eleccions municipals 2019

Pep Berga (JxCat Olot): «El que més m'importa és el benestar de les persones»

El fins ara primer tinent de batlle i regidor de Cultura de l'Ajuntament està disposat a formar govern o a pactar amb tothom, tret dels qui no reconeixen el dret a l'autodeterminació

per Xavier Borràs, Olot, 24 de maig de 2019 a les 07:40 |
Pep Berga és el cap de llista de la candidatura de JxCat Olot. | Martí Albesa.
Aquest home de cultura, mig pensador mig gestor, ens cita a la Biblioteca Marià Vayreda, un refugi natural per a un polític que es defineix com "antic", lector empedreït i gran coneixedor de la realitat quotidiana de la ciutat d'Olot. Pep Berga (1964) aspira a substituir els vuit anys de mandat de Josep Maria Corominas, que ha confiat en ell des del primer instant.

— Quina balanç feu d’aquests quatre anys al capdavant de l’Ajuntament d’Olot


— El balanç és bo perquè en conjunt hem fet possible tot el que ens havíem proposat, exceptuant la variant, que no depèn directament de l’Ajuntament. Sempre resumim aquests anys de govern, no només els quatre últims sinó els vuit que hem hagut d’afrontar quatre anys de crisi econòmica sense precedents i quatre anys, després, de crisi política sense precedents i en unes circumstàncies tan difícils, doncs, poder donar compliment al Pla de govern que ens havíem proposat n’estem satisfets i contents.

— En aquest darrer període es va produir el trencament en el govern de coalició que fèieu amb el PSC. Com vam viure aquest moment i quines conseqüències ha tingut, si n’hi hagut, pel que fa a la política municipal?

— Jo aquell moment el vaig viure amb molt claredat. El que va passar al país amb el referèndum del primer d’octubre va ser una fita importantíssima des del punt de vista nacional i el posicionament que va tenir el partit socialista no només a Espanya sinó fins i tot a Catalunya –no parlo tant a nivell local–, va ser en contra del drets dels catalans a poder decidir el seu futur. Per a mi era una qüestió inacceptable i vaig ser de les persones que més clar vaig tenir des del primer dia que no podíem mantenir aquest pacte de govern amb aquestes condicions. És cert que la política local està per a gestionar la ciutat, però també ho és que en un moment tan important de la història del país hi hagi posicions que la majoria de l societat, la majoria de la ciutat no entenen. Penso que vam actuar correctament.
 

Un moment de la conversa de NacióGarrotxa amb Pep Berga a la Biblioteca Marià Vayreda. Foto: Martí Albesa.


«Tenim reptes importants, no només com a ciutat sinó també coma país que no hem abordat encara amb l’eficàcia que s’espera de nosaltres»

— Els pròxim quatre anys, i més enllà, quins creieu que són els reptes més importants de la ciutat, que, a més a més, és la capital de la comarca?

— Sóc un antic en el sentit que continuo creient en la idea del progrés… Per a mi és una idea que, a més a més, li pots trobar el seu recorregut en la història de la Filosofia, és una idea molt associada a les revolucions científiques del segle XVII, i aquell avenç que es veia amb tanta claredat en el món de les ciències alguns l’hem traslladat en el conjunt de tots els afers que ens afecten –el progrés social, de l’educació, de la salut–, més enllà de la ciència. Jo sóc un ferm convençut d’aquesta idea, penso que cada moment és millor que l’anterior, que continuem evolucionant en positiu, tot i que tenim una pedra a la sabata molt important que és la produïda pel cavi climàtic, que és un tema de moltíssima preocupació mundial –el tracte que estem donant al planeta–, però exceptuant aquest obstacle, que és molt important, crec que progressem. Per això, sempre, quan em refereixo a una acció de govern, sigui la que sigui, sempre parteixo de la idea que no s’ha de renunciar al llegat, a les aportacions dels que ens han precedit, i que és a partir d’aquí que has de contribuir-hi, o has de continuar amb les teves aportacions per fer que aquests progrés es mantingui en el temps. Si em demanes on crec que ha d’estar l’accent, doncs, a mi el que més m’importa és el benestar de les persones, tot –en definitiva– s’acaba reduint al benestar de les persones, però tenim reptes importants, no només com a ciutat sinó també coma país que no hem abordat encara amb l’eficàcia que s’espera de nosaltres. Un d’ells, per exemple, és l’habitatge, que continuo pensant que és el gran repte social que tenim com a societat; però això ho podria traslladar a tots els altres: hem de millorar en educació, hem de millorar en cultura, en definitiva, en tots…, en la transformació urbana, hem de fer unes ciutats més amables per als infants o per a les persones amb mobilitat reduïda o aconseguint que els llocs de treball siguin bons, perquè –és veritat– vivim en una ciutat amb un atur baix, però també és veritat que quan et pares a analitzar el que guanya la gent cada mes, doncs, veus que no és insuficient per a desenvolupar els seus projectes vitals.

— A més de primer tinent de batlle, heu estat regidor de Cultura. Durant aquesta campanya heu anunciat que, precisament, continuareu sent-t’ho –si sortiu escollit– i també adscriureu a la batllia la nova Regidoria de Drets Civils. Per què voleu gestionar aquestes dues regidories junt al càrrec de batlle?

— Perquè la meva dedicació a l’Ajuntament serà total. Crec que el repte de ser l’alcalde de la teva ciutat no es pot compartir amb altres responsabilitats, però, a la vegada, penso que hi ha unes qüestions que han de tenir tota la centralitat que se li pugui donar des del govern. Una d’elles és la cultura. Ahir mateix explicava, en un debat que va organitzar Òmnium, que la societat té assumit que la salut, l’educació, el benestar social, el sistema de pensions formen part de l’estat del benestar, però una part molt important de la població continua considerant la cultura com a secundària, com a prescindible, sobretot en moments que els recursos no arriben a tot el que voldries dedicar-hi, i penso que és perquè no som conscients de la importància que aquesta àrea té en la creació dels llaços invisibles que ens uneixen per a viure en comunitat. La cultura és un canal de transmissió de valors, de responsabilitat, de pensament crític extraordinari, i li voldria donar la màxima centralitat possible. Això, per una banda. Pel que fa als drets civils, també penso que han d’ocupar un lloc central de totes les polítiques que surten d’un Ajuntament. Quan parlo de drets civils parlo dels drets individuals de les persones, que moltes vegades es veuen vulnerats i que provoquen un patiment extraordinari en la gent que viu discriminació quan es vulneren aquests drets. Per a mi és importantíssim, m’hi sento molt compromès i com a alcalde, en no haver de tenir responsabilitats fora, doncs, m’agradaria continuar-ho impulsant des del lloc més central que té l’Ajuntament que és l’alcaldia.
 

Pep Berga és moltra sempre tranquil i positiu. Foto: Martí Albesa.


«Continuem tenint la necessitat de defensar la democràcia, defensar la llibertat d’expressió, defensar que la gent pugui opinar i decidir sobre allò que l’afecta»

—Quins són els eixos que més destacaríeu pel que fa al vostre programa en el pròxim mandat?

— Hem ordenat totes les nostres accions a partir de quatre objectius, que és una manera de fer entenedor el nostre projecte de ciutat; ho hem fet a partir d’un primer objectiu que és el progrés social –ja m’hi he referit–, un segon que és de prosperitat econòmica –imprescindible perquè hi hagi progrés social–, un tercer, basat en la transformació urbana…, aquí voldria fer un apunt especial a un creixement que va viure Olot els anys cinquanta i seixanta, que comença amb el grup de cases de Sant Pere Màrtir i té continuïtat en altres barris que encerclen tot el centre històric de la ciutat i que després de cinquanta anys són barris que necessiten una renovació, una atenció especial, perquè s’han envellit molt, perquè alguns d’ells estaven construïts amb materials que ni eren de primeríssima qualitat per anar més enllà de cinquanta anys…, i un quart eix, que li hem dit construcció democràtica, que engloba els altres tres i que es refereix més no en el què –serien els tres primers objectius– sinó en el com. Crec que el paradigma en el qual hem entrat a partir dels moviments del 15-M, a partir de la demanda d’una democràcia més participativa que representativa, són idees que han anat calant en la societat i li hem de donar la resposta. Nosaltres ens vam arribar a creure que la democràcia era un do, era una cosa que calia defensar, i hem vist aquests darrers anys –coincidint amb aquest procés nacional que estem fent– que no era així, que continuem tenint la necessitat de defensar la democràcia, defensar la llibertat d’expressió, defensar que la gent pugui opinar i decidir sobre allò que l’afecta i només limitar aquesta representativitat amb un gest de votació que es produeix cada no sé quants anys. Hem de donar resposta a tot això. Al final és un conjunt de valors que hem agrupat dintre d’aquesta construcció democràtica per a avançar, també, en aquesta direcció.

— Com que sembla que ja no són temps de majories absolutes, estaríeu disposats a governar amb alguna altra força política?

— Sí, hi estaríem disposats. És a dir, les majories absolutes, amb la fragmentació que es dóna en la política actual crec que són molt difícils, a no ser que sigui en municipis molt petits, en què només es presenta una força o dues –a les ciutats això s’ha convertit en gairebé impossible. A nosaltres ens agradaria tenir la majoria suficient per a governar, que no vol dir majoria absoluta, i, després, una vegada curades les ferides de les primeres setmanes, que sempre es produeixen en tota campanya electoral –i que son inevitables–, doncs, pensem que tenim la capacitat de dialogar i de consensuar allò que és important per a la ciutat amb altres grups encara que no estiguin en el govern. Si fos necessari, per a tirar endavant aquests projectes, fer un govern de pactes, amb tota la claredat i des del primer dia, abans que la gent vagi a votar, vull deixar clar que nosaltres no formarem govern amb partits que no reconeguin el dret a decidir dels catalans, el dret a l’autodeterminació –això per a nosaltres és una línia vermella mentre continuï aquest procés nacional, amb els nostres representants polítics a la presó i a l’exili i tot el que ha comportant aquesta repressió d’estat que s’ha donat contra els catalans. Això descarta tots els partits aquests que es presenten per primera vegada i el partit socialista…, i amb tots els altres no tindria cap problema per asseure’m en una taula i mirar d’arribar a acords. També, per un motiu: perquè sóc dels que pensa que els ajuntaments no els governen els partits polítics, els governen persones amb nom i cognom, i això és més important que les sigles del partit amb el qual es van presentar a les eleccions. Jo em sento capaç d’entendre’m amb tothom, de qualsevol partit polític, exceptuant, en aquests moments concrets de la història del país, a aquests partits que no reconeixen el dret a l’autodeterminació.

Moltes gràcies i molta sort.
 
PEP BERGA VAYREDA • JUNTS PER CATALUNYA OLOT

Pep Berga és llicenciat en Filosofia (UAB), diploma de Postgrau en Gestió i Administració Local (aula d’Alts Estudis d’Electes – UAB i ACM), diploma d’Especialització Universitària de Funció Gerencial a les Administracions Públiques (Universitat Ramon Llull) i màster en Direcció Pública (Executive Master in Public Administration, ESADE).
 
Ha estat professor a la UNED (Introducció a la Psicologia) els anys 1988-1989 i funcionari del Departament de Benestar Social de la Generalitat de Catalunya (1989-2009).

Ha estat, també, regidor de l’Ajuntament d’Olot durant els darrers quatre mandats, des de l'any 2003 i en aquests darrer  que ara acaba (2015-2019), ha exercit com a 1r tinent de batlle i regidor de Cultura; Festes; Benestar Social i Drets Civil; Habitatge; delegat coordinador de grups polítics i portaveu del grup municipal.

 

Participació