eleccions municipals 2019

La CUP Olot vol promoure uns barris socialment compromesos i mediambientalment saludables

Bamari Drammeh, número 3 de la candidatura de Lluís Riera, denuncia que al nucli antic el Barri Vell "cau a trossos" i necessita una rehabilitació urgent perquè té un parc d’habitatge envellit

per Xavier Borràs, Olot, 23 de maig de 2019 a les 12:05 |
Bamari Drammeh, de la CUP Olot, aquest matí al Casal de Sant Miquel. | Martí Albesa.
Matí assolellat des del Casal de Sant Miquel d'Olot, en què la CUP ha presentat avui, de la mà del candidat número 9, Bamari Drammeh, les propostes de la formació assembleària quant a
la incorporació d’un model de ciutat integrada ambientalment, socialment intel·ligent i harmoniosa amb les necessitats personals. La CUP vol un model d'Olot que sigui front ambiental de ciutat, encarada al futur i disposada a superar la inèrcia del segle XX, coneixedora i mereixedora de l'entorn ambiental "que els olotins i les olotines tenim la sort de compartir". "El veritable progrés –ha afegit DRammeh–, la plenitud personal i el benestar social i ambiental no tan sols no són incompatibles, sinó que són les dues cares de la mateixa moneda".
 

Al llarg del seu programa, com si d’un fil es tractés, van apareixent propostes per als barris de la ciutat. I un dels barris del qual més es parla és el nucli antic. "A Olot hi ha 21 barris que tenen els seus atractius i les seves necessitats de rehabilitació –ha informat el candidat–, com, per exemple, el Barri Vell, on veiem com cada dia cau a trossos. El nucli antic necessita una rehabilitació urgent perquè té un parc d’habitatge envellit que ni el Pla de barris del 2004 ni el Contracte del 2010 no van aconseguir revertir".

Si el Barri Vell cau a trossos és, segons els cupaires, pel poc interès dels propietaris "que només es limiten a observar la caiguda de l'ànima de tota la ciutat". "És per això que cal incentivar, però també pressionar els propietaris perquè rehabilitin els immobles, atorgant subvencions i crèdits tous, gestionant la cessió temporal dels baixos per al comerç i els oficis tradicionals, convertint-los en masoveries urbanes i promovent altres figures com les cooperatives en cessió d’ús. No té cap sentit construir nous edificis a la ciutat mentre tenim més de 2000 edificis buits", ha aclarit Bamari Drammeh.
 
LA CUP vol pensar irepensar com fer el creixement d’Olot, reordenant i limitant-ne el creixement pels extrems, els barris perifèrics, "que es van omplint tot deixant buit el centre i convertint Olot en una“ciutat tortell”. Volen, doncs, fer una política més agosarada i intervenir en els aspectes més globals de ciutat i no tan sols en actuacions o promocions immobiliàries puntuals.

 
També, pensen que Olot no aprofita prou la riquesa de cada barri, i és per això que voen fer de cada barri un motor per a la ciutat. "Nosaltres treballarem per potenciar els barris d’Olot, ja que és en aquests espais on hi ha més proximitat entre el veïnatge, on s’acumula més creixement i sentiment de pertinença", ha afegit el candidat. A través d’aquest marc urbà i humà, l’administració s’ha d’acostar a la gent i oferir més i millors serveis: acostar els centres de salut; treballar per una xarxa ciutadana i associativa, una seguretat pública vinculada als barris, amb més carrer, més bancs, més cultura, més coneixement i interrelació amb el veïnat.
 

Drammeh ha estat acompanyat per Lluís Riera i altres membres de la candidatura de la CUP Olot. Foto: Martí Albesa.


Per això des de la Cup proposen, en primer lloc, que els barris han de ser el primer espai de participació i apoderament a través dels casals i de les entitat on fomentar la presa de decisions més enllà de participar en els pressupostos participatius que organitza l’Ajuntament, "que o bé estan dirigits cap a prendre unes determinades decisions o bé no satisfan les necessitats i exigències dels veïns i veïnes", ha aclarit Drammeh. Aposten, doncs, per millorar la dotació econòmica destinada als barris més enllà de les demandes que puguin sorgir durant el procés de participació per tal de millorar el mobiliari urbà i els serveis dels barris.
 
En segon lloc, els barris han de ser també espais de cultura. Defensen que les activitats culturals a l’aire lliure es traslladin també als barris; el nucli antic és farcit d’activitats a l’aire lliure, però cal, segons la CUP, que des dels altres barris tothom pugui accedir a participar de les activitats del Lluèrnia o del Sismògraf que hi volen portar –també, pensen en teatre i música. A través dels serveis tècnics de l’Ajuntament estudiaran com fer possible portar activitat cultural a tots els barris.
 
Segons Bamari Drammeh, per a fer tot això cal crear complicitats entre l’Ajuntament, els organismes autònoms i les associacions de veïns, que vagin més enllà d’asseure’s i escoltar els greuges. "Nosaltres volem unes associacions de veïns que recuperin les ganes de ser interlocutores viables amb l’administració. Per això és molt important trobar les fórmules per a renovar les associacions de veïns i incorporar-hi persones que vegin la seva participació com un actiu i no com un passiu; pensem que l’Ajuntament ha de posar a la seva disposició personal tècnic i administratiu que col.labori en la gestió quotidiana, alhora que els formi i els assessori en l’organització d’activitats lúdiques i formatives per als veïns", ha afegit Drammeh. La CUP OLot redactarà, en aquest sentit, un Pla de casals de barri en què, de forma consensuada amb les associacions de veïns i les entitats, s'ompli de contingut els seus espais i se'ls doti tècnicament i econòmica, perquè volen que la seva activitat vagi més enllà d’organitzar la festa del barri.

A nivell urbanístic, pensen que cal fer actuacions als barris que els pacifiquin, que retornin els espais de carrer als veïns. Per això, i de forma consensuada, estudiaran implantar més zones 30 per a reduir la velocitat i la contaminació per gasos i acústica. També, estudiaran com establir plataformes úniques en alguns carrers per a mitigar encara més la presència de vehicles i afavorir el trànsit a peu i amb bicicleta. En aquells barris on hi hagi centres educatius, mirarem d’introduir mesures per a evitar-hi la presència massiva de vehicles i, per tant, de sorolls, fums i la possibilitat d’accidents.
 
Aquestes millores urbanístiques han de suposar recuperar la plaça, els bancs, els jardins, els parcs i les zones arbrades dels barris, a partir d’accions col·laboratives amb els veïns perquè se’ls puguin fer seus. Alhora, protegiran els espais naturals i agrícoles d’importància ambiental com boscos, camps, horts, parets de pedra seca, fonts i rierols perquè mantinguin la seva condició de pulmó per a la ciutat i el barri. I també recuperaran els espais amb valor social i cultural dels barris, documentant-los i explicant-los als mateixos veïns, però també a tota la ciutat, a fi de mantenir la pròpia memòria històrica.
 
El treball als barris també passa per conèixer-hi les seves problemàtiques d’habitatge. Dins l’estratègia d’habitatge que defensa la CUP Olot, també hi incorporen els barris. Totes les accions que es facin per a l’habitatge al nucli antic, s’han de fer extensives als barris, ja que allà també hi ha problemàtiques a resoldre: pisos i cases abandonades, en mal estar, necessitades de rehabilitació. A través de l’Oficina d’habitatge i de comerç reforçada, ampliada i millorada, cal elaborar un cens dels immobles dels barris per conèixer-ne l'estat i establir un ordre de prioritats a l’hora d’executar-hi accions. Després, de forma consensuada amb els propietaris, estudiaran la fórmula per a dur-les a terme, cercant els recursos o les solucions econòmiques més adequades, sense descartar les sancions per desatenció en la conservació dels immobles i fins i tot l’apropiació dels edificis d’acord amb la llei. "Perquè als nostres barris també hi ha moltes possibilitats d’aconseguir l’habitatge que ens cal i sempre amb l’aval de l’Ajuntament", segons Drammeh.
 
També cal treballar per al comerç de proximitat dels barris, per comerços que ofereixen serveis ja que, si no, els veïns han d’anar a cercar-los més lluny. Per això, impulsaran mesures per a mantenir els comerços als barris, a través de campanyes de promoció i formació que els han de fer visibles a altres espais de la ciutat, com la plaça Mercat. També asseguraran la seva continuïtat un cop arribi la jubilació, cercant-los un relleu professional i animant-los a traspassar el seu coneixement i experiència.
 
"Volem que els nostres barris siguin espais vius, actius i participatius. dinàmics i adaptats a la nostra època, socialment compromesos i mediambientalment saludables i preparats", ha conclòs Bamari Drammeh.
 

 

Participació