Lluís Riera (CUP Olot): «El barri vell és un eix prioritari per al proper mandat»

El candidat assembleari creu que ja n'hi ha prou de megalomanies amb projectes no consensuats com els de l'Espai Cràter

Lluís Riera durant la seva intervenció aquest dilluns de mercat a Olot.
Lluís Riera durant la seva intervenció aquest dilluns de mercat a Olot. | Martí Albesa.
13 de maig del 2019
Actualitzat a les 15:51h
Lluís Riera i els membres de la candidatura de la CUP Olot, que el pastisser poeta encapçala en aquestes eleccions municipals són, sempre, els més matiners, com han demostrat aquest dilluns de mercat a un quart de nou del matí a la nova placeta del carrer de Sant Ferriol, en què han centrat la seva compareixença en les propostes relacionades amb el comerç i el turisme.

D'entrada, el pastisser poeta de la plaça Major ha recordat que durant el mandat que just finalitza suara, des de la Cup Olot "hem fet cavall de batalla de la situació del barri vell en forma de mocions, preguntes, denúncies, propostes i campanyes. I ho seguirem fent" i en aquest sentit ha manifestat que "el barri vell serà un eix prioritari" de la seva política.

Riera considera que els petits avenços que s’han fet han vingut en gran part per a la seva persistent insistència i ha posat com a exemple el pla de mobilització de pisos buits que fa poc s’ha engegat, per bé que creuen que encara és insuficient.

L CUP Olot es proposa reforçar i ampliar l’oficina d’habitatge, amb més personal tècnic i més recursos econòmics perquè facin una diagnosi exhaustiva de l’estat dels habitatges, l’aplicació de la llei 24/2015, la gestió dels pisos i edificis propietat de l’Ajuntament i, alhora, tirar endavant les 15 propostes de la PAH Garrotxa, que els cupaires assumeixen al cent per cent.

Els cupaires volen que  es mobilitzi el parc d’habitatges buits, en desús i infrautilitzats i que una secció potent de l’oficina serveixi d’instrument d’impuls al micro i petit comerç de la ciutat, que gestioni també els locals comercials buits a través d’una borsa, gaci de corretja de transmissió perquè el comerç històric tingui relleu generacional i incorpori joves emprenedors, a més d'englobar noves formes de comerç electrònic i lloguers de període concret (còrners).

Riera ha anunciat que aplicaran una moratòria de grans superfícies i incentivaran una millora en la xarxa de comerç local amb la creació, entre d'altres, d'una nova tipologia de llicència que permeti espais de degustació del producte propi davant del mateix local.

Pel que fa al turisme, el candidat de la CUP ha manifestat que el model que defensen "és responsable, sostenible i no massificat: creiem que és necessari elaborar un estratègia ecoturística en què el sector i els visitants s’adaptin a les característiques de l’espai que els acull i contribueixi al benestar de la població, el desenvolupament cultural i el respecte del medi".

A pregunta de NacióGarrotxa, pel que fa a l'Espai Cràter –com l'atractiu trístic que es pretén que sigui des de les files del PDECat i el PSC–, el candidat s'ha mostrat partidari que efectivament cal un Museu dels Volcans del segle XXI (ja que l'Ajuntament "ha deixat morir l'actual"), consensuat amb les persones, les entitats, els vulcanòlegs, però allunyat de l'actual "projecte megalomaníac" que s'ha promogut des de l'equip govern municipal aquests dos darrers anys, "però que ara no en parlen, perquè saben que no han fet bé les coses".

El turisme, per als cupaires, ha de ser un instrument que contribueixi a la recuperació del patrimoni i a la dinamització de la ciutat, del barri vell i dels locals comercials. "El nostre model –ha reblat– aposta pel creixement en qualitat i no en quantitat".
 

Instantània de l'acte de la CUP aquest dissabte al Firal d'Olot Foto: Martí Albesa.


Defensa duna agenda municipalista per a transformar-ho tot

En el primer acte de campanya de cara als ciutadans aquest dissabte al Firal d'Olot, la CUP es vanta de les més de 500 propostes aplegades que volen transformar la ciutat d’Olot. "Ens trobem en un context de presos polítics, exiliats, persones investigades i encausades en processos judicials polítics", va manifestar el candidat a batlle. Està clar que els cupaires treballen i treballaran per uns països catalans "independents, socialistes, ecològics, territorialment sostenibles i feministes".

Durant el míting, van apostar clarament pel municipalisme per a transformar els pobles, viles i ciutats "perquè són els primers espais on pertanyem i participem", amb què participació i l’apoderament són un eix transversal de la seva proposta per a Olot. "Som l’alternativa de govern que busca un alt grau d’aprofundiment democràtic", va afegir Lluís Riera.ç

Els cupaires plantegen espais de participació popular i democràcia directa perquè volen tornar la capacitat de debat i de reflexió al poble i per això denunciaran els mecanismes i els interessos que s’amaguen per a no fer-ho possible.

Fan, igualment, una aposta decidida pels serveis públics i pels que presta l’Ajuntament amb l'objectiu de millorar la qualitat de vida de les classes populars, i per fer-ho, disposen de dues eines: la tarifació progressiva i la municipalització dels serveis. "Volem avançar cap a una despesa socialment compromesa i fiscalment progressiva, on els serveis es paguin en funció de la renda familiar", van manifestar

El candidat aposta per l'apoderament de les entitats i de les dones com un dels objectius principals del seu programa, a més dels reptes que suposen una salut i una educació de qualitat i pública. Defensen, també, un sistema de gestió de residus de recollida porta a porta per potenciar el reciclatge i cuidar el nostre medi ambient i impulsar l’habitabilitat del Nucli Antic amb una clara aposta per reaprofitar espais i abandonar la política del «totxo».

Tot plegat ho faran sota l’experiència d’aquests quatre anys passts i amb el compromís de complir amb el seu codi ètic, perquè creuen que són la "garantia de canvi d’unes maneres de fer que no s’adeqüen a les exigències dels moments actuals". I, sobretot –va reblar Riera, "perquè tenim un equip preparat i disposat a treballar per a transformar la ciutat".

 
Arxivat a