant, per ser més competitives, han d’abaratir costos necessàriament a costa d’unes pitjors condicions laborals, utilitzant materials de pitjor qualitat, reduint les hores de prestació dels serveis, etc. A més, parlem de treballs altament feminitzats i, per tant, per a les dones serà precarietat doble.
Que la #LleiAragonès reguli en base al preu mostra la voluntat de fer negocis amb els serveis públics i obre la porta a la total privatització de qualsevol dels serveis a què afecta aquesta llei; a més, el sistema actual ha normalitzat l’externalització d’uns serveis que no s’haurien de prestar per empreses que es basen en la lògica d’obtenció de beneficis i, per tant, empitjorarà les condicions a qui menys recursos té, la classe treballadora i les classes populars, cosa que repercutirà en les nostres condicions de salut, benestar, dret a envellir dignament i a rebre una educació pública de qualitat. La llei preveu la capacitat de l’administració de fiscalitzar el compliment dels contractes de concessió i les condicions amb què aquests s’estableixen, però no determina els recursos dels que disposa l’administració per poder exercir un control real de la gestió d’aquests serveis.
Els punts bàsics de perill de la Llei Aragonès, segons la CUP. Foto: @CUPOlot.
"És una fal.làcia que la #lleiAragonès beneficiï les empreses d’economia social i solidària", afirma Raül Massanella, de la CUP Olot. La llei estableix la possibilitat d’optar per empreses d’economia social i solidària, però no n'estableix en cap cas l’obligatorietat. Les empreses han de competir entre elles per oferir un preu més baix i, per tant, aquelles que el poden oferir són les que guanyaran la concessió. Si el que es volia era beneficiar les empreses d’economia social, es podia haver optat per fórmules no contractuals com la cooperació institucional i la concertació amb entitats d’economia social. En canvi, la nova llei beneficiarà les grans empreses, com l’empresa Clece, del conglomerat ACS, de Florentino Pérez, que ja opera en sectors com els serveis de neteja, assistència i serveis socials, construcció i reparació d’edificis, gestió de llars d’infants; o bé Valoriza Servicios a la Dependencia s.l., del grup constructor Sacyr, que, juntament amb Clece, acostuma a guanyar aquests tipus de contractes de serveis en els darrers mesos.
ERC, JxCat, PP i C's van votar en contra de la moció per a la gestió directa dels serveis presentada per la CUP, que demanava elaborar un pla d’internalització progressiva de béns i serveis, prioritzant aquells que són més necessaris per cobrir els drets i les necessitats de la majoria popular i treballadora. Tots els grups excepte Catalunya en Comú-Podem hi van votar en contra.
La CUP no participarà de cap llei que propiciï la privatització de serveis públics. Els nostres drets no estan en venda i per això defensem la gestió directa d’aquests serveis per tal de garantir un control públic dels recursos, de les condicions laborals i de la qualitat dels serveis. Per recuperar sobirania, necessitem que els serveis públics siguin de titularitat, gestió i provisió 100% pública, sense retallades, sense privatitzacions ni externalitzacions ni cap altra fórmula que ens en faci perdre el control de béns i serveis necessaris per a la vida.
Entre els serveis que es podrien externalitzar i que apareixen llistats en la proposta de llei hi ha: sanitat (serveis ginecològics i obstètrics, pediàtrics, hospitalaris de cirurgia, geriàtrics, bancs de sang, ambulàncies, etc.), serveis socials (serveis de planificació familiar, de benestar i assistència social, d’ocupació, geriàtrics, etc.) i serveis educatius (d’ensenyament preescolar, d’educació especial, tutories, de menjadors escolars, etc.). No és casualitat que la llei afecti aquests serveis ja que són els que han partit més retallades ni tampoc que molts d’aquests serveis estiguin relacionats amb els treballs de cura d’envelliment i dependència. Tal i com ha reconegut el conseller Aragonès, en aquest llistat hi ha serveis que ja estan externalitzats (per exemple, menjadors escolars o ambulàncies), però també d’altres “perquè si en un futur es contracten i no estan inclosos en la llei, regirà el preu i no la qualitat a l’hora de l’adjudicació”.