eleccions municipals 2019

La CUP Olot aposta per una ciutat energèticament sobirana i de residu zero

L'equip que encapçala Lluís Riera s'acomiada de la campanya amb una clau simbòlica de xocolata "que obrirà" tots els panys de l'Ajuntament

per Xavier Borràs, Olot, 24 de maig de 2019 a les 12:08 |
Darrer acte de campanya aquest matí de dvendres de la CUP OLot per a parlar de la transició energètica que s'havia convocat a l'espai de càrrega de vehicles elèctrics del giravolt passat la Solfa, però que la pluja ha obligat a fer als locals de la formació assembleària al passeig d'en Blay. A la taula, com a convit per a militants i periodistes que han cobert la campanya, galetes de kamut, coca de pa, claus de xocolata –"que obriran tots els panys" de l'Ajuntament, segons ha afirmat Lluíss Riera–, sucs i cafè.

Avui ha estat el número 5 de la candidatura, el mestre olotí Jordi Gasulla, qui ha presentat un pla de transició energètica, en què Olot esdevingui exemple, per a deixar de dependre tant del petroli com a motor de desenvolupament i creixement i "aposti per la suma d’iniciatives locals i supramunicipals que ens porti a un canvi de paradigma en l’anomenat desenvolupament sostenible". Segons Gasulla, cal actuar decididament per a iniciar una transició veritable amb l’objectiu de reduir el nostre consum energètic i de recursos naturals, preservar els valors paisatgístics i la biodiversitat agrícola i natural, millorar la nostra salut i desenvolupar un model de decreixement perquè els recursos limitats de què disposem estiguin a l’abast de tothom.


En aquest sentit, la CUP Olot aposta per dotar la ciutadanias del coneixement necessari per tirar endavant propostes que permetin garantir una alimentació sana, saludable per a tothom; propostes per tal de prendre les nostres pròpies decisions sobre el tipus d’energia que volem consumir; propostes per assegurar actuacions d’abast comarcal, perquè pensem que la cooperació entre administracions i entitats de la comarca és el mecanisme per aconseguir satisfer les necessitats de la població en aquests àmbits.
Les nostres propostes van dirigides cap a censar el sòl agrícola de la ciutat per tal de quantificar-lo i protegir-lo; però també per potenciar els productes ecològics a través d’adjudicar-los més parades al mercat o fins i tot de crear un nou mercat del producte ecològic de proximitat.
 

Lluís Riera, amb Raül Massanella, Dani Dorca, Adriana Roca i Jordi Gasulla mostra la clau (de xocolata) Foto: Xavier Borràs.


"Volem seguir apostant pels horts urbans i obrir-ne de nous –ha detallat Jordi Gasulla–, amb l'oferta de plans de formació als usuaris perquè tendeixin cap al producte ecològic i els puguin vendre en el Mercat del Rengle. Volem fer-ho des del Sigma per ta enir totes les garanties."
 

Però on la CUP OLot vol abocar-hi més esforços és en la transició energètica. El model energètic a la ciutat està, segons diuen, totalment privatitzat i controlat, però consideren l’energia un dret bàsic que no pot ser objecte de mercadeig. Des dels municipis volen treballar perquè els sistemes de producció siguin públics o bé gestionats per la ciutadania a través de cooperatives per a garantir l’accés als subministraments energètics fent complir la llei 24/2015, que prohibeix tallar els subministraments a les famílies en situació de pobresa.

"Elaborarem un Pla de transició energètica municipal –ha anunciat el candidat–, amb la participació vinculant de la ciutadania i del sector, per a avançar cap a l’autosuficiència energètica de la nostra ciutat mitjançant l’autoproducció d’energies renovables." Caladrà, doncs, continuar desenvolupant la Xarxa Espavilada i implantar definitivament el projecte EuroPace, que permet rehabilitat i adequar els habitatge cap a l’estalvi energètic.

També, impulsaran la instal.lació de panells solars a les teulades dels edificis públics, comunitats de veïns i naus industrials i promouran la creació de llocs de treball vinculats amb el desenvolupament de projectes de transició energètica a través d’incentius fiscals, a més de campanyes de sensibilització i conscienciació ciutadana a promoure les bones pràctiques energètiques i mostrar l’efecte directe que tenen aquestes mesures d’estalvi en l’economia familiar i municipal.
 
L’altre cavall de batalla són els residus. Cada any, la generació de residus s’incrementa com a conseqüència del model de consum que impera. Segons previsions del Consell Comarcal, el 2023 la Garrotxa ha de recollir-ne el 50%; l’any 2017, la comarca va pagar gairebé 200.000 € més del cànon per l’entrada de residus a l’abocador de Beuda. Mentrestant, Olot encara no ha decidit quin model de recollida implantarà, tot i que els municipis de la comarca ja han optat pel porta a porta o pel contenidor tancat amb targeta. La ciutat va generar el 2016 més de 16.000 tones de residus domèstics i el percentatge de recollida és del 47%.
 
Per això, la CUP Olot aposta per aprovar un Pla local de residu mínim que, amb la participació dels agents socials, polítics i econòmics,que  concreti com s’aplicarà l’estratègia de la reutilització, el reciclatge i la recuperació de materials abans d’enviar-los a l’abocador o a la planta de triatge, quan estigui construïda. Com ja va avançar Adriana Roca, implantaran el mode de recollida porta a porta amb l’objectiu d'arribar a seleccionar el 70%. En aquests sentit, estudiaran la municipalització del servei de recollida de deixalles, o la recollida mancomunada entre diversos municipis per a ser més eficaços i eficients, i establiran criteris de tarifació progressiva segons el nombre de persones que viuen a la llar, la renda mitjana, i segons si es tracta de primeres o de segones residències o d'habitatges turístics. Igualment, promouran mesures per a substituir les bosses de plàstic per alternatives reutilitzables i s'oposaran a la incineració del rebuig municipal, tal i com recomana la campanya europea en contra de les incineradores.
 
L’objectiu, per a la CUP Olot, ha de ser aconseguir una ciutat sostenible i respectuosa amb el seu entorn, "en què la ciutadania tinguem plena sobirania en la presa de decisions col.lectives, aquelles que ara mateix es prenen en despatxos, sovint allunyats i no democràtics", ha reblat Jordi Gassulla.


 
 

 

Participació