23
de maig
del
2019
Actualitzat
el
24
de maig
a les
15:20h
Anna Barnadas (1969) ens rep a la seu d'Esquerra a Olot, a la plaça Balmes, i de seguida ens ofereix un bon cafè llarg que ens durarà tota la conversa. La cap de llista d'ERC a Olot, que ha estat la cap de l'oposició a l'Ajuntament d'Olot, és mare de dos fills, i es mostra sempre oberta, riallera i franca.
— Heu estat quatre anys liderant l’oposició al govern municipal. Què destacaríeu de la vostra tasca en aquest període?
— Nosaltres, quan vam acabar formant part de l’oposició una de les primeres coses que ens vam proposar era fer una oposició ferma però constructiva en el sentit que la nostra voluntat tampoc no era aturar projectes de ciutat i penso que en això hem set molt lleials i a partir d’aquí, jo que no havia estat mai en política la feina del regidor des de l’oposició realment la feina és no diré que dura perquè evidentment no és la paraula, però és intensa i contínua, vull dir que realment treballes. A nivell personal aquest temps m’ha donat una oportunitat molt bona de conèixer molta gent, de poder parlar amb molta gent i per a mi això ha set molt important perquè m’ha fet créixer…, jo sóc olotina d’allò que aquí a Olot en diem “de tota la vida”, però sí que és veritat que tens una perspectiva de la ciutat molt diferent, perquè quan comences a conèixer gent, gent diferent, d’institucions diferents, de grups diferents, la teva visió de la ciutat s’amplia. Penso que hem fet una feina de coneixement, de veure com estava la ciutat, com funcionava, de veure realment –a part del que nosaltres ja pensàvem– quines eren les mancances de la ciutat, per tant hem tingut una oportunitat del fet d’estar a l’oposició per a aprofundir, conèixer i tenir una visió d’un Olot molt real. Per altra banda és veritat que hem fet moltes mocions, diríem que gairebé a cada ple n’hem presentat, i a vegades algunes ens les han aprovat, altres ens les han tombat…, sobretot quan hi havia el govern entre el PDECat i el PSC, en què per a nosaltres l’oposició va ser poc edificant, perquè moltes vegades era com passat el rodet, és a dir, feies la teva proposta però no hi havia gaire possibilitat de negociar res… Mocions, per dir-ne algunes de les quals ens en sentim molt satisfets, doncs, una sobre ocupació que deia “Anem a mil”, una campanya que vam aconseguir que a nivell de l’Ajuntament tots els treballadors municipals tinguessin un sou més digne…, per a nosaltres hagués set bo poder-ho fer extensiu a totes les empreses de la comarca, però va ser en una època on no vam poder arribar a negociar-ho amb l’equip de govern; una altra, a nivell personal era aconseguir que l’Ajuntament en els seus contractes de llum ho fes amb empreses que oferien energia cent pe cent renovable, amb què penso que vam fer, si més no, un petit pas endavant en la transició energètica…, i quantitat de mocions del dia a dia, de petites millores a la ciutat, algunes sobre transport sostenible a nivell de carril bici, algunes que feien incidència a nivell de país perquè és veritat que aquest mandat ha coincidit amb una una etapa de país complexa, vam viure l’emoció del primer d’octubre i l’eufòria i després l’empresonament, els exilis…, hem fet quantitat de mocions de recolzament en aquest sentit, als presos i als exiliats…, hi ha hagut tota una feina que des del municipis hem intentat reflectir la realitat del país.
— Precisament, perquè ara fa quatre anys éreu nova en aquesta tasca, com ho heu viscut, com ho heu fet compatible amb la vostra professió i la vostra vida?
— No és fàcil, penso que a nivell personal és un esforç personal. Jo he continuat fent de professora al meu institut, com sempre –com avui encara, a la tarda, faré– i, llavors, d’alguna manera, el meu horari de tarda a l’institut –perquè treballo amb cicles formatius de grau superior–, ha set un avantatge i un desavantatge alhora; ha set un avantatge que m’ha permès als matins espais per a trobades i espais per a treballar…, feia com dues jornades, no?, els matins els dedicava i els dedico encara al tema polític i el desavantatge de treballar a la tarda és que m’hagués agradat estar a la ciutat en molts actes… Aquest horari m’ha permès això…, i a vegades també influeix que la família et recolzi i tant els pares, com la meva parella, com els meus fills (la gran ja té 21 anys), tots m’han ajudat i penso que això ha fet que em sentís com molt alliberada familiarment i segurament no hagués iniciat aquesta etapa de la meva vida sense el recolzament de la família, perquè és important. Necessites tenir un entorn tranquil per a poder fer feina i mantenir la família tranquil·la…, he passat a tenir amb el meu fill petit moments de qualitat, segurament no de quantitat, però si de qualitat que bàsicament són per a ell perquè ell encara (bé, ara em renyaria…) té 14 anys i encara necessita –ell no ho sap– la mare.
— Quins són els eixos centrals de la vostra proposta política per al mandat que ve?
— Nosaltres hem fet com dos grups d’eixos, és a dir, la nostra proposta, quant al programa –i ho diem des del primer dia– es basa en les persones, en les entitats i en els barris, perquè pensem que a Olot ha arribat el moment de les persones, de les entitats i dels barris. Portem dos mandats amb grans obres de ciutat –que podríem entrar a discutir si eren necessàries, segurament sí–, però això ha fet que els recursos de la ciutat hagin tingut una prioritat, que han set aquestes obres de ciutat. Una de les coses que aprens quan estàs en política o quan arribes a la política és quan et diuen la frase “no hi ha diners” no és que no hi hagi diners sinó que les prioritats –lícites, evidentment– de l’equip de govern són unes altres, Per això, la base del nostre programa són aquests tres focus: les persones, les entitats i els barris…, evidentment, posant un ull en el barri vell, però també posant un ull en barris com Sant Roc o Montolivet, que tenen necessitats molt grans, i altres barris de la ciutat que també tenen les seves demandes. Vam fer una feina molt bona que va ser parlar amb tothom, que nosaltres en vam dir “T’escoltem Olot”, que va ser una feina prèvia que nosaltres vam desenvolupar des del desembre i que encara anem fent –perquè això no s’acaba mai–, i això ens va donar una visió molt acurada penso jo de quines eren les necessitats. La nostra voluntats és treballar amb aquestes necessitats. Per altra banda, si nosaltres li posem un marc al que és la nostra acció de govern pensem que hi ha d’haver tres paràmetres: un que basem en l’educació –per a nosaltres és clau–, l’altre fa referència a la participació i la democràcia en el sentit més estricte i, per últim, la comarca, la Garrotxa. Per a nosaltres la Garrotxa és clau, és a dir, l’efecte de poder treballar una comarca sencera, conjuntament, fora de colora polítics, fer força tots junts amb una sèrie d’objectius…, això ens fa molt més forts. Evidentment, tenim una capital potent, que té molts més habitants que el primer poble de la comarca, que si no vaig errada és la Vall d’en Bas en nombre d’habitants, i, per tant, aquesta capitalitat l’hem d’exercir, ha de ser una capitalitat molt generosa. Per una banda, doncs, entitats barris, persones; per l’altra, com a paraigua de tot això, l’educació 365, que per a nosaltres és l’eina més potent de transformació d’una societat, després transparència, participació i democràcia i, per últim –que no últim, sinó el més important–, comarca, comarca, comarca. Tenim l’experiència, per sort, de tenir alcaldies a la comarca i a través seu hem après que la capitalitat que ha d’exercir Olot ha de ser diferent.
— A les eleccions espanyoles es pot constatar que Esquerra va tenir molt bons resultats a tota la comarca. Creieu que són traslladables a les eleccions municipals?
— Nosaltres vam estar molt contents dels resultats a la comarca i a tot Catalunya. La veritat és que portes endins, al partit, tothom, des de l’àrea municipal, que és una àrea molt potent del partit, estem treballant moltíssim, i la veritat és que ens hem centrar molt els que estem a les eleccions municipi a municipi…, però si que és veritat que els resultats per a nosaltres han set diria que espectaculars… Aquell mapa de Catalunya tenyit de groc, que es diferenciava del tot de la resta de l’estat espanyol –que era un dels objectius que nosaltres ens havíem marcat…, no tan que fos Esquerra, però sí que es veiés que Catalunya realment és una altra cosa, els agradi o no els agradi. A nivell de comarca, molt contents… Jo no sóc politòloga, sóc biòloga, però n’he après en aquests quatre anys, és evident que ens hem format molt, però jo no crec que siguin totalment extrapolables al que és Olot. Tant de bo, eh?, jo t’ho signo ara… Les claus de votació d’unes i altres eleccions són diferents i ho seran a les generals i ho seran a les municipals i ho seran a les europees. El que nosaltres sí que esperem, com sempre, és que es mantingui aquest gruix de vot independentista que, evidentment, a la comarca està assegurat, però acció rere acció hem d’aconseguir que aquest gruix es mantingui. Per a nosaltres això és important i, evidentment, per al grup municipal d’Esquerra la voluntat és sortir a guanyar, hem treballat molt per a això.
— Fa quatre anys va existir la possibilitat de fer un govern entre les forces d’esquerres. Creieu que aquesta vegada seria possible (si no és que traguéssiu majoria)?
— Penso que fa quatre anys en Pere Gómez –que en aquell moment era el cap de llista– va triar una opció molt sensata i pensant en la ciutat. Ell podria haver estat l’alcalde, ho podria haver fet, però, d’alguna manera, la coalició que es presentava era una coalició que segurament hagués set complicada i en aquell període, de les eleccions fins a la formació de l’Ajuntament, no es va veure clara aquesta possibilitat, malgrat que nosaltres vam fer una oferta en què volíem que tothom entrés al govern, però en aquells moment la CUP va decidir que això no ho faria, d’una manera absolutament lícita. Tots hem tingut els nostres aprenentatges, els nostres tempos. Ara mateix ens és molt difícil…, nosaltres som gent transformadora, gent d’esquerres, gent que estimem la ciutat d’Olot, som netament independentistes… Quan pensem en una formació de govern pensem en un govern transformador de la ciutat, pensem que si estem aquí els meus companys i jo és per fer coses diferents, per a portat la política d’una altra manera. Això serà el que marcarà la possibilitat de fer acords. Ens és molt difícil dir-ho abans de veure com seran aquests resultats, perquè, tant de bo…, nosaltres sortim a guanyar, tenim aquesta il·lusió, però també és cert que s’ha acabat l’àpoca de les majories i això és bo, ens agrada perquè ens agrada parlar, consensuar i moltes vegades ho hem trobat a faltar amb l’equip de govern, aquesta comunicació més fluida i que se’ns consultessin moltes coses amb les quals hi podíem haver estat d’acord i que per falta d’aquests diàleg a vegades no hem trobat el nostre punt d’encontre… Però, bé, nosaltres som un grup polític que tenim ganes de fer d’Olot una ciutat diferent, una ciutat del segle XXI i per a fer aquesta transformació segurament trobarem companys de viatge.
— Heu estat quatre anys liderant l’oposició al govern municipal. Què destacaríeu de la vostra tasca en aquest període?
— Nosaltres, quan vam acabar formant part de l’oposició una de les primeres coses que ens vam proposar era fer una oposició ferma però constructiva en el sentit que la nostra voluntat tampoc no era aturar projectes de ciutat i penso que en això hem set molt lleials i a partir d’aquí, jo que no havia estat mai en política la feina del regidor des de l’oposició realment la feina és no diré que dura perquè evidentment no és la paraula, però és intensa i contínua, vull dir que realment treballes. A nivell personal aquest temps m’ha donat una oportunitat molt bona de conèixer molta gent, de poder parlar amb molta gent i per a mi això ha set molt important perquè m’ha fet créixer…, jo sóc olotina d’allò que aquí a Olot en diem “de tota la vida”, però sí que és veritat que tens una perspectiva de la ciutat molt diferent, perquè quan comences a conèixer gent, gent diferent, d’institucions diferents, de grups diferents, la teva visió de la ciutat s’amplia. Penso que hem fet una feina de coneixement, de veure com estava la ciutat, com funcionava, de veure realment –a part del que nosaltres ja pensàvem– quines eren les mancances de la ciutat, per tant hem tingut una oportunitat del fet d’estar a l’oposició per a aprofundir, conèixer i tenir una visió d’un Olot molt real. Per altra banda és veritat que hem fet moltes mocions, diríem que gairebé a cada ple n’hem presentat, i a vegades algunes ens les han aprovat, altres ens les han tombat…, sobretot quan hi havia el govern entre el PDECat i el PSC, en què per a nosaltres l’oposició va ser poc edificant, perquè moltes vegades era com passat el rodet, és a dir, feies la teva proposta però no hi havia gaire possibilitat de negociar res… Mocions, per dir-ne algunes de les quals ens en sentim molt satisfets, doncs, una sobre ocupació que deia “Anem a mil”, una campanya que vam aconseguir que a nivell de l’Ajuntament tots els treballadors municipals tinguessin un sou més digne…, per a nosaltres hagués set bo poder-ho fer extensiu a totes les empreses de la comarca, però va ser en una època on no vam poder arribar a negociar-ho amb l’equip de govern; una altra, a nivell personal era aconseguir que l’Ajuntament en els seus contractes de llum ho fes amb empreses que oferien energia cent pe cent renovable, amb què penso que vam fer, si més no, un petit pas endavant en la transició energètica…, i quantitat de mocions del dia a dia, de petites millores a la ciutat, algunes sobre transport sostenible a nivell de carril bici, algunes que feien incidència a nivell de país perquè és veritat que aquest mandat ha coincidit amb una una etapa de país complexa, vam viure l’emoció del primer d’octubre i l’eufòria i després l’empresonament, els exilis…, hem fet quantitat de mocions de recolzament en aquest sentit, als presos i als exiliats…, hi ha hagut tota una feina que des del municipis hem intentat reflectir la realitat del país.
— Precisament, perquè ara fa quatre anys éreu nova en aquesta tasca, com ho heu viscut, com ho heu fet compatible amb la vostra professió i la vostra vida?
— No és fàcil, penso que a nivell personal és un esforç personal. Jo he continuat fent de professora al meu institut, com sempre –com avui encara, a la tarda, faré– i, llavors, d’alguna manera, el meu horari de tarda a l’institut –perquè treballo amb cicles formatius de grau superior–, ha set un avantatge i un desavantatge alhora; ha set un avantatge que m’ha permès als matins espais per a trobades i espais per a treballar…, feia com dues jornades, no?, els matins els dedicava i els dedico encara al tema polític i el desavantatge de treballar a la tarda és que m’hagués agradat estar a la ciutat en molts actes… Aquest horari m’ha permès això…, i a vegades també influeix que la família et recolzi i tant els pares, com la meva parella, com els meus fills (la gran ja té 21 anys), tots m’han ajudat i penso que això ha fet que em sentís com molt alliberada familiarment i segurament no hagués iniciat aquesta etapa de la meva vida sense el recolzament de la família, perquè és important. Necessites tenir un entorn tranquil per a poder fer feina i mantenir la família tranquil·la…, he passat a tenir amb el meu fill petit moments de qualitat, segurament no de quantitat, però si de qualitat que bàsicament són per a ell perquè ell encara (bé, ara em renyaria…) té 14 anys i encara necessita –ell no ho sap– la mare.
Un moment de la conversa de NacióGarrotxa amb Anna Barnadas. Foto: Martí Albesa.
— Quins són els eixos centrals de la vostra proposta política per al mandat que ve?
— Nosaltres hem fet com dos grups d’eixos, és a dir, la nostra proposta, quant al programa –i ho diem des del primer dia– es basa en les persones, en les entitats i en els barris, perquè pensem que a Olot ha arribat el moment de les persones, de les entitats i dels barris. Portem dos mandats amb grans obres de ciutat –que podríem entrar a discutir si eren necessàries, segurament sí–, però això ha fet que els recursos de la ciutat hagin tingut una prioritat, que han set aquestes obres de ciutat. Una de les coses que aprens quan estàs en política o quan arribes a la política és quan et diuen la frase “no hi ha diners” no és que no hi hagi diners sinó que les prioritats –lícites, evidentment– de l’equip de govern són unes altres, Per això, la base del nostre programa són aquests tres focus: les persones, les entitats i els barris…, evidentment, posant un ull en el barri vell, però també posant un ull en barris com Sant Roc o Montolivet, que tenen necessitats molt grans, i altres barris de la ciutat que també tenen les seves demandes. Vam fer una feina molt bona que va ser parlar amb tothom, que nosaltres en vam dir “T’escoltem Olot”, que va ser una feina prèvia que nosaltres vam desenvolupar des del desembre i que encara anem fent –perquè això no s’acaba mai–, i això ens va donar una visió molt acurada penso jo de quines eren les necessitats. La nostra voluntats és treballar amb aquestes necessitats. Per altra banda, si nosaltres li posem un marc al que és la nostra acció de govern pensem que hi ha d’haver tres paràmetres: un que basem en l’educació –per a nosaltres és clau–, l’altre fa referència a la participació i la democràcia en el sentit més estricte i, per últim, la comarca, la Garrotxa. Per a nosaltres la Garrotxa és clau, és a dir, l’efecte de poder treballar una comarca sencera, conjuntament, fora de colora polítics, fer força tots junts amb una sèrie d’objectius…, això ens fa molt més forts. Evidentment, tenim una capital potent, que té molts més habitants que el primer poble de la comarca, que si no vaig errada és la Vall d’en Bas en nombre d’habitants, i, per tant, aquesta capitalitat l’hem d’exercir, ha de ser una capitalitat molt generosa. Per una banda, doncs, entitats barris, persones; per l’altra, com a paraigua de tot això, l’educació 365, que per a nosaltres és l’eina més potent de transformació d’una societat, després transparència, participació i democràcia i, per últim –que no últim, sinó el més important–, comarca, comarca, comarca. Tenim l’experiència, per sort, de tenir alcaldies a la comarca i a través seu hem après que la capitalitat que ha d’exercir Olot ha de ser diferent.
Anna Barnadas vol un aire nou a l'Ajuntament d'Olot. Foto: Martí Albesa.
— A les eleccions espanyoles es pot constatar que Esquerra va tenir molt bons resultats a tota la comarca. Creieu que són traslladables a les eleccions municipals?
— Nosaltres vam estar molt contents dels resultats a la comarca i a tot Catalunya. La veritat és que portes endins, al partit, tothom, des de l’àrea municipal, que és una àrea molt potent del partit, estem treballant moltíssim, i la veritat és que ens hem centrar molt els que estem a les eleccions municipi a municipi…, però si que és veritat que els resultats per a nosaltres han set diria que espectaculars… Aquell mapa de Catalunya tenyit de groc, que es diferenciava del tot de la resta de l’estat espanyol –que era un dels objectius que nosaltres ens havíem marcat…, no tan que fos Esquerra, però sí que es veiés que Catalunya realment és una altra cosa, els agradi o no els agradi. A nivell de comarca, molt contents… Jo no sóc politòloga, sóc biòloga, però n’he après en aquests quatre anys, és evident que ens hem format molt, però jo no crec que siguin totalment extrapolables al que és Olot. Tant de bo, eh?, jo t’ho signo ara… Les claus de votació d’unes i altres eleccions són diferents i ho seran a les generals i ho seran a les municipals i ho seran a les europees. El que nosaltres sí que esperem, com sempre, és que es mantingui aquest gruix de vot independentista que, evidentment, a la comarca està assegurat, però acció rere acció hem d’aconseguir que aquest gruix es mantingui. Per a nosaltres això és important i, evidentment, per al grup municipal d’Esquerra la voluntat és sortir a guanyar, hem treballat molt per a això.
— Fa quatre anys va existir la possibilitat de fer un govern entre les forces d’esquerres. Creieu que aquesta vegada seria possible (si no és que traguéssiu majoria)?
— Penso que fa quatre anys en Pere Gómez –que en aquell moment era el cap de llista– va triar una opció molt sensata i pensant en la ciutat. Ell podria haver estat l’alcalde, ho podria haver fet, però, d’alguna manera, la coalició que es presentava era una coalició que segurament hagués set complicada i en aquell període, de les eleccions fins a la formació de l’Ajuntament, no es va veure clara aquesta possibilitat, malgrat que nosaltres vam fer una oferta en què volíem que tothom entrés al govern, però en aquells moment la CUP va decidir que això no ho faria, d’una manera absolutament lícita. Tots hem tingut els nostres aprenentatges, els nostres tempos. Ara mateix ens és molt difícil…, nosaltres som gent transformadora, gent d’esquerres, gent que estimem la ciutat d’Olot, som netament independentistes… Quan pensem en una formació de govern pensem en un govern transformador de la ciutat, pensem que si estem aquí els meus companys i jo és per fer coses diferents, per a portat la política d’una altra manera. Això serà el que marcarà la possibilitat de fer acords. Ens és molt difícil dir-ho abans de veure com seran aquests resultats, perquè, tant de bo…, nosaltres sortim a guanyar, tenim aquesta il·lusió, però també és cert que s’ha acabat l’àpoca de les majories i això és bo, ens agrada perquè ens agrada parlar, consensuar i moltes vegades ho hem trobat a faltar amb l’equip de govern, aquesta comunicació més fluida i que se’ns consultessin moltes coses amb les quals hi podíem haver estat d’acord i que per falta d’aquests diàleg a vegades no hem trobat el nostre punt d’encontre… Però, bé, nosaltres som un grup polític que tenim ganes de fer d’Olot una ciutat diferent, una ciutat del segle XXI i per a fer aquesta transformació segurament trobarem companys de viatge.
| ANNA BARNADAS | ERC OLOT |
|---|
Anna Barnadas López és llicenciada en Biologia per la Universitat Àutonoma de Barcelona i Màster en Gestió Ambiental per la UdG. Actualment és professora de cicles formatius de grau superior del Departament d’Ensenyament i del grau de Ciències Ambientals de la UNED. El seu temps lliure el reparteix entre els seus fills, els viatges de proximitat i la lectura. Anna Barnadas té experiència en l'Ajuntament. El 2015 va ser la segona en la llista de Pere Gómez, que ja la va assenyalar com la seva successora. El 2015, ERC va passar de 2 regidors a 5, però va quedar lluny d'obtenir el govern municipal. Poc després d'aquells comicis, Pere Gómez va dimitir i des de llavors Barnadaslidera el grup d'ERC a l'oposició. |