16
de maig
del
2019
Actualitzat
a la
13:48h
Setè dia de campanya i primera comparaixença davant dels mitjans de comunicació d'Adriana Roca i Collel –acompanya com a segona en la llista de la CUP Olot al candidat Lluís Riera– , que aquest matí, des de davant de l'antic Parc de Bombers d'Olot, ha parlat de la necessitat de fer un tomb en el model de recollida i de gestió dels residus, tant a la capital com a tota la comarca.
Adriana Roca (34 anys) –llicenciada en Ciències Polítiques i de l’Administració– ha defensat que aquest canvi de model passa, de primer, pel sistema porta a porta, que s'ha demostrat més eficient en les proves pilot efectuades a la comarca, i, de segon, per un canvi en el pagament de la taxa d'escombraries, ja que actualment les taxes de recollida de residus que estan pagant els ciutadans es calculen segons la tipologia d’habitatge i els metres de façana, però no es té en compte el volum de residus que es genera ni la qualitat en la selecció. Per això cal, segons la CUP Olot, establir sistemes de pagament per generació, de manera que aquells ciutadans que no reciclin tinguin uns preus més alts en les taxes de gestió de residus, o el que vindria a ser, "qui més contamina, més paga".
Roca ha recordat que actualment la comarca està recuperant en el seu conjunt el 37,62% dels residus (índex de recollida selectiva neta), però els objectius establerts per la UE i el PRECAT obliguen a recuperar-ne el 50% el 2020 i el 60% el 2030.
A la Garrotxa es va iniciar l'estiu de 2017 una prova pilot amb quatre models alternatius de recollida selectiva a les poblacions d'Argelaguer, Santa Pau, Sant Joan les Fonts i la Vall d'en Bas. D’aquests models, els dos que van obtenir un millor resultats van ser el porta a porta i el sistema d'obertura de contenidors amb targeta. Segons Adriana Roca, mentre que altres municipis de la comarca ja han optat per un model, com és el cas de Besalú, amb el porta a porta, la ciutat d’Olot encara no ha decidit quin model de recollida implementar; de fet, la rova pilot que s'havia de dur a terme a l'avinguda MAdrid encara no s'ha realitzat. "Això ens demostra la poca implicació d’aquest Ajuntament davant aquest problema, i no és un fet a menystenir, ja que Olot aglutina el 60% de la població de la comarca i segons dades de 2016 els seus 34.000 habitants van generar 16.878 tones de residus domèstics i 16.914 tones de residus industrials", ha afegit la candidata.
Però a més, aquesta manca de voluntat a incentivar la recollida selectiva o apostar per un canvi de model ha provocat els darrers anys desequilibris pressupostaris a l’Ajuntament pel fet que ha calgut pagar els sobrecostos del tractament de residus. L’any 2018 van ser 100.000 euros i l’any 2017, 80.000, els quals es van haver de finançar a través de modificacions de crèdit, "l’origen d'algunes de les quals, entre altres partides, va ser de campanyes de sensibilització en la recollida selectiva".
"Això ens situa en una paradoxa –ha afirmat Roca–, i és que els diners destinats a sensibilitzar els ciutadans sobre la importància de la recollida selectiva,els utilitzem per a pagar el sobrecost de no reciclar correctament". Segons la candidata "l’excusa de l’equip de govern sortint és que ens penalitza no tenir la planta de triatge, i això fa fa que entrin més tones de residus a l’abocador". Però aquesta premissa parteix d’un error, segons la CUP Olot,i és que el problema no és tenir o no tenir la planta de triatge, "el problema és que no reciclem", i si no reciclen bé els ciutadans d’Olot augmenta l’entrada de tones de residus a l’abocador. Cal comptar, a més, amb el fet que els darrers anys hi ha hagut un increment en el preu de la tona de residus sense tractat que entrea a l’abocador: el 2014 valia 47,70 €/t i l’any 2018 s'ha pagat 83,70 €/t.
"Ens cal un nou model de recollida i sobretot moltes i variades campanyes de sensibilització i educació en la recollida selectiva –ha reiterat Adriana Roca–. No pot ser que agafem la bossa i directament aquesta vagi al contenidor, i que sigui la planta de triatge qui faci la nostra feina. Reciclar no pot ser una opció per als ciutadans, és una necessitat per a protegir el nostre medi ambient."
Des de la CUP OLot Adriana Roca també ha anunciat altres mesures a impulsar relacionades amb els residus:
Adriana Roca (34 anys) –llicenciada en Ciències Polítiques i de l’Administració– ha defensat que aquest canvi de model passa, de primer, pel sistema porta a porta, que s'ha demostrat més eficient en les proves pilot efectuades a la comarca, i, de segon, per un canvi en el pagament de la taxa d'escombraries, ja que actualment les taxes de recollida de residus que estan pagant els ciutadans es calculen segons la tipologia d’habitatge i els metres de façana, però no es té en compte el volum de residus que es genera ni la qualitat en la selecció. Per això cal, segons la CUP Olot, establir sistemes de pagament per generació, de manera que aquells ciutadans que no reciclin tinguin uns preus més alts en les taxes de gestió de residus, o el que vindria a ser, "qui més contamina, més paga".
Roca ha recordat que actualment la comarca està recuperant en el seu conjunt el 37,62% dels residus (índex de recollida selectiva neta), però els objectius establerts per la UE i el PRECAT obliguen a recuperar-ne el 50% el 2020 i el 60% el 2030.
A la Garrotxa es va iniciar l'estiu de 2017 una prova pilot amb quatre models alternatius de recollida selectiva a les poblacions d'Argelaguer, Santa Pau, Sant Joan les Fonts i la Vall d'en Bas. D’aquests models, els dos que van obtenir un millor resultats van ser el porta a porta i el sistema d'obertura de contenidors amb targeta. Segons Adriana Roca, mentre que altres municipis de la comarca ja han optat per un model, com és el cas de Besalú, amb el porta a porta, la ciutat d’Olot encara no ha decidit quin model de recollida implementar; de fet, la rova pilot que s'havia de dur a terme a l'avinguda MAdrid encara no s'ha realitzat. "Això ens demostra la poca implicació d’aquest Ajuntament davant aquest problema, i no és un fet a menystenir, ja que Olot aglutina el 60% de la població de la comarca i segons dades de 2016 els seus 34.000 habitants van generar 16.878 tones de residus domèstics i 16.914 tones de residus industrials", ha afegit la candidata.
Però a més, aquesta manca de voluntat a incentivar la recollida selectiva o apostar per un canvi de model ha provocat els darrers anys desequilibris pressupostaris a l’Ajuntament pel fet que ha calgut pagar els sobrecostos del tractament de residus. L’any 2018 van ser 100.000 euros i l’any 2017, 80.000, els quals es van haver de finançar a través de modificacions de crèdit, "l’origen d'algunes de les quals, entre altres partides, va ser de campanyes de sensibilització en la recollida selectiva".
"Això ens situa en una paradoxa –ha afirmat Roca–, i és que els diners destinats a sensibilitzar els ciutadans sobre la importància de la recollida selectiva,els utilitzem per a pagar el sobrecost de no reciclar correctament". Segons la candidata "l’excusa de l’equip de govern sortint és que ens penalitza no tenir la planta de triatge, i això fa fa que entrin més tones de residus a l’abocador". Però aquesta premissa parteix d’un error, segons la CUP Olot,i és que el problema no és tenir o no tenir la planta de triatge, "el problema és que no reciclem", i si no reciclen bé els ciutadans d’Olot augmenta l’entrada de tones de residus a l’abocador. Cal comptar, a més, amb el fet que els darrers anys hi ha hagut un increment en el preu de la tona de residus sense tractat que entrea a l’abocador: el 2014 valia 47,70 €/t i l’any 2018 s'ha pagat 83,70 €/t.
"Ens cal un nou model de recollida i sobretot moltes i variades campanyes de sensibilització i educació en la recollida selectiva –ha reiterat Adriana Roca–. No pot ser que agafem la bossa i directament aquesta vagi al contenidor, i que sigui la planta de triatge qui faci la nostra feina. Reciclar no pot ser una opció per als ciutadans, és una necessitat per a protegir el nostre medi ambient."
Des de la CUP OLot Adriana Roca també ha anunciat altres mesures a impulsar relacionades amb els residus:
- Fomentar la disminució del plàstic en qualsevol tipus d’embalatge.
- Donar compliment a la moció “Olot lliure de bosses de plàstic” que va presentar la CUP l’any 2013 i que CiU i PxC van acabar tombant.
- Promoure la reutilització i els circuits de reparació de productes per manera de facilitar l’accés d’empreses d’economia social, cooperativa i ecològica als productes reutilitzables com roba, electrodomèstics i altres béns de consum.
Totes les llistes de les eleccions municipals a la Garrotxa:
noms i cognoms, partits, sigles i municipis