23
d'abril
del
2019
Actualitzat
a les
9:09h
La plataforma ciutadana “No és un vial, és un carrer” d'Olot, continua la campanya de reivindicacions per a la millora de la qualitat de vida dels nombrosos habitants del llarg tram que comprèn l’avinguda Sant Jordi, el carrer Portbou i els que el segueixen a la ciutat, i ne tan sols cinc setmanes ja ha aconseguir 2.000 adhesions.
Justament, durant aquesta Setmana Santa han endegat una primera fase de penjada de grans pancartes al llarg del recorregut, amb lemes com “No volem fer de variant. Generalitat, aquí hi tens un deute!”, “Travesseu nucli urbà. No hi ha carrer per a tant de tràiler!", o “La pudor de porc, com a Olot… enlloc!”, en referència al popular eslògan i a la intensitat del tràfic animal que pateix la gent que hi viu, amb olors ben poc agradables i perills per a la salut.
Aquest moviment ciutadà, que cerca pacificar el mal anomenat “Vial Sant Jordi” amb el seu agençament immediat, i en paral·lel la construcció de la llargament promesa circumval·lació, s'ha convertit, doncs, en un fenomen de masses a la capital de La Garrotxa.
El balanç en positiu no acaba aquí. La jove lluita ha donat els primers fruits amb l’avançament de les obres de cobriment dels nombrosos forats que presentava la via, paradoxalment en un estat d’abandonament lamentable tot i ser “de facto” el corredor de mercaderies de la Girona interior, "tan freqüentat com il·legal" –manifesten– ja que es tracta de nucli urbà. També, la gran resposta dels mitjans de comunicació els ha permès situar sota el focus públic un problema molt patit i molt poc compartit. Això ha provocat que, en període electoral, les diferents formacions estiguin incorporant als programes algunes de les seves demandes, que esperen que es reblin en forma de compromís després de la segona ronda de reunions previstes amb tots ells.
“No és un vial, és un carrer!” sembla que ha vingut per quedar-se fins que tant l‘Ajuntament d’Olot com la Generalitat restableixin la normalitat urbana "a la qual tots els ciutadans tenim dret", i insisteixen que duran a terme les actuacions oportunes. La propera, la presència aquesta diada de Sant Jordi a través d’un estand al Firal per explicar a qui vulgui, de primera veu, la situació que els ha dut fins aquí i què demanen per a remeiar-la.
Justament, durant aquesta Setmana Santa han endegat una primera fase de penjada de grans pancartes al llarg del recorregut, amb lemes com “No volem fer de variant. Generalitat, aquí hi tens un deute!”, “Travesseu nucli urbà. No hi ha carrer per a tant de tràiler!", o “La pudor de porc, com a Olot… enlloc!”, en referència al popular eslògan i a la intensitat del tràfic animal que pateix la gent que hi viu, amb olors ben poc agradables i perills per a la salut.
Aquest moviment ciutadà, que cerca pacificar el mal anomenat “Vial Sant Jordi” amb el seu agençament immediat, i en paral·lel la construcció de la llargament promesa circumval·lació, s'ha convertit, doncs, en un fenomen de masses a la capital de La Garrotxa.
El balanç en positiu no acaba aquí. La jove lluita ha donat els primers fruits amb l’avançament de les obres de cobriment dels nombrosos forats que presentava la via, paradoxalment en un estat d’abandonament lamentable tot i ser “de facto” el corredor de mercaderies de la Girona interior, "tan freqüentat com il·legal" –manifesten– ja que es tracta de nucli urbà. També, la gran resposta dels mitjans de comunicació els ha permès situar sota el focus públic un problema molt patit i molt poc compartit. Això ha provocat que, en període electoral, les diferents formacions estiguin incorporant als programes algunes de les seves demandes, que esperen que es reblin en forma de compromís després de la segona ronda de reunions previstes amb tots ells.
“No és un vial, és un carrer!” sembla que ha vingut per quedar-se fins que tant l‘Ajuntament d’Olot com la Generalitat restableixin la normalitat urbana "a la qual tots els ciutadans tenim dret", i insisteixen que duran a terme les actuacions oportunes. La propera, la presència aquesta diada de Sant Jordi a través d’un estand al Firal per explicar a qui vulgui, de primera veu, la situació que els ha dut fins aquí i què demanen per a remeiar-la.