Setmana Santa 2019

Per què del pastís de Pasqua se'n diu mona?

L’existència d'aquest postre es documenta per primer cop el segle XV, tot i que molt historiadors asseguren que se'n menjava molt abans

per Àlvar Llobet , 22 d'abril de 2019 a les 08:00 |
La mona de Ferre Xocolata d'Olot feta en col·laboració amb els alumnes del Cor de Maria. | Xavier Borràs.
Aquesta informació es va publicar originalment el 22 d'abril de 2019 i, per tant, la informació que hi apareix fa referència a la data especificada.
Antigament, l'arribada de la Pasqua significava el retorn a la llibertat de menjar després de la Quaresma, una època de reflexió i penitència. D'acord amb els preceptes cristians, el dilluns de Pasqua es convertia en una mena d'experiència catàrtica on els plats s'omplien novament de viandes. Joan Amades referencia aquesta tradició al Costumari català, els volums on es detallen els costums de les terres de llengua catalana.

Durant el dilluns de Pasqua era obligat, diu Amades, menjar, per dinar, "carn de xai o de moltó" així com altres menges com fricandó o el tradicional "platillo". De llevants, el Costumari indica que "era consuetud menjar mona". En aquest sentit destaca que a les cases on hi havia mainada es menjava la que els padrins lliuraven als fillols, mentre que en aquelles on no hi havia nens es compraven. 


La mona és un dels pastissos més típics de Catalunya. Tanmateix, d'on ve exactament aquesta tradició de regalar-la i menjar-la el dilluns de Pasqua? L’existència d'aquest pastís està documentada per primer cop el segle XV, per bé que molts historiadors asseguren que ja des de temps avials se'n menjaven a Catalunya. Quan es feien a casa, aquestes menges eren una mena de tortell fet amb pasta de pa i on era costum posar-hi ous durs amb la closca pintada.

Per què se'n diu mona?


Per a saber l'etimologia d'aquest nom cal fer cas al savi Joan Coromines i al seu Diccionari Etimològic de la Llengua Catalana, on fixa el mot com a provinent del llatí munda (plural de mundum), "panera adornada i plena d'objectes (especialment coques i pastissos) que els romans ofrenaven a Ceres el mes d'abril". Coromines esmenta que és una etimologia segura "a desgrat de la curiosa coincidència amb l'àrab mûna o mu'na (proveïments, queviures).

 

Participació