Josep Guix (PSC Olot): «L’Ajuntament és com una empresa que dóna serveis a la ciutat»

Aquest enginyer agrari nat a Besalú fa 61 anys –professor a l'IES La Garrotxa d'Olot– afirma que el seu proper repte és la ciutat d’Olot, una fita que ha arribat de manera coherent, quasi per inèrcia a la seva trajectòria. L’objectiu que el motiva és el de sempre: millorar la qualitat de vida de les persones.

— Quin balanç feu d’aquests quatre anys, en què el PSC va ser part del govern municipal amb CiU?

— El balanç de treballa a l’Ajuntament per a la ciutat ha estat positiu. Malgrat les dificultats i discussions internes que teníem, lògiques –perquè érem dos grups que no havíem treballat mai en conjunt–, penso que la ciutat en va sortir beneficiada perquè hi havia una majoria potent i es podien tirar endavant els temes de ciutat. En les àrees que vam estar treballant, com la de medi ambient, me’n sento molt content, el tema del riu –que tenim al programa aquesta anella verda entorn el Fluvià–, el tema de la ciutat neta, lliure de pintades i de qualsevol exabrupte (això ho vam fer teballar molt amb brigades de gent a l’atur) i, també, el tema de les deixalles, amb la recollida selectiva, campanyes de reciclatge, reunions amb les associacions de veïns…, sempre els deia que seria molt dur des de la Casa de la Vila perquè no us pugin la taxa d’escombraries, però hem d’intentar entre tots plegats per a intentar no fer més deixalles per no haver d’entrar més deixalles a l’abocador que és on ens castiguen. També va estar bé en Jaume Mir, que portava els temes d’educació, s’hi dedicava de forma exclusiva –són temes més complicats, amb moltes reunions (tots els consells escolars d’escoles i instituts)

— Com vau viure el trencament de l’acord de govern ara fa un any i mig, arran de l’aplicació de l’article 155?

— Ho vam viure malament per dues qüestions: la primera qüestió és que aquesta ciutat, Olot, és d’ambient rural, on la gent té paraula, i quan anaven a la fira de Sant Lluc i venien el bestiar es donaven la mà i allò era un acord per sempre i si algú no complia l’acord per a o per b no podia tornar a entrar a la Fira de Sant Lluc ni a la fira d’Espinavell ni a la de Banyoles, segurament. Ens va saber greu per això, perquè nosaltres vam fer un tracte amb Convergència –que van ser ells qui ens van venir a buscar– i quan es trenca el pactes per qüestions alienes al que havíem acordat, pel qual ens havíem donat la mà, doncs, això ens sap molt greu, no? A més a més, es trenca el pacte a Olot i a moltes ciutats de Catalunya no es trenca, el PSC va continuar governant amb Convergència en algunes ciutats, també en alguns consells comarcals i també amb Esquerra Republicana. No ho entenem massa bé. La segona qüestió és l’inconvenient a nivell personal, perquè t’has programat una sèrie d’activitats de la teva vida per quatre anys –ja sigui a la feina o en altres àmbits– i quan això es trenca has de començar de nou i a replantejar moltes coses. Per tant, a nivell personal també sap greu. Va complicar la vida de Jaume Mir, que portava els temes d’educació, s’hi dedicava de forma exclusiva –són temes més complicats, amb moltes reunions (tots els consells escolars d’escoles i instituts)– i per això va demanar excedència de la seva feina, o la Mercè Traveria, que es dedicava als barris, una activitat molt bona que fèiem.
 
— Davant del pròxim mandat, quins són els eixos centrals del programa del PSC a Olot?

— Primer de tot: l’Ajuntament és la casa de tots i si jo sóc alcalde la meva porta estarà oberta per a tots els ciutadans d’Olot, pensin com pensin, vinguin d’on vinguin i tinguin la situació econòmica que tinguin. La Casa de la Vila és la casa de tots i l’alcalde ho és de tots els olotins, cosa que en aquests moments no ha passat ben bé així per les qüestions que hi han hagut. L’altra cosa important que pensem i que volem desenvolupar és que l’Ajuntament és com una empresa de serveis, que dóna serveis a la ciutat i, per tant, cada dia al de matí quan aixequem la persiana la ciutat ha de funcionar i ha de funcionar bé… Què vol dir això? Doncs que el trànsit ha de funcionar bé, la recollida de deixalles ha de funcionar correctament, que el servei d’aigües ha de funcionar, que el servei de clavegueres ha de funcionar, que la neteja ha d’estar impecable, etc. Tot això vol dir que hi ha d’haver algú que tiri endavant aquests temes diàriament. Després, tenim els grans projectes de ciutat que ja hem anat explicant. Alguns dels temes que tenim a la taula són els de l’habitatge –perquè a la ciutat en falta i cal buscar habitatge social–; el tema de la variant d’Olot, molt important, en què plantegem que s’ha de fer un pacte inclús de tots els partits de la ciutat per tirar-la endavant i d’una vegada pacificar l’interior de la ciutat –sobretot l’avinguda Sant Jordi–; tota la qüestió a l’entorn de la ciutat més sostenible, més pensada per a les persones: que les voreres siguin amples, que la gent utilitzi més el transport públic, la bicicleta, etc., que els passos de peatons estiguin ben pintats, que hi hagi seguretat en el carrer, que sigui una ciutat educadora… Aquesta ciutat per a les persones és el que reivindiquem cada vegada més. I, també, aquesta ciutat sostenible, ecològica, que està envoltada per un parc natural…, hem de desenvolupar polítiques perquè aquest parc natural que està al voltant de la ciutat d’Olot entri a la ciutat. Com? Doncs, fent polítiques urbanístiques, fent algunes avingudes important, com per exemple arranjant tota l’avinguda de Santa Coloma i convertir-la amb un bulevard que vagi des de la Solfa fins al passeig de Barcelona, que sigui un passeig d’arbres important, potent, amb voreres amples, amb carril bici; també, l’altre eix que ve per l’avinguda de Girona amb l’arranjament de la Rodona com a nus de comunicacions. Olot és de les úniques ciutats del món que està envoltada per un parc natural i això ho hem de potenciar. L’altra idea és treballar a fons amb aquest connector biològic que tenim dins la trama urbana de la ciutat que és el riu, i aquí sí que volíem que la ciutat visqui de cara al riu i que sigui un espai de passeig, d’activitat, d’esbarjo, i, en aquesta línia, voldríem construir una anella verda perquè la gent pugui caminar passejar o anar amb bicicleta per tot l’entorn del riu Fluvià, des de la pista d’atletisme fins a les Tries.

— De cara a l’imminent futur, creieu que es podria produir una situació semblant a la que va portar a un govern d’esquerres a Olot que al final no va ser?

— Bé, nosaltres això ho posem sobre la taula…, si els olotins ho voten… Més que un govern d’esquerres, diria un govern de progrés de la ciutat, nosaltres estaríem disposats a tirar-lo endavant si és que els olotins, com l’altra vegada fa quatre anys, ho van votar, encara que després no va poder ser, i si aquesta vegada ens ho demanen nosaltres estaríem disposats a negociar i a tirar endavant aquests govern de progrés per a la ciutat.
 
— En quins altres grans projectes de ciutat penseu per a aquest pròxim mandat?

— Nosaltres hi creiem molt en l’Espai Cràter [el nou Museu dels Volcans]. Què passa? Ara això està evolucionant molt de pressa…, hem de pensar en el barri vell, farem habitatge social enderrocarem cases velles, farem promocions a través de Guosa (això ho tenim tot al programa electoral)… Tenim una empresa pública que es diu Guosa [Gestor Urbanística Olotina SA) i comparem a gent que no està disposada a rehabilitar, perquè no tenen possibilitats econòmiques o no els interessa, aquests edificis vells, enderrocar, construir de nou i després posar-los a lloguer social per a gent jove, per a gent gran que havien anat a viure als afores, al Pla de Dalt o a les Planotes, i ara han de baixar al centre però volen un pis amb condicions…, i, també, gent treballadora…, un lloguer social que pot sortir per 300 euros al mes. A més a més de tot això, que tirarem endavant, el que passa és que els comerços no acaben de funcionar. Malgrat que portis gent al barri vell els locals comercials han de fer front a les vendes per Internet, que és un tema imparable, com les grans superfícies, etc. Hem de ser imaginatius per intentar portar la gent cap a la ciutat d’Olot, cap al centre. Un element important és la creació d’aquest Museu dels Volcans que, a més a més ha de ser un museu que doni qualitat pedagògica a tot el que és la visió dels volcans de la ciutat d’Olot i de la comarca de la Garrotxa… Pensem que la ubicació està ben encertada, fa vuit anys ja ha ovam començar a plantejar al nostre programa electoral. Per què? Perquè està al costat d’un volcà –el volcà forma part del museu com aquell qui diu– i després perquè la gent ja la tenim molt a prop de la ciutat perquè després hi acabi entrant, perquè quan la gent entra a la ciutat Olot els agrada. És un barri vell que té una trama urbana molt característica, que està ben quadriculada i això a pocs barris vells ho trobaràs.


— I això per què passa?

— Doncs perquè l’any 1427 hi va haver el terratrèmol i va quedar la ciutat ensorrada i bàsicament la ciutat vella estava a l’entorn del Tura…, llavors tot això s’enderroca i la gent diu: “Volem fer una ciutat nova”… El 15 de maig va ser el terratrèmol i el 27 de setembre del mateix any el rei va donar l’autorització per a fer la ciutat nova. Va anar molt de pressa. Ara la Comissió d’Urbanisme tarda més. Bé, comencen a fer la ciutat nova i com que era una ciutat que estava extramurs no pagaven impostos a l’abat de Ripoll i la gent va fer una ciutat molt ben ordenada. Entres a barris vells d’altres ciutat i no en trobes cap com aquest. Per tant, tenim un brillant per a polir i penso que si treballem amb ganes…, com es va fer en l’àpoca d’en Lluís (Sacrest) i el seu pare que van treballar molt bé, u van fer importants actuacions aquí –que van aconseguir cent milions d’euros públics i cent milions d’euros privats–…, tota la plaça Campdenmàs, el passeig de la Muralla… Penso que hem de treballar-hi posar-hi diners. Si tenim la gent que anirà a l’Espai Cràter, la gent hi entrarà, consumirà, comprarà…, es començarà a jugar amb la dinàmica de posar més artesans a les botigues… Penso que per aquí ens en podríem sortir… Vas a Reus i allà han fet l’Espai Gaudí –amb tota l’obra i la vida d’en Gaudí– i quan surts d’allà vas a fer un vermut, després vas a dinar, a comprar per allà. A una altra escala, per exemple, el Guggenheim de Bilbao…, allò abans era una merda, estava a les altes ries, gris…, i ara vas allà i ha canviat tota la fesomia… Aquest es un element important, que nosaltres hi creiem, que no serà d’avui per demà, amb visió de futur.

— I Can Sacrest?

— Aquest és el projecte de campus pedagògic de les arts, que en dic jo, el campus de les arts i de la pedagogia de Can Sacrest, amb la plaça del Carme. Aquí, amb unes inversions importants de ciutat (d’Europa, de Madrid i de Catalunya) podem posar-hi un pol important de servei que lligui el barri vell amb el de Sant Miquel, molt important des d’un punt de vista urbanístic…, i el que podem posar aquí (l’Escola d’Art ja hi és), una segona biblioteca (no la principal, sinó una segona biblioteca), que doni servei a l’Escola d’Art i altres ensenyaments que podem posar allà, i, després, tenim una sèrie de serveis a Olot que els tenim descol·locats i que podrien anar a Can Sacrest, com l’Escola d’Adults, que ara ocupa l’espai de l’Estació que a nosaltres ens agradaria fer-hi un centre d’interpretació del tren d’Olot i també el centre de sortida del carri bici d’Olot-Girona-Sant Feliu de Guíxols…, amb què tenim un altre element per a potenciar la ciutat oferir un servei a la gent que ens visita… Quin altre servei tenim a la ciutat en un espai en lloguer? L’Escola Oficial d’Idiomes…, doncs, l’agafem, la portem cap allà…, i l’altra és l’Escola d’Expressió, que també és municipal, al carrer de Sant Joan de les Abadesses, que també paguem un lloguer… Si tot això ho portem allà, amb uns serveis de biblioteca com déu mana, amb uns serveis de sales d’actes…, aquell espai és gran, hi pots posar bons aparcaments, pots connectar amb el carrer dels Sastres…, a més a més, també hi tenim el convent del Carme, que abans hi havia els frares carmelitans (que ara en queden dos), per tant allò també es pot rehabilitar i fer-hi una residència d’estudiants, que fa molta falta per a la ciutat. Són elements amb què podem anar jugant i aquí sí que tindríem un projecte de futur, a llarga termini evidentment, però que ens agrada coma ciutat perquè relligues el barri vell amb el de Sant Miquel, dónes serveis educatius a la ciutat i dónes vida al barri vell.
 

JOSEP GUIX I FEIXES | PSC OLOT

text Josep Guix i Feixas (1958) és enginyer agrari especialista en Explotacions Agropecuàries per la Universitat Politècnica de Catalunya i l'Escola Superior d’Agricultura de Lleida. Exerceix de professor tècnic de Formació Professional en Especialitat agrària i tecnologia a l’Institut La Garrotxa d’Olot. Ha estat secretari sectorial d’Acció Rural i suport als petits municipis de la Federació de les comarques gironines des de 2012 i segon tinent d’alcalde i regidor de medi ambient de l’Ajuntament d’Olot des de 2015 a 2017. De 1983 a 1987 va ser primer tinent de batlle de l'Ajuntament de Besalú i conseller al Consell Comarcal de Muntanya de la Garrotxa de 1984 a 198, a més de delegat territorial d’Agricultura de les comarques de Girona entre 2004 i 2011 i conseller nacional del PSC de 2008 a 2011.