eleccions municipals 2019

«No és un vial, és un carrer!» reuneix un centenar de bicicletes en la primera protesta postelectoral

Els manifestants recorden al nou Ajuntament que volen una ciutat més pacificada i més verda

per Redacció , Olot, 5 de juny de 2019 a les 12:39 |
La manifestació ha reunit dotzenes de bicicletes | No és un vial, és un carrer
Aquesta informació es va publicar originalment el 5 de juny de 2019 i, per tant, la informació que hi apareix fa referència a la data especificada.
La plataforma No és un vial, és un carrer!  ha aprofitat aquest dilluns el Dia Mundial de la Bicicleta assenyalat al calendari de Nacions Unides per demanar un Olot més verd i amb menys trànsit, "en consonància amb l'entorn de la ciutat". Hi han participat un centenar de persones.

En la proposta figurava un recorregut per l'Avinguda Sant Jordi, que han anomenat la "Ruta dels tres tombs", i que s'ha dut a terme en aproximadament una hora, després de llegir a l'explanada de l'escultura "Marc", el tercer manifest de l'entitat (que podeu llegir a sota).


Després de fer l'itinerari previst, els manifestants s'han dirigit cap al pont de Bonavista per penjar diverses pancartes ben visibles per als vehicles que travessen el tram, i entre elles la que concentra una de les grans reivindicacions de l'ens, "la construcció de la veritable circumval·lació d'Olot". En ella s'hi podia llegir: "No volem fer de variant - Generalitat, aquí tens un deute!".
 

Els manifestants han penjat una pancarta reivindicativa Foto: No és un vial, és un carrer


"Ara, com diem al manifest, esperem el dia de poder saludar el nou consistori olotí, fer-li a mans el plec de milers de signatures, recordar els acords reblats i els punts del decàleg pendents, i oferir-li anar junts a la Generalitat a reclamar l'inici de les obres de la circumval·lació promesa fa ja més de 10 anys", apunta la plataforma en una nota.


TERCER MANIFEST DE LA PLATAFORMA "NO ÉS UN VIAL, ÉS UN CARRER!"

3 de juny de 2019

Avui ens hem trobat aquí per fer una cosa tan simple com és un volt en bici pel nostre carrer. Per a molts de nosaltres, però, aquesta serà una activitat extraordinària: malgrat que vivim a tocar de la carena de Batet, la riera del Fluvià, la Fageda d'en Jordà, o els Paratges de la Font Moixina, mai ens atrevim a circular tot pedalant per l'Avinguda Sant Jordi. El trànsit ens fa por. No és un trànsit qualsevol. Per això, per moltes ganes que en tinguem, i tot el dret de fer-ho, renunciem a l'experiència.

També per a molts dels qui estem aquí, viure a Olot no és fer-ho en una ciutat enmig d'un paradís. Som a tocar d'un entorn privilegiat, sí, però estem obligats a veure, sentir, escoltar i olorar, el pas continu, les emissions i les pudors de milers i milers de vehicles, inclosos els de  gran tonatge. Les delícies verdes de la vila florida no són per a nosaltres. Quan la Europa que volem ser s'emmiralla en slow cities que combinen perfectament tradició i modernitat, el nostre Olot i aquell per on el travessen els visitants, és el paradigma de ciutat asiàtica en desenvolupament: tràfic pesant, col·lapses i contaminació, carència d'una planificació acurada, escassetat o manca d'enjardinament en voreres descuidades.

És aquest l'Olot que mereixem? És això tot el que Olot ens pot donar? Amb l'obertura de l'Avinguda Sant Jordi durant la segona meitat dels 80, els veïns van ser castigats injustament a fer de "fals vial" per a la ciutat. Els hi va tocar. La seva paciència no va tenir premi, i el 2009 la Generalitat augmentava la penitència obrint un forat en la Serra dels Llancers que augmentava la pena convertint carrers urbans en una "falsa variant", una situació transitòria de la qual ja fa... una dècada! Ara la capacitat d'entomar aquest cúmul de despropòsits s'ha acabat.

Aviat saludarem el nou consistori olotí. Li farem a mans el plec de signatures aconseguides, un bon grapat de milers, i li recordarem els acords reblats i els punts pendents del nostre decàleg. No ens enganyem ni del que hem aconseguit, ni d'on som, ni del que ens falta. No permetrem que el temps i la pols negra ens tornin a colgar. Per nosaltres, no cada setmana, cada dia compta. Demanarem l'estudi competent i l'aplicació d'un pla viari diferent, en línia amb els temps, més control, més defenses verdes. Que es cumpleixi la legalitat. I anar junts a la Generalitat per reclamar la circumval·lació, el nostre punt 10, que ja ens toca.

I avui serem valentes i valents per dur a terme una activitat ben senzilla. Com una colla d'amics agafarem la bici i recorrerem un pedaç de l'avinguda, fins que ens en cansem. Ho farem celebrant el Dia Mundial de la Bicicleta, en un itinerari vora el Parc Natural de la Zona Volcànica de la Garrotxa que hem anomenat "Dels tres tombs" perquè comprèn tres rotondes. Potser mai l'heu travessat prou lentament per veure com n'és de bonic.

Des de la plataforma, seguirem vetllant per la correcta gestió del capital que som conscients d'estar atorgant als responsables municipals, fruit de la lluita ciutadana. I ja mai més renunciarem al que és ben nostre.

Perquè, recordeu... No és un vial, és un carrer!

Plataforma "No és un vial, és un carrer!

 

Participació